Hivern catal¨¤

Eren els temps en qu¨¨ la llei era una simple mol¨¨stia. Eren els temps en qu¨¨ n¡¯hi havia prou amb sentir-se a favor de la independ¨¨ncia per creure que es tenia dret a la independ¨¨ncia. Eren els temps en qu¨¨ els catalans van descobrir que hi havia altres catalans que no eren independentistes i que podien guanyar eleccions en vots. Eren els temps en qu¨¨ descobr¨ªem que el principal obstacle contra la independ¨¨ncia no era a Madrid, la capital de l¡¯opressi¨®, el monstre, sin¨® a la mateixa Catalunya, amb ciutadans que no s¨®n, majorit¨¤riament, independentistes. Eren els temps en qu¨¨ els catalans no ¨¦rem racistes, tot i que els espanyols fossin inferiors, curts, franquistes i endarrerits. Eren els temps en qu¨¨ ens manifest¨¤vem a Brussel¡¤les amb els antisemites belgues. Eren els temps en qu¨¨ lamin¨¤vem l¡¯oposici¨® al Parlament. Eren els temps en qu¨¨ engany¨¤vem els independentistes de base fent-los creure que est¨¤vem construint ¡°estructures d¡¯Estat¡±, que tot seria f¨¤cil, que tothom ens rebria amb els bra?os oberts, i despr¨¦s els anomen¨¤vem ximples per creure-s¡¯ho. Eren aquells temps en qu¨¨ jug¨¤vem amb els sentiments de la gent per mantenir-nos al poder. Eren els temps en qu¨¨ Francesc Homs, ¡°el jurista¡±, era la punta de llan?a de la intelligentsia de Catalunya. Eren els temps en qu¨¨ descobr¨ªem Marta Rovira i, en fer-ho, de cop Junqueras ens va semblar Kant. Eren els temps en qu¨¨ prefer¨ªem viure extasiats en lloc de conviure. Eren els temps en qu¨¨ el m¨®n ens va mirar per¨° nosaltres vam preferir ignorar el que el m¨®n veia en nosaltres. Eren els temps en qu¨¨ anomen¨¤vem ¡°¨¨xits pol¨ªtics¡± els fracassos pol¨ªtics. Eren temps en qu¨¨ d¨¨iem que ¨¦rem independentistes per¨° no nacionalistes. Eren temps per a la confusi¨®. Eren temps per a la hist¨°ria.

Per¨° tamb¨¦ eren els temps de la naci¨® m¨¦s antiga d¡¯Europa. Eren temps idonis per convertir la Constituci¨® en una ideologia, en un objecte inamovible, inalterable, intocable. Eren els temps en qu¨¨ vam descobrir que seguir els consells del PP per arribar a una soluci¨® pol¨ªtica a Catalunya era tan prometedor com seguir els consells d¡¯alg¨² que ha fet vot de castedat just abans de participar en una orgia. Eren els temps en qu¨¨ envi¨¤vem la policia a donar cops de porra a senyores grans que estaven assegudes a terra. Eren els temps en qu¨¨ Xavier Garc¨ªa Albiol, del PP, insistia que calia girar full per¨° tornava a passar, com en un bucle, sempre la primera p¨¤gina, fins a quedar-se amb quatre diputats i a fer bo Jorge Fern¨¢ndez D¨ªaz o Alicia S¨¢nchez-Camacho. Eren els temps en qu¨¨ pos¨¤vem la bandera espanyola simplement perqu¨¨ el ve¨ª posava l¡¯altra. Eren temps per a la n¨¤usea. Eren els temps en qu¨¨ destitu¨ªem els membres de la Generalitat per la seva actuaci¨® delictiva, per¨° els envi¨¤vem a la pres¨® preventiva per evitar que seguissin delinquint per una cosa que nom¨¦s podien fer com a membres de la Generalitat. Eren els temps en qu¨¨ ¨Cno us ho creureu¨C Rajoy es va veure obligat a actuar i no a deixar que els altres li resolguessin els problemes. Eren els temps en qu¨¨ un partit ¨CCiutadans¨C va copiar a la perfecci¨® la vella t¨¤ctica de Rajoy: que els altres moguin l¡¯arbre perqu¨¨ jo reculli els fruits; mai ning¨² va aconseguir tant amb tan poc discurs. Eren els temps en qu¨¨ vol¨ªem v¨¨ncer els independentistes i vam descobrir massa tard que la cosa no anava de v¨¨ncer. Eren temps per a la confusi¨®. Eren temps per a la hist¨°ria.

Era el que es vivia l¡¯¨²ltim dia de la tardor del 2017 quan el proc¨¦s es va acabar perqu¨¨ Ciutadans va guanyar les eleccions i nom¨¦s la joiosa llei electoral va evitar ¨Cuna vegada m¨¦s¨C que el Parlament fos la imatge especular de Catalunya.

I amb l¡¯arribada de l¡¯hivern van aflorar els temps en qu¨¨ algun l¨ªder independentista havia de dir-los als seus la veritat, ¨¦s a dir, que ja no era obligatori fer hist¨°ria cada cap de setmana, que no tot havia de ser ¨¨pic, que el present catal¨¤ t¨¦ m¨¦s a veure amb el 2017 que amb el 1714, que abans de lluitar per la independ¨¨ncia era prioritari que la Generalitat deix¨¦s d¡¯estar intervinguda i que si aix¨° significava tornar a les vies constitucionals, era imperatiu fer-ho. Eren els temps en qu¨¨ l¡¯independentisme necessitava engendrar el tra?dor que els digu¨¦s tot aix¨°. Eren els temps en qu¨¨ l¡¯independentisme necessitava engendrar l¡¯heroi que els digu¨¦s tot aix¨°.