Toti Soler: ¡°Estem pr¨¤cticament sense cultura ni ganes de tenir-la¡±

No caldria buscar excuses per parlar amb Toti Soler, un dels pilars m¨¦s s¨°lids sobre els quals s¡¯ha assentat bona part de la m¨²sica catalana actual, molt especialment la Can?¨®. No caldria, per¨° hi ha aquesta excusa: el guitarrista, compositor i cantant maresmenc (Vilassar de Dalt, 1949) acaba de publicar nou disc: Twins (Sat¨¦lite K), el 35¨¨ en el seu compte personal (sense comptar un altre mig centenar de col¡¤laboracions), amb temes nous i alguna revisi¨® de material antic.

Pregunta. Hem passejat per Ciutat Vella a la recerca d¡¯una bona localitzaci¨® per fer les fotografies i no sembla trobar-se a gust en aquest ambient barcelon¨ª.

Resposta. Ja no ¨¦s el meu. Des de fa divuit anys visc en un poble de pag¨¨s, Palau Sator. Entre setmana solament veus algun tractor. La vida ¨¦s molt tranquil¡¤la, molt silenci, i m¡¯agrada. Soc m¨¦s aviat solitari, no m¡¯ha agradat mai la vida social, encara que tamb¨¦ l¡¯he fet quan era m¨¦s jove, l¡¯¨¨poca de Zeleste, nits de bars... Ara ja fa bastants anys que visc sol.

P. Com a artista no necessita l¡¯enrenou i l¡¯intercanvi d¡¯informaci¨® de la gran ciutat?

R. Barcelona m¡¯interessa solament per veure els fills i els nets o una pel¡¤l¨ªcula o un concert concrets. Necessito la tranquil¡¤litat per a tot, la necessito per a mi. La ciutat em cansa molt, en tres dies acabo destrossat. Necessito tranquil¡¤litat, encara que no tinc una rutina de treball. Soc totalment an¨¤rquic. Faig el que em ve de gust en el moment que em ve de gust. I aix¨° ¨¦s un luxe extraordinari.

P. A Twins barreja material dels seus primers anys amb coses m¨¦s recents, i la seva guitarra comparteix protagonisme amb veus com les de Gemma Humet o Joan Massotkleiner.

R. Agafo coses de qualsevol ¨¨poca. Vaig gravant coses a casa meva, vaig acumulant i, de sobte, faig un disc. No gravo pensant en un disc en concret, gravo i ja sortir¨¤ quan li toqui. Fer un disc ¨¦s dir que encara soc aqu¨ª i, a la vegada, treure¡¯m de sobre alguns temes dels quals ja no m¡¯haur¨¦ de preocupar m¨¦s.

P. Una manera de treballar bastant allunyada de les normes habituals de la ind¨²stria discogr¨¤fica.

R. Ja fa molts anys que estic fora de la ind¨²stria! L¡¯¨¨poca dels Pic-Nic [1967-1968]em va servir per descobrir el que no volia fer. Vaig veure la banalitat, la falsedat del m¨®n comercial. Despr¨¦s tamb¨¦ vaig estar en conjunts comercials per guanyar-me la vida i fent publicitat en estudis, per¨° a poc a poc vas construint la teva hist¨°ria i et vas allunyant. Jo dic, i no parlo de pol¨ªtica, que la independ¨¨ncia comporta solitud. Deia Leo Ferrer que un artista est¨¤ condemnat a estar sol, i jo ho he comprovat amb el pas dels anys. Aquesta solitud m¡¯enriqueix, encara que, de vegades, hi hagi una mica massa solitud, per¨° ho compenso amb els concerts i els viatges.

P. Es pot viure al marge de la ind¨²stria?

R. Es pot malviure, sobreviure. Fa un any el director del Liceu deia que aquest teatre no existiria si no fos per les subvencions. Podr¨ªem dir el mateix de les orquestres simf¨°niques, i els m¨²sics de jazz estan cobrant unes aut¨¨ntiques mis¨¨ries. I els que no formem part de cap gremi, com ¨¦s el meu cas, ni existim. Els m¨²sics que intenten fer coses diferents no existeixen. En els mitjans un 99% ¨¦s m¨²sica mastegada, americana o americanitzada, xumba-xumba, tota l¡¯estona. ?s una batalla perdud¨ªssima. Com que tot el dia sentim aquestes coses, la gent es pensa que la nostra m¨²sica ¨¦s aquesta: el pop i el rock. Si els responsables culturals no han fet els deures en aquest sentit, els seus c¨°mplices als mitjans encara menys.

P. Qu¨¨ es podria fer o haver fet?

R. La feina ¨¦s molt dura, s¡¯hauria de comen?ar des del principi. Com han fet els francesos amb la quota de m¨ªnims als mitjans de comunicaci¨®.

P. Aqu¨ª ja es va intentar sense ¨¨xit...

R. La iniciativa va tenir molts enemics. A mi tamb¨¦ m¡¯agrada la m¨²sica americana, per¨° estem matant la cultura mediterr¨¤nia. Quan era adolescent, a la r¨¤dio se sentien can?ons italianes, franceses o gregues. Ara no. S¡¯ha perdut la curiositat, ja no hi ha inter¨¨s. Tenim un problema.

P. Si ara el nomenessin conseller de Cultura, qu¨¨ ¨¦s el primer que faria?

R. Sortir corrent! No soc persona per planificar, ni per organitzar. Jo soc m¨²sic.

P. Per¨° t¨¦ opini¨®. Qu¨¨ s¡¯ha fet malament?

R. Oblidar completament la nostra hist¨°ria. No hi ha mem¨°ria hist¨°rica art¨ªstica. Als vuitanta hi va haver un desastre i va desapar¨¨ixer tot. Recordo que el 1976 vam presentar el disc d¡¯Ovidi Montllor dedicat a Salvat-Papasseit i vam estar dues setmanes omplint el Poliorama, dues setmanes per a un disc de poesia! Ara aix¨° ¨¦s impensable. Hi ha hagut desgana i, fins i tot, s¡¯ha anat a la contra. Ens van matar a tots, va desapar¨¨ixer Zeleste, va desapar¨¨ixer la Can?¨®... De sobte, tot all¨° no existeix. Qu¨¨ ha passat? A Fran?a domina tamb¨¦ la can?¨® comercial, per¨° tenen un gran respecte per la seva chanson tradicional. Estem en una societat que pr¨¤cticament no t¨¦ cultura, ni ganes de tenir-la, i aix¨° ¨¦s molt greu. D¡¯aquesta manera podrem evolucionar molt poc.

P. Tal com estan les coses, com veu el futur?

R. Si puc sobreviure amb la meva m¨²sica, ¨¦s com una mena de miracle. Si aix¨° es mant¨¦ aix¨ª jo ja dono les gr¨¤cies. Potser si em toqu¨¦s la loteria i Woody Allen pos¨¦s una pe?a meva en una pel¡¤l¨ªcula... per¨° com que la loteria no acostuma a tocar, el que toca ¨¦s sobreviure i sentir-me feli?. Tinc 68 anys i em trobo b¨¦, segueixo component, encara tinc energia.

P. Parli¡¯ns d¡¯aquests projectes.

R. Ja estic preparant el pr¨°xim disc, fins i tot tinc massa temes. Encara que no m¡¯agraden els arranjaments complicats, tamb¨¦ estic preparant un projecte amb Maurici Villavecchia per a orquestra. Maurici ha orquestrat algunes coses meves i la veritat ¨¦s que sonen molt m¨¦s b¨¦ amb orquestra que amb guitarra.

P. En aquest ¨²ltim disc recupera la can?¨® d¡¯Ovidi Montllor Perqu¨¨ vull. Qu¨¨ significa cantar en aquests moments una can?¨® com aquesta?

R. No ¨¦s cap posicionament. Quan actuo amb Gemma Humet sempre fem un homenatge a l¡¯Ovidi, per¨° si la canto ¨¦s perqu¨¨ estic d¡¯acord amb el que diu. Vaig compartir 25 anys de vida i escenaris amb l¡¯Ovidi, i crec molt en el que diu en les seves can?ons, va ser un valent que deia les coses molt clares amb un llenguatge molt directe, molt planer. Tenia aquesta facilitat perqu¨¨, en venir d¡¯un ambient molt humil, parlava a la gent normal des d¡¯un punt de vista molt humil. No anava per camins intel¡¤lectuals com uns altres. Fa 40 anys l¡¯Ovidi deia coses que s¨®n de total actualitat, llavors ja era aix¨ª i no ha canviat res, en tot cas estem pitjor. L¡¯Ovidi ¨¦s un artista d¡¯una actualitat tremenda, per¨° s¡¯ha oblidat el seu nom per pura desinformaci¨®. Es deixa de parlar d¡¯una determinada persona i aquesta persona desapareix. Cantem les seves can?ons en directe i la gent reacciona. L¡¯Ovidi estaria encantat que cant¨¦ssim les seves can?ons, per¨° no que segueixin sent d¡¯actualitat. De la situaci¨® actual no estaria content, ning¨² pot estar-ho. ?s angoixant. Un es pregunta moltes coses, i ¨¦s un patiment que no hi ha dret. Veurem per on petar¨¤. No en tinc ni idea. Tant de bo tot agafi un cam¨ª m¨¦s favorable. Sempre hem estat un pa¨ªs amb vocaci¨® europea i ara tenim dubtes de si volem estar a Europa. ?s clar que el comportament de la Uni¨® Europea ¨¦s tamb¨¦ molt decebedor. Quina classe d¡¯Uni¨® volem construir? O el que ¨¦s el mateix, quina classe de societat volem construir al m¨®n? Cada dia hi ha centenars de tert¨²lies, per¨° jo prefereixo callar i fer m¨²sica.

P. Hem deixat per al final el que tal vegada era el principi de tot: Johann Sebastian Bach.

R. ?s el m¨²sic m¨¦s gran de la hist¨°ria d¡¯Occident. Jo segueixo tocant la seva m¨²sica, ¨¦s m¨¦s, estic gravant a poc a poc amb la idea de fer un disc. Des que vaig comen?ar a estudiar guitarra sempre vaig dir que gravaria un disc de Bach. Fa m¨¦s de 50 anys que ho dic! Abans d¡¯un concert em passo tota l¡¯estona tocant Bach, t¡¯ajuda a netejar, a posar els dits ben posats, t¡¯endre?a, et dona una concentraci¨® sensacional, i despr¨¦s, al seu costat, la meva m¨²sica sembla f¨¤cil. Bach no va compondre per a guitarra, per¨° es pot tocar amb qualsevol instrument, tot i que les coses de teclat ¨¦s impossible tocar-les amb una guitarra. Tinc molta enveja dels pianistes que ho poden fer. Aix¨° s¨ª, la guitarra t¨¦ alguna cosa que no tenen la resta d¡¯instruments: el so de les entranyes, aquella cosa estripada que ¨¦s ¨²nica.