Intel¡¤lectual org¨¤nic

Hi ha conceptes que ja no estan de moda o que s'usen amb alguna accepci¨® o intenci¨® que no ¨¦s la m¨¦s precisa i que, no obstant, segueixen sent ¨²tils. ?s el cas de la noci¨® d'intel¡¤lectual col¡¤lectiu o org¨¤nic en el seu sentit m¨¦s gramsci¨¤, aplicable aqu¨ª a l'emblem¨¤tica revista CAU, que el Col¡¤legi d'Aparelladors de Catalunya va editar entre 1970 i 1982. Els seus 82 n¨²meros en tres etapes ben diferenciades, la seva g¨¨nesi i context hist¨°ric, aix¨ª com totes les vicissituds d'una publicaci¨® que va tenir directors, redactors o col¡¤laboradors molts rellevants, s¨®n disseccionades amb ofici d'historiador i de periodista per Jaume Fabre a CAU. Quan el PSUC era m¨¦s que un partit.

CAU. QUAN EL PSUC ERA M?S QUE UN PARTIT

Jaume Fabre
Viena
202 p¨¤g.
17 euros

Impressiona el rep¨¤s (cronologia, glossari tem¨¤tic i ¨ªndex onom¨¤stic inclosos) fet per Fabre. Com a huertamaro -que, curiosament, no va col¡¤laborar a CAU, a difer¨¨ncia de Josep Maria Huertas i altres periodistes urbans, des de l' alma mater original Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n fins a Rafael Pradas o Antoni Ribas-, l'autor coneix b¨¦ els mons i oficis tractats per una revista que va ser molt m¨¦s que les sigles de cap?alera dissenyades (com tamb¨¦ la compaginaci¨® original) per Enric Satu¨¦: Construcci¨®, Arquitectura, Urbanisme. Concebuda com a revista elitista i trencadora per la junta d'un Col¡¤legi d'Aparelladors infiltrat pel PSUC des del 1968, CAU es va convertir en una publicaci¨® de refer¨¨ncia i alhora popular (3.000 exemplars de tirada i 10.000 lectors) perqu¨¨ ben aviat, esquivant sempre la censura, va ampliar la seva mirada cr¨ªtica cap a la societat en general. Punta de llan?a, amb el moviment ve?nal, de la cr¨ªtica a la Barcelona de Porcioles i a l'urbanisme franquista i capitalista d'arreu, CAU va tenir seccions i dossiers capa?os d'analitzar des de ciutats com Girona, Madrid o Brussel¡¤les fins a pa?sos com Portugal, It¨¤lia, Xile, la Xina o, fins i tot, ?frica. I sense oblidar aspectes t¨¨cnics com l'arquitectura del ferro o el mur de c¨¤rrega de la f¨¤brica de maons, va tractar des de tem¨¤tiques laborals, culturals, socials, de disseny, d'habitatge i d'arquitectura (inclosa l'obra de Gaud¨ª) fins a la immigraci¨®, el transvasament de l'Ebre o la participaci¨® democr¨¤tica.

El llibre veu la llum una d¨¨cada despr¨¦s que fos escrit i sense cap altra imatge que una portada on conviuen el grafisme de Satu¨¦ i Julio Vivas. Per¨° el text fins i tot guanya actualitat en posar de manifest, en plena era digital i de convulsi¨® pol¨ªtica, que la funci¨® hist¨°rica jugada pel paper (una revista de prestigi, en aquest cas) ja no podr¨¤ tornar a ser mai m¨¦s el mateix. Dif¨ªcilment podr¨¤ ser rastrejat i historiat, aquesta funci¨®, en publicacions digitals o butlletins electr¨°nics sense el tremp ni la qualitat de CAU. Podrem analitzar la funci¨® d'Internet i les xarxes socials en pol¨ªtica i la seva utilitat com a instrument (que no agent) de canvi hist¨°ric, per¨° dif¨ªcilment tornarem a tenir intel¡¤lectuals org¨¤nics de la talla de CAU en la lluita per la democr¨¤cia. Altres publicacions m¨¦s o menys coet¨¤nies permeten un exercici similar, i en alguna mesura han estat estudiades, sovint en un ¨¤mbit acad¨¨mic desconegut: Triunfo, Cuadernos para el Di¨¢logo, Serra d'Or, Mientras Tanto, El Viejo Topo, Arreu, Ajoblanco ... Atesa l'especificitat urbana de CAU, caldria afegir a la llista cap?aleres de la premsa local com Quatre Cantons, Grama o Carrer (amb una antologia a punt de sortir arran dels 25 anys de la revista de la FAVB). Gaireb¨¦ res de tot aix¨° existeix avui amb la m¨²ltiple perspectiva sociopol¨ªtica, period¨ªstica i professional que dona Fabre a CAU. La cosa va d'hegemonia cultural, i per aix¨° el subt¨ªtol del llibre t¨¦ sentit, m¨¦s enll¨¤ de constatar que la majoria dels art¨ªfexs de la revista eren militants d'un PSUC que era hegem¨°nic en l'antifranquisme per¨° era plural, gens monol¨ªtic.

Barcelona, la ciutat, per¨° tamb¨¦ Catalunya, Espanya i el m¨®n, l'arquitectura, la cultura, el periodisme i la hist¨°ria, sempre amb sentit cr¨ªtic, queden reflectits en aquesta desconstrucci¨® d'un intel¡¤lectual org¨¤nic on van confluir, entre d'altres, V¨¢zquez Montalb¨¢n, Serrahima, Satu¨¦, Caivano, Abad, Pons, Pradas, Bohigas, Borja, Huertas, Sempere, Campo Vidal, Bassets, Lucchetti, Fern¨¢ndez Buey, Sala, Sol¨¤-Morales, Goytisolo, Barral, Vargas Llosa... Un temps i un pa¨ªs que van ser el nostre.