La treva despr¨¦s del proc¨¦s

Despr¨¦s de l¡¯estrepit¨®s frac¨¤s del full de ruta de Junts pel S¨ª i la CUP (independ¨¨ncia sense cost en 18 mesos i inici pl¨¤cid d¡¯un ¡°proc¨¦s constituent¡±), diferents veus del m¨®n independentista han anat formulant aquestes ¨²ltimes setmanes una certa autocr¨ªtica sobre tot el que ha passat. En aquesta autocr¨ªtica ¨¦s possible distingir dues l¨ªnies argumentals diferents. D¡¯una banda, es confessa la ingenu?tat d¡¯haver infravalorat la for?a de l¡¯Estat. De l¡¯altra, es reconeix que la feblesa de l¡¯independentisme respon tamb¨¦ a l¡¯abs¨¨ncia d¡¯una majoria clara favorable a la secessi¨®.

El primer argument ¨¦s for?a discutible. Si parlem de la pres¨®, per exemple, els promotors del full de ruta sabien perfectament que aquesta sortida era a l¡¯horitz¨®. En una data tan llunyana com el 20 d¡¯octubre del 2016, Carles Puigdemont ja explicava a Vanity Fair (atenci¨® al t¨ªtol) que ¡°estic disposat a anar a la pres¨® per haver convocat un refer¨¨ndum¡±. El 2 de mar? d¡¯aquest any, el llavors conseller d¡¯Afers Exteriors de la Generalitat, Ra¨¹l Romeva, contestava amb un ¡°I am ready for anything¡± (estic preparat per al que sigui) a la periodista de Reuters que li preguntava si estava disposat a anar a la pres¨®. El 3 de juliol, hores abans de ser destitu?t per opinar que l¡¯1-O no seria un refer¨¨ndum de deb¨°, el llavors conseller d¡¯Economia i Coneixement, Jordi Baiget, encara declarava que ¡°podria aguantar haver d¡¯anar a pres¨®¡± (sempre que no li toquessin el patrimoni). El 13 de juliol la llavors consellera d¡¯Agricultura, Meritxell Serret, deia a El Punt Avui que tenia molt clar ¡°qu¨¨ implica el que farem¡±. El 31 de juliol Puigdemont va reiterar la seva disposici¨® a Bloomberg, i al setembre el successor de Baiget, Santi Vila, explicava en un m¨ªting que ¡°si hem d¡¯anar a la pres¨®, hi anirem¡±, i afegia que ¡°si ens hem de jugar el patrimoni, ens el jugarem¡±.

En definitiva, en un conflicte pol¨ªtic com el que est¨¤ plantejat a Espanya la pres¨® preventiva sense fian?a no sembla la resposta m¨¦s adequada, per¨° ning¨² pot afirmar que els l¨ªders independentistes no haguessin previst la pres¨®. La segona l¨ªnia argumental de l¡¯autocr¨ªtica ¨Cdins de la seva subtilesa¨C dona molt m¨¦s de si, perqu¨¨ apunta a la causa ¨²ltima del frac¨¤s del full de ruta tal com s¡¯havia plantejat, que no ¨¦s tant la contundent resposta de l¡¯Estat com un c¨¤lcul inadequat de la for?a real de l¡¯independentisme. El 14 de novembre el diputat d¡¯ERC al Congr¨¦s Joan Tard¨¤ va dir que Catalunya ser¨¤ independent ¡°si hi ha una voluntat majorit¨¤ria i perseverant de ciutadans de Catalunya de ser independents¡±, la qual cosa va donar motiu r¨¤pidament a la interpretaci¨® que si despr¨¦s de cinc anys de proc¨¦s Catalunya encara no ¨¦s independent ¨¦s per l¡¯abs¨¨ncia d¡¯aquesta ¡°voluntat majorit¨¤ria i perseverant¡±. El 9-N del 2014 1.897.274 persones van votar a favor de la independ¨¨ncia; en les eleccions considerades plebiscit¨¤ries del 27 de setembre del 2015 1.957.348 van votar a favor de les candidatures que donaven suport al full de ruta expr¨¦s. I, si donem cr¨¨dit a les dades no homologades, el passat 1-O van votar s¨ª 2.044.038 persones. Digui el que digui Joan Tard¨¤, i tenint en compte que el cens electoral de Catalunya el formen 5.553.983 persones, ¨¦s evident la possibilitat d¡¯aspirar a ¡°majories m¨¦s s¨°lides i ¨¤mplies de les que fins ara hem tingut¡±, com demanava el seu col¡¤lega Carlos Campuzano, del PDeCAT, en una entrevista recent. Unes majories m¨¦s s¨°lides i ¨¤mplies que no s¡¯albiren, per cert, ni en el darrer bar¨°metre del Centre d¡¯Estudis d¡¯Opini¨® de la Generalitat ni en cap de les enquestes preelectorals del 21-D, en les quals la mitjana de vot per a Junts per Catalunya, ERC i la CUP ¨¦s del 45%.

Qu¨¨ cal fer en aquestes circumst¨¤ncies? La meva humil proposta ¨¦s una treva. Al marge de l¡¯opini¨® que ens mereixin els impulsors del fracassat full de ruta ¨Cque una vegada alliberats haurien de retre comptes dels seus actes al mateix Parlament que els va confiar el Govern de Catalunya¨C, ni els uns han de plantejar-se erradicar l¡¯independentisme ni els altres han de persistir en la via de la unilateralitat, veient mandats democr¨¤tics on nom¨¦s hi ha un capital pol¨ªtic tan notable com insuficient. (Com sostenia fa poc l¡¯editorial d¡¯un diari sobiranista, ¡°l¡¯autocr¨ªtica ¨¦s un pas necessari per passar d¡¯un cert independentisme m¨¤gic a un de m¨¦s realista i pragm¨¤tic¡±.) I a partir d'aquesta doble ren¨²ncia, que s¡¯obri el di¨¤leg entre tots.

Albert Branchadell ¨¦s professor de la Facultat de Traducci¨® i Interpretaci¨® de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona.