El pol¨ªmata Puig i Cadafalch

A un individu amb una saviesa que abra?a coneixements de camps diversos, tant cient¨ªfics com human¨ªstics, se li aplica el qualificatiu de pol¨ªmata. La majoria dels fil¨°sofs de l¡¯antiguitat ho van ser. Tamb¨¦ personatges del Renaixement com Leonardo da Vinci i, en ¨¨poques m¨¦s recents, Josep Puig i Cadafalch (1867-1956), autor d¡¯un bon nombre d¡¯edificis famosos, per¨° tamb¨¦ arque¨°leg que va impulsar les excavacions de jaciments com Emp¨²ries a partir del 1908, historiador que ¡°va descobrir¡± el rom¨¤nic catal¨¤ i pol¨ªtic destacat. Aquest any, al final del 150¨¨ aniversari del seu naixement i del centenari del seu nomenament com a president de la Mancomunitat, la primera forma d¡¯autogovern catal¨¤ del segle XX, el Museu d¡¯Hist¨°ria de Catalunya i l¡¯Arxiu Nacional de Catalunya han inaugurat a la seu del primer l¡¯exposici¨® Puig i Cadafalch. Arquitecte de Catalunya (fins al 15 d¡¯abril) que fa refer¨¨ncia a la faceta per la qual ¨¦s m¨¦s conegut per¨° tamb¨¦ a la seva obstinaci¨® per construir un pa¨ªs modern equiparable a altres nacions del moment.

En la hist¨°ria d¡¯aquest pol¨ªmata hi ha un abans i un despr¨¦s del 2006. Va ser aquest any que es va localitzar part del seu arxiu personal i pol¨ªtic darrere d¡¯una paret al seu habitatge del carrer Proven?a. La troballa permet ressituar el personatge i donar-li una dimensi¨® m¨¦s gran que la que tenia fins ara com a arquitecte d¡¯edificis modernistes. La mostra, comissariada per la professora Mireia Freixa i l¡¯arquitecte Eduard Riu, esbossa una esp¨¨cie de perfil biogr¨¤fic global del personatge a partir de tota aquesta documentaci¨®, que arrenca amb les primeres obres realitzades al seu Matar¨® natal, que tenen molt a veure amb la idea de modernitat, ja que va ser el creador del clavegueram modern de la capital del Maresme. All¨¤ hi va aixecar alguns dels edificis m¨¦s destacats de la ciutat com la casa Coll i Reg¨¤s, una esp¨¨cie de germana petita de la casa Amatller que poc despr¨¦s construiria al c¨¨ntric i burg¨¨s passeig de Gr¨¤cia barcelon¨ª.

L¡¯exposici¨®, s¨°bria en museografia, potser per la falta de recursos econ¨°mics (110.000 euros) segons els comissaris, est¨¤ plantejada com un despatx d¡¯arquitectura on es repassen els principals projectes, a partir dels dibuixos de l¡¯autor, de les imatges d¡¯¨¨poca i les actuals. En aquestes s¡¯hi poden veure molts projectes realitzats com la casa Serra, la casa Tarrades o de les Punxes, el Palau del Bar¨® de Quadres, la casa i la f¨¤brica Casaramona, la casa Macaya, la casa Guarro, la casa Mart¨ª (seu dels Quatre Gats) i la casa Rosa Alemany. D¡¯altres, com la casa Trinxet, van acabar fruit de l¡¯especulaci¨® urban¨ªstica del desenvolupisme. El seu enderrocament va ser, curiosament, el comen?ament de la revitalitzaci¨® d¡¯aquest arquitecte que durant d¨¨cades va restar en l¡¯oblit. Tamb¨¦ s¡¯expliquen projectes no realitzats, com un gran temple d¡¯acer i llum a Buenos Aires o un projecte per al tribunal internacional de l¡¯Haia que no es va imposar en el concurs europeu convocat.

La mostra, destaquen els comissaris, permet trencar amb molts t¨°pics sobre ell, com que era un ¡°neomedievalista que recuperava el g¨°tic nacional. No ¨¦s cert. Era un autor ecl¨¨ctic que utilitza molts elements n¨°rdics o italians¡±.

L¡¯exposici¨® permet veure com la seva obra va continuar durant el Noucentisme i va participar de manera activa en la modernitzaci¨® de Barcelona, monumentalitzant-la amb obres com la pla?a de Catalunya, ¡°el 70% de la pla?a actual ¨¦s Puig i Cadafalch¡±, subratlla Freixas; o l¡¯avinguda Maria Cristina per a l¡¯Exposici¨® Internacional del 1917, que despr¨¦s es va anar transformant fins a la del 1929, malgrat que ell ja estava fora del projecte despr¨¦s de ser destitu?t per la dictadura de Primo de Rivera.

Al costat de l¡¯apartat on es pot veure la seva participaci¨® en projectes com l¡¯excavaci¨® d¡¯Emp¨²ries, que mostra un crater grec que apareix dibuixat en el quadern de camp del director dels treballs Emili Gandia o el quadern utilitzat durant l¡¯expedici¨® per redescobrir el rom¨¤nic del Pirineu el 1907, s¡¯exposa una de les joies de la mostra com ¨¦s el seu despatx original: una enorme taula de treball on hi ha els seus compassos, esquadres i cartabons, a m¨¦s dels pl¨¤nols originals de molts dels seus projectes. Aquests treballs coincideixen amb el moment en qu¨¨ Puig ¨¦s elegit el 1917 president de la Mancomunitat, amb la qual cosa substitueix Prat de la Riba i inicia una modernitzaci¨® de Catalunya a partir de la renovaci¨® de les infraestructures vi¨¤ries i culturals, educatives i sanit¨¤ries.

¡°Senyor Puig i Cadalamierda¡±

Abans de l¡¯aparici¨® dels missatges enverinats que recorren la xarxa circulaven an¨°nims amena?adors escrits a m¨¤ i enviats en sobre amb segell i tot. Puig i Cadafalch en va rebre, com a president de la Mancomunitat, uns quants, tant dels sindicats com de l¡¯anticatalanisme. ¡°Senyor Puig i Cadalamierda. Est¨¤ condemnat a mort. El dia 17 de maig aniversari de S. M. morir¨¤ enverinat. La M¨¤ Negra¡± es pot llegir en un d¡¯aquests. En un altre, li asseguraven que l¡¯havien seguit pel carrer, ¡°sort que algun sant el protegia¡±, i en un tercer dirigit a ¡°Puig i Cagafals¡± escriuen: ¡°Vosaltres, els regionalistes de la Lliga, sou una colla de sonats, que aneu cap a Sant Boi, hi falta gent¡±. Puig que ho guardava absolutament tot, ¡°tenia s¨ªndrome de Di¨°genes¡±, segons els comissaris, tamb¨¦ va conservar la resta de la seva vida tots aquests an¨°nims.