Bel¡¤liger¨¤ncia desigual

Les entrevistes electorals, precisament per ser-ho, no han de consistir en qu¨¨ el convidat repeteixi impert¨¨rrit els mantres propagand¨ªstics de la campanya. Han de ser inc¨°modes. Ha d'haver-hi preguntes, repreguntes , el periodista ha de rebatre dades malicioses o err¨°nies. En fi, l'arsenal tradicional de l'ofici. En la s¨¨rie d'entrevistes de TV3, el director, Vicent Sanchis, el va utilitzar i en aix¨° no pot haver-hi retrets. On s¨ª que va haver-hi parcialitat va ser en qu¨¨ no administr¨¦s la mateixa dosi de medicina a tots els candidats. Uns van rebre molta, excessiva, metralla i uns altres, amb prou feines gens. En aquest sentit, el candidat Carles Puigdemont va tenir un tractament per la seva banda summament indulgent. Hi havia empatia i ho va demostrar en el comiat. Mentre a Puigdemont li va desitjar molta salut i molta for?a, d'altres se'n van anar del plat¨® sense cap frase gentil o de bons desitjos (In¨¦s Arrimadas). Marta Rovira va haver d'escoltar una comparativa entre el to combatiu que havia mostrat en aquesta entrevista i l'apagament que va mostrar en una altra cadena. A Miquel Iceta, li va dir que ¡°estem confusos i vost¨¨ tamb¨¦¡±. Xavier Dom¨¨nech va rebre l'advertiment que l'optimisme exagerat s'equivoca. A la qual cosa el candidat va replicar amb all¨° de l'optimisme de la voluntat que li va semblar ¡°molt bonic¡± al director de TV3. Carles Riera se'n va anar amb un ¡°molt¨ªssimes gr¨¤cies¡± i a Xavier Garc¨ªa Albiol li va dir que ¡°era un plaer¡± discutir amb ell i que desitjava repetir-ho. Un plaer que el periodista ha de sentir des dels temps de la gresca tertuliana i de la qual no s'ha despr¨¨s. Va generar moltes opinions i, m¨¦s enll¨¤ de proc¨¦s i futures aliances, va preguntar poc o gens sobre altres pol¨ªtiques (socials, infraestructures¡­).

Sobre el grau de bel¡¤liger¨¤ncia desigual de l'entrevistador amb cada candidat ¨¦s dif¨ªcil establir un barem. Per¨° pot resultar indicatiu fixar-se en el nombre d'intervencions (ja siguin preguntes, comentaris, r¨¨pliques o escarafalls) del periodista en cada entrevista. Un nombre d'intervencions que no distingeix entre les amables i les inc¨°modes per¨° que s¨ª que s'aproxima a la tranquil¡¤litat, o no, amb qu¨¨ va poder expressar-se l'entrevistat, si va poder organitzar el seu discurs amb poques o moltes interrupcions. En un programa de mitja hora, els que van tenir un tracte m¨¦s assossegat van ser Riera i Puigdemont. Va haver-hi una trentena, dues amunt, dues avall, d'intervencions de l'entrevistador. Amb Garc¨ªa Albiol es va arribar a la quarantena. Dom¨¨nech i Rovira van fregar la seixantena. I Arrimadas i Iceta la van superar. Aix¨ª no era estrany escoltar d'alguns convidats, i m¨¦s d'una vegada, rogacions per poder seguir explicant-se sense tanta interrupci¨®. ¡°Permeti que li digui¡± (Iceta), ¡°Si em deixa contestar¡± (Arrimadas) o ¡°deixi'm acabar¡± (Dom¨¨nech).

Amb Riera, l'entrevistador estava preocupat perqu¨¨ la CUP pogu¨¦s negar-se a investir un govern independentista que no mostr¨¦s gaire convicci¨® en el cam¨ª unilateral. I, de la biografia personal del candidat, el que li causava m¨¦s perplexitat era que mantingu¨¦s certa her¨¨ncia intel¡¤lectual marxista-leninista. Amb Garc¨ªa Albiol, la part final es va dedicar a la mateixa TV3, amb Garc¨ªa Albiol acusant la cadena de manipuladora i interpel¡¤lant l'entrevistador i Vicent Sanchis traient sous dels directius de TVE. Un dels leitmotivs amb Arrimadas van ser els pactes de Ciutadans amb el PP malgrat el seu discurs regeneracionista contra la corrupci¨®. Amb Marta Rovira, les preguntes apuntaven a saber si ERC, al marge dels resultats, faria president Puigdemont, si desobeiran una altra vegada i que Rovira expliqu¨¦s si realment a l'octubre estaven preparats per a la independ¨¨ncia i no s'esperaven la reacci¨® de l'Estat. Les respostes no van conv¨¨ncer Vicent Sanchis que, m¨¦s d'una vegada, va lamentar que la candidata no respongu¨¦s a les seves preguntes. Fins i tot li va retreure que fes proclames en lloc de donar respostes. Algunes vegades va desistir de repetir la pregunta ¡°perqu¨¨ vost¨¨ no les contesta¡±.

Amb Dom¨¨nech, el que buscava Sanchis era que li digu¨¦s clarament amb quins partits s'alinearia per formar govern. Va dedicar una dotzena de minuts a la q¨¹esti¨®. Aix¨° va obligar Dom¨¨nech a explicar reiteradament que el seu partit no anava al Parlament a dirimir entre blocs, una situaci¨® est¨¤tica, si no a transformar el mapa pol¨ªtic. No s¨¦ qu¨¨ va entendre Sanchis, per¨° en l'entrevista a Iceta li va dir que Dom¨¨nech havia dit que de cap de les maneres el votaria per a president de la Generalitat. Per¨° Dom¨¨nech no havia excl¨°s un acord amb el PSC si sortia del bloc del 155. Iceta va ser qui va formular el dubte m¨¦s clar sobre la neutralitat de l'entrevistador: ¡°Vost¨¨ m'est¨¤ defensant alguna posici¨® concreta? Pensava que el debat era dilluns¡±. Aix¨°, el debat ¨¦s dilluns i el moderador (sic) Vicent Sanchis.