L¡¯home de Laramie

Al plat, les restes d¡¯un T-bone gaireb¨¦ cru i d¡¯una raci¨® excessiva de moniato fregit. El sopar havia transcorregut distesament parlant de Trump un any despr¨¦s. Sense voluntat d¡¯empatitzar, per¨° amb ganes d¡¯entendre, escoltava la tesi del meu interlocutor sobre el que ell anomena una ¡°destrucci¨® creativa¡±. El magnat reconvertit en pol¨ªtic ¨¦s un mal necessari. Ell pot ser l¡¯impulsor del caos del que ha de sortir l¡¯ordre imprescindible. Un ordre basat en l¡¯ess¨¨ncia dels Estats Units, avui corrompuda per un establishment que t¨¦ segrestat el sistema i del qual formen part els mitjans de comunicaci¨® tradicionals en excessiva conniv¨¨ncia amb les maquin¨¤ries dels dos grans partits. Un mantra repetit fins a la sacietat per un dels dos blocs en els quals s¡¯ha dividit un pa¨ªs que viu tan immers en la visceralitat galopant com el nostre.

Els paral¡¤lelismes eren massa f¨¤cils per obviar-los mentalment. I en aquest punt, va arribar el suggeriment: ¡°I ara parli¡¯m del que passa al seu pa¨ªs¡±. Emparant-me en all¨° gen¨¨ric per esquivar els elements concrets, el rastrejador que tenia al davant no es va donar per satisfet. L¡¯home de Laramie volia saber-ne m¨¦s perqu¨¨ no entenia que al segle XXI un dels motors m¨¦s productius de la Uni¨® Europea en volgu¨¦s sortir. No li quadraven els comptes ni ho considerava l¨°gic. Li faltaven elements, acostumat com estava a investigar sobre el terreny i pels m¨¨todes m¨¦s sofisticats les conspiracions m¨¦s fosques. Les poques coses que havia aconseguit esbrinar d¡¯ell pr¨¨viament el vinculaven a un passat molt viatjat, especialment per l¡¯Am¨¨rica Llatina m¨¦s complexa, per complir amb els serveis m¨¦s arriscats. L¡¯hi vaig preguntar per qu¨¨ havia evitat asseure¡¯s d¡¯esquena a l¡¯entrada del restaurant. Es va fer el sorpr¨¨s. Estar de cara, va contestar, li havia salvat la vida diverses vegades. Va somriure i va insistir.

La q¨¹esti¨® catalana havia arribat a Wyoming. Ara s¨ª que el m¨®n ens mira, i no quan Artur Mas s¡¯ho volia creure. Han hagut de passar moltes coses, massa, i no sempre agradables ni comprensibles als ulls dels observadors, perqu¨¨ Catalunya sigui al mapa internacional. I la falta de l¨°gica pol¨ªtica, complementada amb l¡¯efic¨¤cia de la intoxicaci¨® de la propaganda, ha desdibuixat les raons del cor que la ra¨® no ent¨¦n.

Fent aflorar els detalls amagats sota les grans pinzellades, el fresc va anar agafant una dimensi¨® diferent per al meu entrevistador fins que va treure les seves pr¨°pies conclusions. Seguint amb la seva habilitat, va eludir concretar-les, per¨° va aplicar la seva teoria sobre ¡°Trump i la destrucci¨® creativa¡± al que ens ocupa en aquest punt del Mediterrani. El temps donar¨¤ resposta a la seva especulaci¨®. Tant all¨¤ com aqu¨ª. De moment queda menys d¡¯una setmana per a les eleccions m¨¦s complexes convocades en les circumst¨¤ncies m¨¦s discutides i de les quals les enquestes dibuixen uns resultats que possiblement seran els m¨¦s sorprenents. No es pot donar res per descomptat quan m¨¦s d¡¯un mili¨® d¡¯electors diu que encara no ha decidit quina candidatura votar¨¤. Res est¨¤ dat i bene?t quan el victimisme d¡¯uns, l¡¯arrog¨¤ncia d¡¯uns altres i la incomoditat dels tercers pesaran en la balan?a personal i intransferible de cada ciutad¨¤ disposat a participar m¨¦s que mai, segons s¡¯adverteix demosc¨°picament.

Res ser¨¤ f¨¤cil, doncs, l¡¯endem¨¤, quan s¡¯inici? la tercera temporada de la s¨¨rie que estem patint m¨¦s que aplaudint i que ens t¨¦ delerosos d¡¯arguments m¨¦s plausibles i menys estramb¨°tics. Som conscients de la creativitat del surrealisme, del seu impacte cultural i fins i tot de la diversi¨® puntual que genera en els espectadors, per¨° ignor¨¤vem que ens hi instal¡¤lar¨ªem sense que ning¨² ens hagu¨¦s lliurat un manual d¡¯instruccions ni facilitat el diccionari imprescindible per traduir-lo a la quotidianitat. Un h¨¤bit obligatori i instintivament adaptat a les variables que cr¨¨iem superades amb cura, paci¨¨ncia i treball. L¡¯economia altre cop castigada, el carrer ins¨°litament musti, els amics desconcertantment allunyats, la vida tristament alterada. ?s la conseq¨¹¨¨ncia dels dos blocs que s¡¯han volgut imposar quan la realitat, molt m¨¦s severa, sap que les grans difer¨¨ncies tamb¨¦ afecten els integrants de cadascun d¡¯ells i que aix¨° ser¨¤ el que marcar¨¤ les negociacions posteriors. Per¨° encara que fal¡¤la?, ¨¦s m¨¦s f¨¤cil reduir-ho tot a un duel entre bons i dolents sense relats morals que analitzin si la fi ha justificat els mitjans.

Aix¨° ¨¦s el que passava als westerns cl¨¤ssics, dels quals L¡¯home de Laramie (1955) ¨¦s una refer¨¨ncia. James Stewart, dirigit per Anthony Mann, volia saber qui li havia venut les armes als apatxes que van assassinar el seu germ¨¤. Va ser una de les primeres pel¡¤l¨ªcules del g¨¨nere filmada en Cinemascope. La pantalla ampliada. Acabada la meva particular projecci¨® del contenci¨®s, el meu interlocutor va demanar una bossa i es va endur les restes del sopar que havia pagat jo.