Ant¨®n Costas: ¡°Les empreses nom¨¦s tornaran si hi ha una declaraci¨® que es complir¨¤ la llei¡±

Ant¨®n Costas (Vigo, 1949) ¨¦s una de les persones que m¨¦s b¨¦ saben com ha afrontat el proc¨¦s el m¨®n empresarial catal¨¤. Ho ha vist des de la tribuna que li va donar la presid¨¨ncia de l'influent lobby del Cercle d'Economia i la seva participaci¨® activa en la vida econ¨°mica barcelonina. Despr¨¦s de la fugida de m¨¦s de 3.000 seus socials d'empreses, al seu parer, ¡°Catalunya es juga ara caure o no en la mediocritat empresarial¡±.

Pregunta. Qu¨¨ ha suposat la marxa d'aquestes companyies?

Resposta. Catalunya ha perdut capacitat estrat¨¨gica de futur. Per¨° tamb¨¦ s'ha inoculat el virus de la desconfian?a, que ha afectat les empreses i les decisions d'inversi¨®. Cal distingir entre el risc i la incertesa. El risc es pot controlar i t'hi pots adaptar, per¨° no la incertesa. Qu¨¨ han fet les empreses? Quedar-se al marge esperant que la boira escampi o b¨¦ agafar un cam¨ª clar. Ara moltes estan aturades al marge, per¨° despr¨¦s del dia 21 veurem un cert repunt de sortides.

P. Sigui quin sigui el resultat?

R. Tret que n'hi hagi un que ens sorprengui a tots. Aix¨° es podria produir si despr¨¦s del caos alguns decideixen abstenir-se i es mobilitzen votants que en altres ocasions no se sentien cridats a fer-ho. Aix¨°, de totes maneres, no ens garanteix un Govern i s¨ª que pot provocar frustraci¨® entre els independentistes que portar¨¤ un cert clima de des¨¤nim. Despr¨¦s del 21-D, la boira no escampar¨¤ fins al cap de diversos mesos.

P. Aquesta situaci¨® expressa la fractura social que hi ha ara?

R. No ¨¦s en termes de nivells de desigualtat de rendes o oportunitats. Estem veient una fractura civil. I si amaguem que existeix no la podrem afrontar. El principal risc ¨¦s no admetre que aquesta ferida hi ¨¦s i que aix¨° t¨¦ conseq¨¹¨¨ncies.

P.?El deteriorament econ¨°mic es pot revertir?

R. S¨ª, per¨° cal transmetre una clara convicci¨® que aquesta situaci¨® no es tornar¨¤ a produir amb un comprom¨ªs que es renuncia a la unilateralitat com a instrument pol¨ªtic. Aix¨° requerir¨¤ una declaraci¨® pol¨ªtica del nou Parlament en la qual totes les forces garanteixin que les decisions es prendran dins del marc constitucional i estatutari. I que qualsevol canvi es far¨¤ d'acord amb la legislaci¨®.

P. En aquesta campanya els partits independentistes no estan sent ambigus en aquest assumpte?

R. Des del Cercle d'Economia reclam¨¤vem en una nota d'opini¨® un pronunciament clar sobre el respecte a la llei. I ¨¦s cert, no apareix als programes.

P. En diversos documents tamb¨¦ sostenien que el proc¨¦s no era el problema m¨¦s greu de Catalunya. S'ha desat¨¨s el debat social?

R. S'ha amagat aquest debat i els problemes de bon govern. I un altre assumpte sobre el qual haurem de reflexionar molt ¨¦s l'atac terrorista gihadista de la Rambla, quan Barcelona ¨¦s un focus d'activitat gihadista.

Es requereix m¨¦s valentia per ser moderat que radical o immobilista¡±

P. Els partits independentistes acusen el Govern central d'afavorir la fugida d'empreses. Qu¨¨ n'opina?

R. Tot el que ha passat ve a demostrar que la llei de la gravetat segueix vigent a Catalunya. Em pregunten sovint sobre suposades pressions o trucades de Madrid a empreses. Per¨° tot va comen?ar el dilluns 2 d'octubre, quan dues entitats financeres adverteixen d'una sortida intensa de dipositants catalans, que va seguir fins dijous, quan un banc va traslladar la seva seu social. Alg¨² de Madrid va trucar als dipositants catalans perqu¨¨ traguessin els seus fons?

P. L'antiga Converg¨¨ncia era el partit m¨¦s proper a les empreses. No el van advertir d'aquestes conseq¨¹¨¨ncies?

R. CiU va ser aquella cola de la societat amb els interessos industrials, per¨° no pots ser a tots dos llocs alhora.?S¨ª, vam avisar reiteradament, per¨° van preferir pensar no nom¨¦s que no tindria efectes, sin¨® que serien positius.

P. Els independentistes al¡¤leguen ara que els efectes d'aquests trasllats s¨®n m¨ªnims.

R. Aix¨° nom¨¦s ho pot dir una persona sense familiaritat amb els mecanismes de presa de decisions de les empreses. Jo recordo [Andreu] Mas-Colell quan deia que si hagu¨¦s de decidir sobre si preferia tenir f¨¤briques o seus, ell optaria per les seus. A m¨¦s de ser centres de decisi¨®, atreuen altres empreses i llocs de treball amb un alt valor afegit.

L¡¯ANC va donar al malestar una sortida populista, il¡¤liberal i antipluralista¡±

P. El president del Govern els va acusar de ser equidistants. Aquests trasllats van ser un missatge al Govern destitu?t?

R. Recon¨¨ixer que existeixen mancances que no ajuden a resoldre els problemes a totes dues bandes no es pot considerar equidist¨¤ncia. En els ¨²ltims anys es requereix m¨¦s valentia per ser moderat que radical o immobilista. I aix¨° est¨¤ passant des de l'emerg¨¨ncia de l'independentisme populista el 2012.

P. L'independentisme ¨¦s una forma de populisme?

R. Una part, s¨ª. L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) emergeix en el mateix moment que l'esquerra alternativa del 15-M i tamb¨¦ es basa en el malestar social. Per¨° li dona una sortida que, al meu parer, ¨¦s la d'un populisme antipluralista i impropi d'una democr¨¤cia liberal. ?s populista perqu¨¨ proposa solucions ut¨°piques, veiem el seu antipluralisme quan parla d'un sol poble, i ¨¦s il¡¤liberal perqu¨¨ est¨¤ en contra de la complexitat i sofisticaci¨® d'una democr¨¤cia que es regeix per regles. No estic denunciant l'independentisme, que ¨¦s una opci¨® pol¨ªtica leg¨ªtima, per¨° s¨ª que li demano que recuperi la seva arrel democr¨¤tica.

P. Creu que l'ANC ha estat un Govern a l'ombra?

R. Hem vist com es reunia a Palau, com es prenien decisions i despr¨¦s es comunicaven al Govern oficial... La pol¨ªtica ha de recuperar la dignitat perduda per la insist¨¨ncia d'aquest govern a l'ombra. Catalunya necessita un punt i a part. Sense revenges ni humiliacions. Malgrat tot, alguna cosa d'aix¨° s¨ª que es produir¨¤. Despr¨¦s de cinc anys, no pretenc que hi hagi una col¡¤laboraci¨® intensa entre els Governs central i catal¨¤, per¨° cal fer un esfor? per acordar com estar en desacord.