Corrupci¨® del llenguatge

En pol¨ªtica, la corrupci¨® del llenguatge ¨¦s sempre resultat d¡¯una corrupci¨® moral. Per raons d¡¯espai en posar¨¦ nom¨¦s uns pocs exemples:

D¡¯un refer¨¨ndum de per riure i sense control, n¡¯hem de dir mandat del poble. D¡¯un president covard i pr¨°fug, n¡¯hem de dir president a l¡¯exili. Dels empresonats per delictes comesos, n¡¯hem de dir presos pol¨ªtics. Del frac¨¤s de la DUI, n¡¯hem de dir calcular malament el temps (i davant dels jutges, que era nom¨¦s simb¨°lic). D¡¯aplicar l¡¯article 155 de la Constituci¨® per tal de restaurar la legalitat, n¡¯hem de dir cop d¡¯Estat. De les sent¨¨ncies jur¨ªdiques, n¡¯hem de dir retorn al franquisme. Dels partits constitucionalistes, n¡¯hem de dir partits repressors. De vulnerar l¡¯Estatut i la Constituci¨® sense majoria autoritzada, n¡¯hem de dir compliment del programa electoral. I l¡¯inefable duetto Junqueras-Rovira hi afegeix que hem de lluitar perqu¨¨ el b¨¦ (la independ¨¨ncia) triomfi sobre el mal (les lleis).

Tot plegat demostra que aquesta corrupci¨® moral funciona exactament igual que una fe religiosa. En primer lloc, la va sembrar el pujolisme. En segon lloc, la van afavorir els errors del govern espanyol. En tercer lloc, la van inocular les necessitats partidistes (manca de vots) i personals (inhabilitaci¨®, imputaci¨® i multes) de l¡¯Artur Mas. En quart lloc, la va incrementar en Puigdemont, un tossut idoni per fer de marioneta del seu amo. I en cinqu¨¨ lloc, l¡¯ha dut a terme una feina enormement astuta d¡¯uns malfactors que han treballat amb una gran efectivitat des de l¡¯ombra, organitzant un sistema de mentides molt ben estructurat basat en procediments molt semblants als de Goebbels. La fe creada per aquests agents, la van abra?ar immediatament els pol¨ªtics amb interessos partidistes. Despr¨¦s, la van adoptar alguns pallussos cultivats (professors i escriptors). I uns i altres la van inculcar sense escr¨²pols a la bona gent del pa¨ªs.

Com a fe religiosa que ¨¦s, la bona gent que hi va creure no admetr¨¤ mai que van ser enganyats i, per tant, continuaran votant els partits independentistes perqu¨¨ el primer manament d¡¯aquesta religi¨® ¨¦s afirmar que totes les culpes venen sempre de Madrid (algunes procedeixen del PP i aquestes, efectivament, s¨®n les m¨¦s benvingudes pels independentistes). Temo que el dia 21 el pa¨ªs no torni caure en els desastres econ¨°mics i socials que els responsables esmentats van causar.

Resumint: Catalunya es va posar malalta per culpa dels inacabables anys de govern d¡¯en Jordi Pujol; despr¨¦s es va voler su?cidar votant l¡¯Artur Mas. Despr¨¦s, amb l¡¯elecci¨® d¡¯en Puigdemont va rebre un fort cop de gr¨¤cia. Per¨° potser el definitiu ens vindr¨¤ donat per l¡¯Ada Colau i els seus acompanyants facilitant que en Junqueras (o encara pitjor: la ploranera Rovira) sigui el futur president. En tot cas, el resultat de les pr¨°ximes eleccions ens dir¨¤ si Catalunya ha mort o nom¨¦s agonitza. La veritat ¨¦s que no s¨¦ qu¨¨ ¨¦s pitjor.