Albiol: ¡°Ciutadans s¡¯equivoca. No podr¨¤ governar sense un Partit Popular fort¡±

Xavier Garc¨ªa Albiol (Badalona, 1967) repeteix per segona vegada com a candidat del Partit Popular a unes eleccions auton¨°miques. Aquesta vegada aspira a poder sumar amb les altres forces constitucionalistes per desallotjar els independentistes de la Generalitat.

Pregunta. Per primera vegada, els partits no sobiranistes poden guanyar les eleccions. Es veu en un Govern no presidit per vost¨¨?

Resposta. La prioritat ¨¦s recuperar la normalitat pol¨ªtica a Catalunya. I necess¨¤riament els constitucionalistes hem d'arribar a un acord. No ser¨¦ jo qui posi pals a les rodes.

P. Votaria un president de Ciutadans o del PSC?

R. Per sortir d'aquesta crisi nom¨¦s pot haver-hi un Govern entre constitucionalistes. Som els ¨²nics amb capacitat de treure Catalunya del sot en qu¨¨ ens ha ficat l'independentisme. Nom¨¦s considerem aquesta opci¨®, a difer¨¨ncia del PSC o fins i tot de Ciutadans, que llancen cables a ERC o Podem.

P. Aquesta majoria dif¨ªcilment la tindran sense Catalunya en Com¨²-Podem. Qu¨¨ creu que faran ells?

R. Aquesta majoria passa per dues circumst¨¤ncies: Ciutadans, o el PSC, per m¨¦s que tinguin 28 o 30 escons, no podran articular una majoria alternativa si el PP no t¨¦ un nombre important de diputats. I ¨¦s cert que passa per la participaci¨® passiva de Guanyem [en al¡¤lusi¨® a la coalici¨® d'esquerres]: haur¨¤ de decidir si es converteix en la crossa de l'independentisme o permet un Govern constitucionalista.

P. El?preocupa que el PP segueixi baixant en els sondejos? Pateixen el vot ¨²til a favor de Ciutadans?

R. Els sondejos dif¨ªcilment l'encerten. Estem a 1,5% de pujar el nostre nombre de diputats. Ciutadans est¨¤ utilitzant, em sembla, de manera equivocada un plantejament que pret¨¦n afeblir els partits constitucionalistes en lloc de conv¨¨ncer l'independentisme. Han de ser conscients que per m¨¦s diputats que creguin que tindran no governaran sense el PSC i el PP. No governa qui guanya eleccions, sin¨® qui t¨¦ majoria parlament¨¤ria. Soc un bon exemple: vaig guanyar a Badalona i em van apartar de l'alcaldia per no tenir-la. Haurien de tenir una visi¨® no tan partidista, no tan electoral i s¨ª de pa¨ªs, cosa que en aquests moments estan demostrant que no tenen.

P. No est¨¤ acusant el PP l'immobilisme del Govern?

R. No, no ha estat immobilista: nom¨¦s ha deixat clar que no estava disposat a asseure's en una taula per parlar sobre com separar Catalunya de la resta d'Espanya. Per¨° despr¨¦s de minvar la crisi hem estat disposats a parlar de millores en infraestructures o model de finan?ament. El drama ¨¦s que hem tingut al davant d'un interlocutor que qualsevol proposta la condicionava a un refer¨¨ndum. El dia 21 hem de ser capa?os tots els partits, independentistes o no, d'acceptar unes m¨ªnimes regles del joc. I aix¨° ¨¦s el respecte a la llei.

P. Quan creu que s'ha d'aixecar l'article 155?

R. ?s irrellevant. L'article diu que deixa de tenir vig¨¨ncia quan es constitueix un nou Govern, encara que sigui independentista. En el cas que tingui la temptaci¨® de tornar a plantejaments unilaterals, com hem sentit en els ¨²ltims dies d'ERC, el president del Govern [espanyol] estaria legitimat i obligat a tornar a demanar l'aprovaci¨® del 155. El 155 no ¨¦s una resposta a un projecte independentista: ¨¦s la soluci¨® a un cop a l'Estat de l'independentisme.

P. Hi ha partits que avalen el 155 i s'han posat una mica de perfil. Se sent el parallamps?

R. Quan un governa, no pot actuar amb frivolitat. Per¨° hi ha qui ha donat suport a una mesura i se n'ha desmarcat al cap de cinc minuts. Veiem aix¨° en sectors del PSC. I Ciutadans canvia de criteri cada cinc hores en funci¨® de les enquestes. Cal assumir les decisions. El 155 ha estat positiu: ha portat tranquil¡¤litat i certesa.

P. Rajoy va intervenir els comptes de la Generalitat al juliol. Quan preveu aixecar aquesta mesura?

R. El m¨¦s raonable ¨¦s que a partir del dia 21 el Govern espanyol arribi a un acord amb el nou Govern perqu¨¨ en lloc de gastar-se els diners de milions d'euros en ambaixades i en el proc¨¦s es comprometi a invertir-lo en sanitat o educaci¨®, que ¨¦s el que preocupa una immensa majoria. Soc partidari d'un replantejament general. No s'aixecar¨¤ la intervenci¨® dels comptes de manera autom¨¤tica. Per¨° estic conven?ut que amb un bon Govern s'aixecar¨¤ de manera r¨¤pida.

P. Diu que vol tancar les ferides deixades pel proc¨¦s. Creu que hi ajuda que comenc¨¦s el discurs d'inici de la campanya dient ¡°A por ellos¡±?

R. Em referia exclusivament als vots. A res m¨¦s. Si haig de fer una declaraci¨® pol¨¨mica, la faig. Va generar un malent¨¨s. Si hagu¨¦s sabut que s'interpretaria de manera equivocada no ho hauria dit.

P. Per¨° tamb¨¦ va dir que a TV3 havia de treballar-hi ¡°gent normal¡±.

R. Quan parlo de gent normal no ho dic des d'un punt de vista personal, sin¨® d'imparcialitat professional. TV3 t¨¦ aqu¨ª un problema molt seri¨®s. La seva programaci¨® est¨¤ contaminada d'ideologia. No parlo de tancar TV3. Apostem per refundar-la.

P. El PP catal¨¤ volia que les obres religioses de Sixena es quedessin a Lleida. Els perjudica la devoluci¨®?

R. Em sap molt de greu. Ens hauria agradat que seguissin a Lleida, per¨° ¨¦s una decisi¨® d'un jutge i el Govern l'ha garantida. ?s igual que quan Catalunya va reivindicar els papers de Salamanca. No hi ha una altra interpretaci¨® pol¨ªtica si es fa des de certa normalitat. No hi perdr¨¦ ni un minut si l'independentisme ho vol convertir en una agressi¨®.

P. L'alcalde de Lleida, del PSC, ?ngel Ros, s'hi ha oposat.

R. ?s una persona seriosa i sap que el Govern no tenia cap marge de moviment.

P. A Catalunya s'adoctrina els nens de manera generalitzada?

R. La immensa majoria de directors, educadors i professors s¨®n excel¡¤lents professionals. Per¨° en una part de l'escola s'adoctrina els nens perqu¨¨ creixin amb la ideologia independentista. I passa a escoles p¨²bliques i concertades. L'Estat ha de tenir m¨¦s compet¨¨ncies en alta inspecci¨® i marcar criteris essencials en hist¨°ria o geografia. Ha d'haver-hi una reforma nacional perqu¨¨ determinades assignatures tinguin un m¨ªnim de coher¨¨ncia a tot Espanya.