Els pactes per al 2018

En situacions enrevessades com el probable escenari postelectoral a Catalunya caldr¨¤ assumir que hom no fa els pactes que vol sin¨® els que pot. Si manquen majories absolutes o suficients, es pacta amb el que hi ha. ?s un dels preus que cal pagar quan una societat s'allunya de les lleres consensuals. Per a la Catalunya de l'any 2018 un govern auton¨°mic de coalici¨® t¨¦ menys probabilitats que un pacte postelectoral en el qual s'aconsegueixi teixir una xarxa de m¨ªnims per conjuminar grups d'all¨° m¨¦s divers, disposats a cedir en alguna cosa per pactar un panorama pol¨ªtic de conflictes m¨¦s tancats. Si no s'opta per l'absolutisme, ser¨¤ necessari reequilibrar el sistema indispensable per a la conviv¨¨ncia de minories i majories, al contrari del que va passar en les jornades que van desembocar en una declaraci¨® d'independ¨¨ncia la durada de la qual va ser la d'un sospir.

?s aquests casos, encara que el nacionalisme victimista tendeixi a negar-los, cal tenir en compte quins s¨®n els marges competencials d'una comunitat aut¨°noma la norma estatut¨¤ria de la qual emana, en aquest cas, de la Constituci¨® del 1978, article 155 incl¨°s. En fi, que no es compari la hipot¨¨tica circumst¨¤ncia postelectoral de Catalunya a les dificultats que t¨¦ Angela Merkel per trenar el seu govern de coalici¨®. Operar en un marc amb sentit de la proporci¨® ¨¦s la pol¨ªtica del que ¨¦s raonable; pretendre seguir amb la ficci¨® d'un Estat independent d'avui per a dem¨¤ ¨¦s una irracionalitat que danyaria encara m¨¦s la divisi¨® social, retrauria l'estabilitat jur¨ªdica i el creixement econ¨°mic. Amb tants factors excepcionals en joc, com un expresident fugitiu en pugna amb un Oriol Junqueras empresonat, la responsabilitat ¨¦s encara m¨¦s gran. Feta la divisi¨® en blocs m¨¦s o menys solidificats, tret que la carrera electoral introdueixi variables, la pol¨ªtica d'acordar el desacord sembla un b¨¦ remot.

Essent els dos blocs pol¨ªtics els que s¨®n, la naturalesa dels pactes electorals haur¨¤ de renunciar al maximalisme si es tracta de governar i no d'expandir ruptures. Es pot posar en dubte que les diverg¨¨ncies en la vida pol¨ªtica d'hostilitat i exclusi¨® tinguin la seva correspond¨¨ncia real en les diverg¨¨ncies de la societat. ?s la pol¨ªtica, de molt baixa qualitat, la que m¨¦s ha generat la percepci¨® d'una societat dividida i ha incentivat l'expressi¨® de confrontacions. En realitat, se suposa que les urnes de l'1 d'octubre pretenen aclarir les coses, com requereix la societat catalana, per¨° les enterboleixen components tan estramb¨°tics com la personalitat de Carles Puigdemont, que ahir donava lli?ons d'europeisme a l¡¯Espanya negra i avui atribueix a la Uni¨® Europea la condonaci¨® del feixisme que governa a Espanya.

Possiblement s'obri una etapa de geometria variable en la qual, amb transaccions constants en l'hemicicle del parc de la Ciutadella, sigui possible suplir l'abs¨¨ncia de govern ple. De fet, la Catalunya auton¨°mica fa sis anys que est¨¤ desgovernada, amb una administraci¨® p¨²blica paralitzada, i ara sota la tutela de l'article 155. Segons veiem a les enquestes, les homogene?tats per constituir govern de normalitat no existeixen a Catalunya o no hi ha liderats pol¨ªtics que desitgin donar-hi cos. Topem aix¨ª amb els leg¨ªtims interessos dels partits, per a insatisfacci¨® del ciutad¨¤ que instintivament no compr¨¨n que la pol¨ªtica li compliqui la vida, ja de per si mateix dif¨ªcil i agitada. ?s com si els pol¨ªtics catalans, uns m¨¦s i uns altres menys, no concebessin un mat¨ª en el qual hi hagi normes estables per a ¡ªcom deia Giovanni Sartori¡ª ¡°decidir com decidir¡±. Aix¨° dona una idea de la dislocaci¨® que ha provocat la idea inconcreta de la secessi¨® sense via legal ni suport social suficient. Donar per confirmat un proc¨¦s les conseq¨¹¨¨ncies del qual ¡ªdes de la marxa d'empreses al rebuig de les institucions europees¡ª es van negar a priori o es van camuflar porta a invocar la responsabilitat pol¨ªtica i moral d'exposar a la ciutadania un control d'aquestes conseq¨¹¨¨ncies. No fer-ho ha portat Catalunya a un atzucac constru?t amb materials d'enderrocament. Com en les travesses, de punta a punta de Catalunya es fan apostes, es divaga sobre nous escenaris o s'expressen desitjos impossibles: la pregunta ¨¦s si ara mateix existeix en la societat catalana l'acord m¨ªnim per confiar en un b¨¦ com¨². Per al 2018, aquesta podria ser la millor finalitat d'uns pactes postelectorals malgrat un clima d'opini¨® saturat de contradiccions i mites.

Valent¨ª Puig ¨¦s escriptor.