Joan-Llu¨ªs Llu¨ªs ¡®mata¡¯ Franco i guanya el Sant Jordi de novel¡¤la

Franco cedeix i el 12 de juny de 1940, davant les pressions de Hitler, declara la guerra als aliats; en una de les seves primeres accions ja a Fran?a, bombardeja el camp de concentraci¨® per a republicans d'Argelers, on hi ha l'Agust¨ª, borni i t¨ªmid corrector amant de la llengua catalana, en principi, incapacitat per la viol¨¨ncia, pur antiheroi. Per¨° aquella atrocitat el portar¨¤ a convertir-se en maqui i a no parar fins a acabar amb el dictador espanyol. I ho aconsegueix. Aquesta ¨¦s la trama (que no el seu final) de la ucr¨°nica Jo s¨®c aquell que va matar Franco, amb la qual Joan-Llu¨ªs Llu¨ªs (Perpiny¨¤, 1963) ha obtingut el 58¨¨ premi Sant Jordi de novel¡¤la, el de m¨¦s resson¨¤ncia hist¨°rica i dels m¨¦s ben dotats de les lletres catalanes (60.000 euros). La novel¡¤la, junt amb el poemari Ample vol de la nit, del ja adobat Josep Maria Fulquet, que va obtenir el prestigi¨®s 59¨¨ Carles Riba (3.000 euros), i la debutant Clara Queralt¨®, que amb El que pensen els altres va aconseguir el 20¨¨ Merc¨¨ Rodoreda de contes (6.000 euros), han conformat el plat fort de la ja 67a Nit de Santa Ll¨²cia, la Festa dels Lletres Catalans, que organitza ?mnium Cultural.

L'acte ha tingut lloc en el poliesportiu Virrei Amat de Nou Barris, a Barcelona, en un clima ¡°de marcada excepcionalitat pol¨ªtica perqu¨¨ ¨¦s la primera vegada que el president d'?mnium no pot assistir-hi perqu¨¨ est¨¤ pres¡±, ha recordat el vicepresident Marcel Mauri, en refer¨¨ncia a Jordi Cuixart, que aquest dissabte fa exactament dos mesos que ¨¦s a la pres¨® preventiva a la madrilenya Soto del Real per les dilig¨¨ncies judicials fruit de la crisi del proc¨¦s.

La delicada situaci¨® que travessa l'entitat ha quedat reflectida a la vetllada, de la qual s'ha volgut ressaltar el seu vessant literari, en un afany de revitalitzar el perfil cultural de l'entitat (95.000 socis) i suavitzar el sociopol¨ªtic davant la situaci¨® del seu president, del que s'han llegit unes paraules. Aix¨ª, aquest any els missatges han estat institucionalment m¨¦s cauts i subtils, com el mateix cartell o el programa de m¨¤, on ratlles entre les l¨ªnies dels textos simulaven el pas del llapis vermell de la censura. Tamb¨¦ el presentador, l'actor Jordi Mart¨ªnez, ha fet alguna breu refer¨¨ncia a l'episodi de les votacions de l'1-O.?

¡°Estic content i trist alhora perqu¨¨ esperava la trucada de la concessi¨® del premi per part de Cuixart: me la deu, l'espero i vull que me la faci com m¨¦s aviat millor¡±, ha dit Llu¨ªs, segon escriptor de la Catalunya Nord (el primer va ser Jordi Carbonell Trias, el 1978) a obtenir el guard¨®. Altres premiats han fet tamb¨¦ al¡¤lusions a la situaci¨® sociopol¨ªtica i a l'estada a la pres¨® de Cuixart, el president de l'ANC, Jordi S¨¢nchez, i als consellers que segueixen empresonats.

Nom dels m¨¦s potents de les lletres catalanes, com a mostra una traject¨°ria reconeguda amb el Crexells (El dia de l¡¯¨®s, 2004), el Serra d¡¯Or dues vegades (per Aiguafang, 2008, i El navegant, del 2016) o el Lletra d¡¯Or (Els cr¨°niques del d¨¦u coix, 2013), Llu¨ªs assegura que Jo s¨®c aquell que va matar Franco li ronda des que tenia 16 anys, quan ¡°en una excursi¨® pel Canig¨® va descobrir els versos que despr¨¦s vaig saber de Pere Quart d'Oda a Barcelona: ¡°Malfia¡¯t de la hist¨°ria. / Somnia-la i ref¨¦s-la ¡±. Els he portat amb mi perqu¨¨ la literatura t¨¦ aquest potent poder i aix¨° ¨¦s el que he fet davant la r¨¤bia que Franco guany¨¦s la Guerra Civil; la hist¨°ria d'Espanya i Catalunya hagu¨¦s estat tan diferent... I no, no ha de llegir-se en clau d'actualitat, per¨° s¨ª que ¨¦s una venjan?a contra Franco i s¨ª ¨¦s org¨¤smic escriure que el mates¡±, admet Llu¨ªs sobre una novel¡¤la que va comen?ar a construir el 2011.

Paradisos i pors

Un cert to de parad¨ªs perdut, perqu¨¨ l'obra po¨¨tica de Milton ¨¦s en el seu rerefons, t¨¦ tamb¨¦ el poemari de Fulquet (Barcelona, 1948), que travessa una prol¨ªfica segona vida com a rapsode despr¨¦s de trigar gaireb¨¦ 27 anys a publicar el seu tercer poemari ¡ªde Platges de temps, de 1980, a De plata pur, del 2007¡ª, per¨° n'ha llan?at tres des del 2016: ¡°No tenia res que dir; aquest silenci ha anat b¨¦ per donar m¨¦s temps de cocci¨® als altres poemaris i per dedicar-me a traduir¡±. Ample vol de la nit ¨¦s, com diu un dels seus versos, un ¡°viatge cap el fred¡±, on en un sol poema, dividit en quatre cants (de nou, Milton) i amb versos molt formals en anapests, ¡°hi ha reflexions sobre el dolor de l'abs¨¨ncia, l'¨²s que el temps fa de nosaltres i la fugacitat dels temps feli?os¡±.

Tamb¨¦ es mostren ¡°esquerdats¡± els personatges dels 16 contes de la debutant Queralt¨® (El Pla del Pened¨¨s, 1988): ¡°No es volen enfrontar a la vida, aquesta els ve gran, per aix¨° en el passat se senten protegits¡±, els retrata. Potser resposta als temps.