El Liceu posa m¨²sica a la pau a l¡¯ONU

El Concert per la Pau i els Drets Humans que se celebra des del 2014 a la seu de les Nacions Unides a Ginebra (Su?ssa), ha tingut aquest any accent catal¨¤. Sobre l'orquestra del Gran Teatre del Liceu va recaure aquest dissabte la tasca de reivindicar amb m¨²sica la toler¨¤ncia i el di¨¤leg. A la batuta, el director Josep Pons, que va preparar com a fermall l'himne que va compondre per a l'ONU el violoncel¡¤lista catal¨¤ Pau Casals. I l'objectiu de l'esdeveniment, va dir l'exministre d'Exteriors Miguel ?ngel Moratinos, era retre homenatge a les v¨ªctimes de Barcelona i Cambrils de l'agost passat. Per¨° durant la roda de premsa pr¨¨via al concert, Moratinos va evitar esmentar l'actual situaci¨® pol¨ªtica i social a Catalunya. Nom¨¦s la va nomenar a contracor en ser preguntat: ¡°Hem de treballar perqu¨¨ les eleccions ja convocades se celebrin en el millor clima de conc¨°rdia, treball i respecte mutu. El concert ajudar¨¤ en aquest sentit¡±. I Pons va respondre, lac¨°nic: ¡°S'explica per si mateix. ?s un concert per als drets humans de tot el m¨®n¡±.

Josep Pons: ¡°S'explica per si mateix. ?s un concert per als drets humans de tot el m¨®n¡±

A les sis de la tarda del 9 de desembre, vespra del Dia Mundial dels Drets Humans, Ginebra es congelava prop dels zero graus. La Sala XX dels Drets Humans i de l'Alian?a de Civilitzacions, a la qual va posar c¨²pula Miquel Barcel¨®, es va contagiar d'aquest fred. Ho recordaven les estalactites blaves, verds, habitades¡­ que va escampar pel sostre l'artista mallorqu¨ª. Tamb¨¦ la projecci¨® blanca i grisa que inundava les parets i que semblava imitar les pannes de gla?. Just sota la superf¨ªcie de gebre s'al?ava Pons davant d'un p¨²blic de m¨¦s de 600 persones.

L'inici va ser tamb¨¦ fred, l'Ombra mai fu de H?ndel, interpretat per la mezzosoprano xinesa Huiling Zhu, no gaire encertada. Comen?ar el concert, produ?t per Mediapro, amb aquesta coneguda ¨¤ria de l'¨°pera Serse era una carta de presentaci¨®. ¡°Som casa de l¨ªrica. Per aix¨° la veu havia d'estar present. A m¨¦s, una orquestra ¨¦s com una petita Nacions Unides i la nostra ¨¦s enormement plural. Rondem les 30 nacionalitats diferents, ¨¦s multicolor, com la c¨²pula de Barcel¨®¡±, explicava Pons abans de l'esdeveniment. ?s la primera vegada que al?ava la seva batuta en aquesta sala. Els dos concerts anteriors havien estat a c¨¤rrec del director Daniel Barenboim i el seu West-Eastern Divan Orchestra, per¨° a l'argent¨ª li va coincidir aquesta vegada amb la reobertura, despr¨¦s de set anys d'obres, de la Staatsoper de Berl¨ªn.

El rock and roll, com li diu Pons, el va exhibir despr¨¦s de l'¨¤ria d'H?ndel. Volia lluir la seva orquestra i per aix¨° va triar la Simfonia N¨²m. 7 en La major, Op. 92, de Beethoven. La sala va adquirir llavors un to vermell¨®s: les estalactites es van convertir en una esp¨¨cie de jard¨ª de flors lluminoses que decorava les parets del recinte. El primer moviment va escalfar la sala. Amb el segon, bullia. L'¨²ltim, fort i en¨¨rgic, va arrencar al p¨²blic diversos "bravo". ¡°Aquesta obra ¨¦s una explosi¨®, Wagner la va batejar com l'apoteosi de la dansa. ?s energia r¨ªtmica¡±, la va definir el director catal¨¤.

Testament vital

La segona part del concert va sonar a comiat. La soprano canadenca Erin Wall va interpretar Les quatre ¨²ltimes can?ons, de Richard Strauss. ¡°Crepusculars, una mena de testament vital d'una persona que va tenir un ¨¨xit enorme en l'¨¤mbit de la l¨ªrica i que s'acomiada del m¨®n personalment amb aquest adeu ser¨¨. Un comiat lent per¨° sincer d'alg¨² que ha viscut una vida apassionant¡±, va matisar Pons. Encara que el veritable comiat va venir despr¨¦s, amb l'himne de les Nacions Unides, compost per Casals. Un homenatge al violoncel¡¤lista, va dir el director davant del seu p¨²blic just abans d'interpretar-lo, una obra de qui va ser, a m¨¦s, m¨²sic del Liceu amb 20 anys.