Oh! Europa

L¡¯estiu de 1994, Dagoll Dagom va estrenar Oh! Europa, una de les s¨¨ries c¨°miques m¨¦s recordades de Televisi¨® de Catalunya. Els guanyadors d¡¯un sorteig recorrien en autocar els 12 pa?sos de la Uni¨® Europea en els mateixos cap¨ªtols. No era casual. El novembre de 1993 havia entrat en vigor el Tractat de Maastricht pel qual es creava la Uni¨® Europea en substituci¨® de la Comunitat Europea i dels tractats preexistents. Cada vegada que el grup visitava un edifici emblem¨¤tic, com el Big Ben o la Torre Eiffel, un dels personatges femenins exclamava: ¡°Me la imaginava m¨¦s gran!¡±. Certificava que, vist des de Catalunya, tot all¨° d¡¯Europa semblava important i imponent, per¨° una vegada arribats a lloc, tampoc n¡¯hi havia per tant.

La propaganda de les excel¡¤l¨¨ncies del projecte que es consolidava a Brussel¡¤les se seguia amb atenci¨® des de Catalunya. Una de les primeres coses que en arribar a la presid¨¨ncia de la Generalitat havia fet un europeista conven?ut com Jordi Pujol havia estat crear el 1982 el Patronat Catal¨¤ Pro Europa. El consorci, amb voluntat de projecci¨® internacional, seria el germen del futur Consell de Diplom¨¤cia P¨²blica de Catalunya, creat el 2012 en l¡¯inici del proc¨¦s independentista. El DIPLOCAT es va suprimir finals del mes d¡¯octubre per l¡¯aplicaci¨® de l¡¯article 155.

L¡¯inter¨¨s per situar Catalunya a Europa sense passar per Madrid va fer tamb¨¦ que Pujol, el 1988, impuls¨¦s amb les regions de Baden-W¨¹rttemberg, la Llombardia i Roine-Alps el consorci dels Quatre Motors per Europa per cooperar en camps com l¡¯educaci¨®. Entre 1992 i 1996, Pujol va presidir aix¨ª mateix l¡¯Assemblea de les Regions d¡¯Europa, una associaci¨® que n¡¯englobava prop de 300 perqu¨¨ regi¨® era gaireb¨¦ tot. De fet, l¡¯Assemblea i, sobretot, els l?nder alemanys, desitjosos de refor?ar la seva pres¨¨ncia institucional a la recent creada Uni¨® Europea, van impulsar el Comit¨¨ de les Regions, una instituci¨® consultiva de la UE per reunir tant col¡¤lectivitats locals com regionals. Aix¨° va permetre que Pasqual Maragall el presid¨ªs en el seu darrer tram com a alcalde de Barcelona (1996-1998). Els anys noranta, doncs, van ser l¡¯¨¨poca en qu¨¨ per a uns a l¡¯horitz¨® hi havia l¡¯Europa de les regions i per als altres, l¡¯Europa de les ciutats.

Hi ha un desencant creixent en l¡¯independentisme ¡®post 1-O¡¯ envers Europa

Puigdemont esc¨¨ptic

Vint anys despr¨¦s, dijous hi ha una manifestaci¨® independentista a Brussel¡¤les, des d¡¯on un euroesc¨¨ptic Carles Puigdemont ha exclamat que la UE ¨¦s una instituci¨® de ¡°clubs de pa?sos decadents i obsolescents¡± i ha proposat que els catalans decideixin si hi volen pert¨¤nyer. Aix¨° despr¨¦s d¡¯haver preguntat via Twitter al president de la Comissi¨® Europea, Jean-Claude Juncker, si tenia ¡°alguna consideraci¨® pels vots i opinions dels ciutadans europeus¡±. Amb el cap m¨¦s fred, el pol¨ªtic ha rectificat per expressar que ¡°el catalanisme ¨¦s indubtablement europeista¡±.

Malgrat tot, la reacci¨® de Puigdemont ¨¦s el reflex d¡¯un desencant creixent en el si de l¡¯independentisme envers les institucions europees que s¡¯ha d¡¯entendre en l¡¯escenari post-1 d¡¯octubre. Tota l¡¯estrat¨¨gia del govern independentista i de l¡¯estat major del proc¨¦s passava perqu¨¨ la UE pression¨¦s, de manera p¨²blica o no, el govern Rajoy perqu¨¨ aquest s¡¯obr¨ªs a plantejar un veritable refer¨¨ndum d¡¯autodeterminaci¨®.

Els mandataris de la UE i dels pa?sos membres van lamentar les c¨¤rregues de l¡¯1-O, per¨° no van anar m¨¦s enll¨¤. Deu dies despr¨¦s, el president del Consell Europeu, Donald Tusk, va demanar a Puigdemont que no declar¨¦s la independ¨¨ncia i que respect¨¦s l¡¯ordre constitucional espanyol. L¡¯aleshores president de la Generalitat li va fer cas el 10 d¡¯octubre, per¨° 17 dies despr¨¦s va canviar d¡¯opini¨®. No hi va haver, per tant, pressi¨® a Rajoy per convocar un refer¨¨ndum i el resum independentista simple ha estat que a la UE ¡°la imaginava m¨¦s dem¨°crata¡±.

Quan la Gran Guerra, es va ¡®vendre¡¯ una Espanya german¨°fila per oposici¨® a una Catalunya aliad¨°fila

Europa, l¡¯anti-Espanya

La desafecci¨® independentista amb la UE s¡¯ha produ?t perqu¨¨ parteix d¡¯una concepci¨® err¨°nia de l¡¯europeisme originada en el nacionalisme catal¨¤. Com expressava l¡¯escriptor Joan Francesc Mira en un article de 2007 a la revista Via del Centre d¡¯Estudis Jordi Pujol, ¡°el fet o el desig de ser europeus l¡¯hem vist com la nostra manera, o l¡¯¨²nica manera, de no ser espanyols, de no ser definits com espanyols, o de no recon¨¨ixer-nos, del tot o parcialment, en la identitat espanyola¡±.

La vocaci¨® europea o europeista del catalanisme, d¡¯acord amb el professor valenci¨¤, seria la de ¡°trobar un lloc propi dins d¡¯Europa, un espai confortable¡±, cosa que no es dona en el si d¡¯Espanya. I, per aix¨°, segons Mira, ¡°una part de la nostra ideologia suposa i sost¨¦ ¡ªamb major o menor fonament objectiu, aix¨° ¨¦s una altra q¨¹esti¨®¡ª que els espanyols no s¨®n tan europeus com els europeus de deb¨°, i en tot cas que no s¨®n tan europeus com nosaltres¡±.

?s coneguda l¡¯expressi¨® ?frica comen?a als Pirineus, sembla que apareguda a cavall dels segles XVIII i XIX i que va ser usada entre els absolutistes espanyols per oposar-se al liberalisme i les propostes modernitzadores dels afrancesats. Una frase despectiva, per m¨¦s que anys despr¨¦s Miguel de Unamuno volgu¨¦s donar-li la volta i la us¨¦s el 1908 enorgullint-se¡¯n al seu article Sobre la independencia de la patria a la publicaci¨® Espa?a de Buenos Aires. ¡°D¨ªa llegar¨¢ ¡ªtengo en ello fe y esperanza¡ª en que repitamos con orgullo esa frase y digamos a nuestra vez mirando allende nuestros montes linderos: ¡®Europa empieza en los Pirineos¡¯¡±, va escriure el bilba¨ª.

La Catalunya carol¨ªngia

Malgrat l¡¯expectativa d¡¯Unamuno, la versi¨® despectiva ¨¦s la que triomf¨¤ i el catalanisme n¡¯ha popularitzat la derivada ?frica comen?a a l¡¯Ebre (amb perm¨ªs dels pancatalanistes valencians, se suposa). L¡¯afirmaci¨®, contra el que pugui semblar, ve carregada d¡¯arguments. El nacionalisme catal¨¤, com tot nacionalisme, furga en el passat per valdre¡¯s de materials i episodis hist¨°rics per justificar el present i projectar-se al futur. El 1988 va commemorar-se amb tota mena de fastos impulsats pel govern Pujol el fet que Catalunya era ¡°una naci¨® mil¡¤len¨¤ria¡±. El naixement d¡¯aquesta s¡¯havia de buscar en la ruptura del vassallatge que lligava a Borrell II, comte de Barcelona, amb Hug Capet, rei dels francs, l¡¯any 988.

L¡¯origen de la naci¨® catalana, segons la concepci¨® historiogr¨¤fica del nacionalisme catal¨¤, cal cercar-lo doncs a la Marca Hisp¨¤nica, els territoris i comtats conquerits per Carlemany al voltant dels Pirineus per defensar el seu imperi de les r¨¤tzies sarra?nes. L¡¯imperi carolingi en la seva m¨¤xima esplendor s¡¯estenia pel qu¨¨ avui s¨®n, grosso modo, parts de Fran?a, It¨¤lia, ?ustria, Alemanya i el nord d¡¯Espanya. D¡¯aqu¨ª que la propaganda anacr¨°nica europeista l¡¯hagi considerat ¡°el pare d¡¯Europa¡± i que el sil¡¤logisme sigui simple. La naci¨® catalana t¨¦ els fonaments en els comtats lligats a l¡¯imperi carolingi i, per tant, t¨¦ un primer pedigr¨ª europeu des de temps immemorials que no tenen la resta de territoris d¡¯Espanya.

Pujol fou un dels grans valedors d¡¯aquesta teoria. Poc abans de l¡¯ingr¨¦s d¡¯Espanya a la llavors CEE, en un viatge a Aquisgr¨¤ ¡ªon hi ha la tomba de Carlemany¡ª, el 1985 va afirmar que ¡°Catalunya ¨¦s l¡¯¨²nic poble d¡¯Espanya que neix lligat a Europa, i no pas com una reacci¨® aut¨°ctona de legitimisme visig¨°tic contra els musulmans. L¡¯objectiu dels altres pobles d¡¯Espanya era restablir la monarquia visig¨°tica de Toledo; el nostre, fer progressar l¡¯imperi carolingi, ¨¦s a dir, l¡¯Europa d¡¯aleshores, cap al sud. Aquest fet diferencial de la nostra naixen?a en un cert sentit s¡¯ha perpetuat a trav¨¦s de la hist¨°ria. D¡¯una certa manera continuem essent fills de Carlemany¡±.

La concepci¨® pujolista va fer fortuna, i l¡¯han sostingut tamb¨¦ veus com l¡¯actual eurodiputat d¡¯ERC, Josep Maria Terricabras, en una entrevista a Vilaweb el 2014. ¡°A Catalunya hi ha molt pocs antieuropeus, tenim una clar¨ªssima vocaci¨® europea, des de Carlemany¡±, expressava el fil¨°sof.

La Mancomunitat europea

En el moment de conformar-se el nacionalisme catal¨¤ a finals del XIX, la burgesia barcelonina tenia com a model Par¨ªs, i no pas Madrid, que era menys poblada i menys industrialitzada que la ciutat catalana. Segons Josep Termes en el seu (Nou) resum d¡¯hist¨°ria del catalanisme, ¡°els modernistes van generar un nacionalisme cultural que va ajudar a configurar una doctrina nacional¡±. Segons l¡¯historiador, ¡°Madrid no ¨¦s far ni font perqu¨¨ ¨¦s al sud, mentre que el modernisme vol viure del nord, d¡¯on ve la cultura, on Par¨ªs la crea i difon, i per aix¨° Catalunya passa aleshores de ser hist¨°ricament antifrancesa a afrancesada per europeista¡±.

En una l¨ªnia similar, el tamb¨¦ historiador Enric Ucelay-Da Cal apuntava el 1996 en la pon¨¨ncia El catalanismo ante Castilla que una de les justificacions centrals en el catalanisme ¨¦s que ¡°Catalunya no ¨¦s ni Fran?a ni Espanya, per¨° s¡¯assembla m¨¦s a la primera¡±. La idea ¡°hauria pres cos a partir de la pacificaci¨® de la frontera a mitjans del XIX i amb la industrialitzaci¨® catalana en profunditat¡±. Aix¨° ¡°hauria canviat els patrons migratoris duent m¨¦s catalans a Fran?a que no pas francesos a Catalunya¡±. Segons Ucelay-Da Cal, ¡°Catalunya era m¨¦s europea que la resta de la Pen¨ªnsula en els seus costums, que es caracteritzava per una societat civil articulada i uns comportaments interioritzats¡±. Era per aix¨° que els catalans se sentien cridats a modernitzar Espanya.

Quan el mateix Enric Prat de la Riba va cursar el seu doctorat a Madrid el 1894, ho va fer ple de prejudicis, que la seva breu estada van confirmar. ¡°Aqu¨ª ¡ªescrivia al seu oncle, Josep Carn¨¦¡ª, tothom cobra, ha cobrat o aspira a cobrar del pressupost: l¡¯un est¨¤ empleat en algun ministeri, l¡¯altre ¨¦s militar, l¡¯altre t¨¦ viudedad o b¨¦ orfandad, l¡¯altre treballa per a tornar a cobrar una subvenci¨®n de 60 duros que li havia concedit l¡¯altre govern, i la q¨¹esti¨® palpitant, la preocupaci¨® ¨²nica de la gent d¡¯aquestes terres, ¨¦s sacar plaza¡±. Despr¨¦s de tres mesos, sort¨ª esperitat de la capital.

All¨° que Prat de la Riba es va plantejar aix¨ª que el 1907 va agafar les regnes de la Diputaci¨® de Barcelona i el 1914 tamb¨¦ les de la Mancomunitat de Catalunya fou crear un contrapoder al de l¡¯Estat central, ple, al seu entendre, de funcionaris inefica?os i corruptes. Ell n¡¯havia de crear un de millor, m¨¦s modern, amb funcionaris professionals, t¨¨cnics i capacitats. En una paraula, i com el mateix noucentisme reclamava, un govern m¨¦s europeu.

L¡¯abs¨¨ncia de guerres mundials

La manca d¡¯implicaci¨® b¨¨l¡¤lica directa ¡ªexcepte contingents de voluntaris¡ª d¡¯Espanya en les dues guerres mundials del segle XX ha contribu?t a perpetuar la visi¨® de l¡¯a?llacionisme espanyol respecte del projecte europeu. Quan es commemoren l¡¯armistici de la Gran Guerra l¡¯11 de novembre i el 8 de maig la fi de la Segona Guerra Mundial a Europa, el govern espanyol de torn no hi para cap atenci¨®. La historiografia, per¨°, ja ha rebatut l¡¯a?llacionisme.

El professor Francisco Javier Ponce Marrero, de la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria, ha explicat, per exemple, que Espanya va ser un neutral aliat durant la Primera Guerra Mundial i que va col¡¤laborar amb Fran?a i el Regne Unit. Des de Catalunya, la propaganda separatista, com ha demostrat l¡¯historiador David Mart¨ªnez Fiol en els seus treballs sobre la Gran Guerra, va esfor?ar-se per dibuixar un govern i una monarquia espanyols retr¨°grads i german¨°fils, encara que aix¨° no cas¨¦s amb la realitat, per contraposar-la a la seva aliadof¨ªlia.

A banda d¡¯experi¨¨ncies com el Comit¨¨ d¡¯Amics de la Unitat Moral d¡¯Europa, impulsat per Eugeni d¡¯Ors i altres intel¡¤lectuals en pro de la pau i d¡¯una Europa federada, en acabar la guerra els cercles catalanistes aliad¨°fils esperaven l¡¯ajut internacional, d¡¯acord amb el relat que havien creat, per tal que s¡¯obligu¨¦s l¡¯Espanya german¨°fila a concedir l¡¯autonomia a Catalunya. En part d¡¯aqu¨ª va sortir el projecte fracassat de l¡¯Estatut de finals de 1918. El poeta Josep Carner ho havia plantejat aix¨ª: ¡°Que el nacionalisme catal¨¤ plantegi el seu problema davant Europa, com fins ara ha fet in¨²tilment davant d¡¯Espanya¡±. Revistes com Iberia, feta per il¡¤lustres intel¡¤lectuals i periodistes catalans, clarament aliad¨°fila, s¨®n traducci¨® directa d¡¯aquesta postura.

En la Segona Guerra Mundial no calia propaganda gaire aclaridora per entendre a qui donava suport el franquisme i quins valors representava. Avui, la recerca ha evidenciat que el govern de Franco no va ser ali¨¨ a la conflagraci¨® sin¨® que va col¡¤laborar amb el r¨¨gim nazi des de la seva neutralitat oficial, com han exposat un bon grapat de llibres, entre els quals el de l¡¯hispanista nord-americ¨¤ Stanley G. Payne, Franco y Hitler: Espa?a, Alemania, la Segunda Guerra Mundial y el Holocausto.

Des de l¡¯exili, el catalanisme estava tamb¨¦ per desmarcar-se d¡¯aquella Espanya en pro d¡¯Europa. El juny de 1949, a Par¨ªs es va crear el Consell Catal¨¤ del Moviment Europeu, impulsat per membres d¡¯ERC i expoumistes i fundadors del Moviment Socialista de Catalunya. Despr¨¦s, a M¨¨xic es va crear el Moviment pels Estats Units d¡¯Europa. Involucrat en tots dos ens, el poumista Enric Adroher ho resumia aix¨ª el 1954: ¡°Espanya ¨¦s el problema, Europa la soluci¨®¡±.

M¨¦s enll¨¤ de la geografia

La cad¨¨ncia d¡¯un segle i escaig de degoteig per remarcar l¡¯excepcionalitat que dibuixa una naci¨® catalana com un ap¨¨ndix meridional d¡¯Europa i una Espanya que hauria viscut d¡¯esquenes al fet europeu ha conformat l¡¯imaginari catalanista de l¡¯Europa com l¡¯anti-Espanya que esmentava Mira. El catalanisme esperava trobar-hi all¨° que no aconseguia a l¡¯Estat.

Per¨° m¨¦s enll¨¤ d¡¯una geografia i d¡¯encarnar uns valors de progr¨¦s econ¨°mic i social, i de llibertats col¡¤lectives i individuals, Europa ¨¦s avui un conjunt de territoris governat per estats i pels seus delegats. La dosi de realpolitik que aix¨° implica es veu a diari en casos com la gesti¨® dels fluxos migratoris. En el cas espec¨ªfic catal¨¤, se n¡¯han tingut tastos cada vegada que la UE ha expressat que el fet que la llengua catalana sigui oficial a la Uni¨® dep¨¨n del govern d¡¯Espanya i no de Brussel¡¤les, com va expressar el 2008 el comissari europeu pel Multiling¨¹isme, Leonard Orban.

El proc¨¦s va iniciar el seu cam¨ª amb la multitudin¨¤ria manifestaci¨® de l¡¯11 de setembre de 2012 amb el lema Catalunya, nou Estat d'Europa. Des d¡¯aleshores, malgrat la reiteraci¨® dels successius presidents i portaveus de les m¨¦s altes inst¨¤ncies de la UE que no s¡¯interferiria en un assumpte intern d¡¯Espanya, l¡¯esperan?a i l¡¯obstinaci¨® independentista ha estat que aix¨° no fos aix¨ª.

Per qu¨¨ Europa hauria de girar l¡¯esquena als catalans ¡ªaix¨ª, en gen¨¨ric¡ª si la seva naci¨® havia nascut sota l¡¯empara de Carlemany? Per qu¨¨, si els catalans i Catalunya han estat sempre m¨¦s europeus que la resta d¡¯espanyols i que Espanya? La resposta ¨¦s ben simple, i des de l¡¯1-O ¨¦s encara m¨¦s evident. Per Brussel¡¤les, tots els espanyols (catalans inclosos) van passar a ser europeus el mateix dia. Els brots d¡¯euroesceptisime independentista sorgeixen de la negaci¨®, gestada en el si del nacionalisme catal¨¤, d¡¯aquesta senzilla premissa.