L¡¯arma llanc¨ªvola de l¡¯obra p¨²blica

L¡¯arribada del Govern de Carles Puigdemont va posar punt i final al petit oasi que va haver-hi entre Barcelona i Madrid en el terreny de les infraestructures. L¡¯¨¨poca en la qual Ana Pastor i Santi Vila van decidir bastir ponts va donar pas a una altra, en la qual Josep Rull va portar Adif als tribunals pels incompliments en el calendari d¡¯inversions a la xarxa ferrovi¨¤ria. La pol¨ªtica d¡¯infraestructures ha provocat agres enfrontaments entre els governs central i catal¨¤, com en el cas de Rodalies o del caos a l¡¯aeroport del Prat. Per¨° tamb¨¦ ha suscitat amplis consensos: la demanda d¡¯un calendari d¡¯inversions pel Corredor Mediterrani va unir les administracions i les patronals catalanes i valencianes i tots els grups del Parlament.

El d¨¨ficit d¡¯infraestructures a Catalunya, que denuncien sobretot els empresaris, ha vingut de bracet amb la caiguda de la inversi¨® de l¡¯Estat i de l¡¯asf¨ªxia financera de la Generalitat. Segons la Cambra de Comer? de Barcelona, el 2015, l¡¯¨²ltim any analitzat, l¡¯Administraci¨® central nom¨¦s va gastar 555,9 milions d¡¯euros a Catalunya, el 59% de l¡¯obra pressupostada. Quan va assumir la seva presid¨¨ncia en el Cercle d¡¯Economia, Juan Jos¨¦ Brugera va posar en dubte les xifres que dona la Generalitat sobre les balances fiscals, per¨° en canvi va ser rotund en la necessitat de m¨¦s inversi¨® estatal. ¡°S¨ª que hi ha greuges, per exemple en l¡¯¨¤mbit de les infraestructures, que cal afrontar. I per a aix¨° es requereixen pactes¡±, va sostenir.

Dins l¡¯anomenada operaci¨® di¨¤leg que el Govern central va tractar d¡¯engegar a Catalunya, Mariano Rajoy va anunciar a Barcelona una injecci¨® de 4.200 milions d¡¯euros en infraestructures fins al 2020. ¡°El pla es pot assolir. L¡¯¨²nic error de Rajoy va ser no haver-ho parlat abans amb la Generalitat. ?s clar que les cr¨ªtiques arribaran de qualsevol manera¡±, diu un empresari del sector. I aix¨ª va ser. Els pressupostos del 2017 van recollir una baixada generalitzada de la despesa en obra p¨²blica del 22,7% en el conjunt d¡¯Espanya. Catalunya va ser una de les comunitats menys afectades. La suma per a infraestructures nom¨¦s va baixar el 2,7% i, despr¨¦s d¡¯Andalusia, es va situar la segona autonomia que m¨¦s projectes va captar.

El cost final de la l¨ªnia 9 del metre triplicar¨¤ el pressupost inicial

L¡¯expresident Carles Puigdemont i l¡¯exvicepresident Oriol Junqueras immediatament denunciaven l¡¯¡°incompliment¡±. En canvi, la interpretaci¨® en altres comunitats era just la contr¨¤ria i es veia el pla de Rajoy com una forma de rebaixar la tensi¨® a Catalunya. ¡°Estem cansats de ser sempre els ¨²ltims de la fila. Hem de muntar un pollastre mundial perqu¨¨ ens donin el que ens toca?¡±, va denunciar la vicepresidenta de la Comunitat Valenciana, M¨°nica Oltra.

Consens empresarial

El Corredor Mediterrani s¡¯ha convertit en una de les prioritats dels empresaris, sobretot valencians i catalans, que consideren que ¨¦s clau per vertebrar un model de descentralitzaci¨® de les infraestructures. Els empresaris valencians, liderats pel president de Mercadona, Juan Roig, el passat 3 d¡¯octubre es van reunir a Madrid per reivindicar que l¡¯obra continua sense m¨¦s demores. Despr¨¦s del refer¨¨ndum il¡¤legal de l¡¯1 d¡¯octubre i en plena vaga general, no va assistir cap representant de la Generalitat. S¨ª que van acudir els presidents de la Comunitat Valenciana, Ximo Puig, i de M¨²rcia, Fernando L¨®pez Miras, aix¨ª com empresaris catalans.

Segons el Ministeri de Foment, l¡¯obra ¡ªque tindr¨¤ ample internacional el 2023 de nord a sud¡ª, el cost del corredor ¨¦s de 21.239 milions, dels quals s¡¯han executat 13.746. No obstant aix¨°, les administracions catalana i valenciana i les organitzacions empresarials denuncien que s¡¯hagi donat prioritat al tram central i no pas al litoral. L¡¯obra, a m¨¦s, t¨¦ diversos colls d¡¯ampolla, un dels quals ¨¦s el tram entre Tarragona i Vandell¨°s. L¡¯¨²ltima previsi¨® de Foment va ser que aquest recorregut tindr¨¤ doble via d¡¯ample ib¨¨ric en fase de proves al comen?ament de l¡¯any que ve.

Els desencontres passen pel Corredor, Rodalies i l'aeroport

M¨¦s agre ha estat el debat sobre Rodalies. L¡¯exconseller Josep Rull va arribar al c¨¤rrec i va avisar que l¡¯¨¨poca d¡¯acords que va viure el seu antecessor, Santi Vila, amb Ana Pastor quedava enrere i que ell seria ¡°un emprenyador¡±. ¡°La bona voluntat que tamb¨¦ tenia Santi Vila es va traduir que nom¨¦s es va executar el 8% del pla per Rodalies¡±, va assegurar Rull en una entrevista a EL PA?S, en la qual va insistir en la necessitat del trasp¨¤s de tota la infraestructura ferrovi¨¤ria i no nom¨¦s dels trens.

Malgrat haver pactat algunes inversions que han alleujat alguns trams, continua el desori a la xarxa. Segons va repondre la Generalitat a una pregunta de Ciutadans, en quatre anys es van registrar 1.597 incid¨¨ncies de m¨¦s de 100 minuts. I segons el Centre d¡¯Estudis d¡¯Opini¨®, el 42% dels catalans creu que el servei segueix empitjorant.

Tamb¨¦ l¡¯aeroport del Prat ha estat motiu de disputa. La Generalitat parteix de la hist¨°rica reclamaci¨® d¡¯una descentralitzaci¨® de la gesti¨® aeroportu¨¤ria perqu¨¨ els aer¨°droms espanyols puguin competir entre si. No obstant aix¨°, han estat els problemes generats pels retards de les companyies a¨¨ries, les cues en els controls de passaports o la vaga dels treballadors de seguretat els que han fet que la Generalitat culp¨¦s Aena de mala gesti¨®.

Per¨° els endarreriments en les infraestructures catalanes tamb¨¦ es deuen a l¡¯asf¨ªxia financera de la Generalitat. I aquesta no nom¨¦s es deu a les dificultats en la hisenda p¨²blica. Existeix, a m¨¦s, l¡¯anomenat deute ocult. En l¡¯¨¨poca de bonan?a, el tripartit va realitzar obres amb fonts de finan?ament que en aquest moment no es carregaven al pressupost, des de concessions fins a peatges a l¡¯ombra. En prendre les regnes de la Generalitat, Andreu Mas-Colell va trobar uns compromisos que superaven els 30.000 milions d¡¯euros i s¡¯estenien fins a l¡¯any 2018. Aix¨ª que bona part del pressupost de Territori se¡¯l segueixen menjant aquestes obligacions que l¡¯executiu de Puigdemont va tractar de renegociar.

Per¨° un de les grans decepcions de l¡¯Administraci¨® catalana ¨¦s la l¨ªnia 9 del metre de Barcelona. Es tracta de l¡¯¨²ltim gran projecte del govern de Jordi Pujol, la primera pedra del qual va posar el 2002 el llavors conseller en cap Artur Mas. La infraestructura havia d¡¯estar acabada el 2006 amb un cost de 2.464 milions d¡¯euros. Despr¨¦s de 15 anys, nom¨¦s funcionen els dos extrems de la l¨ªnia 9, i la l¨ªnia 10 ¡ªla branca que arriba a l¡¯aeroport del Prat¡ª i s¡¯estima que el cost final superar¨¤ els 6.000 milions d¡¯euros.

Nom¨¦s el manteniment i la vigil¨¤ncia de les estacions que romanen tancades des del 2011 han suposat un cost de m¨¦s de 1.000 milions per a les arques catalanes, segons la Generalitat. Perqu¨¨ la l¨ªnia 9 pugui tenir dues estacions m¨¦s al barri de La Marina de Barcelona, com venien reclamant hist¨°ricament els seus ve?ns, el govern d¡¯Ada Colau va haver de posar 40 milions d¡¯euros que es van pagar mitjan?ant la compra de dos immobles de la Generalitat.

L¡¯Executiu catal¨¤ destina cada any prop de 400 milions d¡¯euros per a aquesta infraestructura. La prioritat ¨¦s unir els seus extrems per poder nodrir de passatgers tota la l¨ªnia. Es preveu que l¡¯obra acabi el 2022, encara que el govern cessat considerava que dif¨ªcilment podia afrontar-se nom¨¦s amb finan?ament pressupostari.

Un debat similar es va obrir amb les autopistes. Davant el venciment de diverses concessions entre el 2019 i el 2021, la Generalitat estudiava eliminar els peatges i implantar una vinyeta com la que es fa servir a ?ustria. ?s a dir, una tarifa plana de 70 euros anuals que pagarien tots els ciutadans i que els donaria dret a circular per tot el territori. Per¨° tamb¨¦ han quedat pendents conflictes en diverses carreteres com l¡¯N-340, l¡¯N-240 o la C-55.