La capacitat de s¨ªntesi de Valverde

Caldr¨¤ comen?ar a mirar el futbol tamb¨¦ amb els ulls petits de Valverde despr¨¦s que el Camp Nou qued¨¦s encegat per la llum de Cruyff, l'aura de Guardiola i el fulgor del trident de Luis Enrique. Res millor que una rotunda vict¨°ria al lux¨®s Bernab¨¦u per reparar en la humil figura del Txingurri. L'entrenador extremeny ha aconseguit que fins i tot Messi sembli un jugador d'equip, despr¨¦s de fer pr¨¨viament un bon equip, i no el solista del que viu el Bar?a. No ho sabia Zidane.

Zizou entrena el Madrid per guanyar finals i negar Messi perqu¨¨ entenia que era la manera de desmer¨¨ixer el Bar?a. T¨¦ un planter ampli i ric i la seva tasca consisteix a saber triar als jugadors idonis per a cada partit i cada moment perqu¨¨ el seu equip ¨¦s capa? de disputar diversos partits en un de sol, tamb¨¦ davant el Bar?a.

La llegenda de Zidane com a entrenador va comen?ar a Barcelona, quan l'abril del 2015 va acabar amb la ratxa de Luis Enrique (39 partits), i va continuar al Bernab¨¦u l'agost passat despr¨¦s de reduir els blaugrana a la Supercopa. No va variar el pla de l'entrenador a la Lliga: va preferir Kovacic i Casemiro per eliminar Busquets i Messi que no pas desequilibrar amb Isco o Asensio. No es tractava que s'exhibissin les figures sin¨® que venc¨¦s el Madrid despr¨¦s d'una nova marca d'imbatibilitat blaugrana (24 partits) iniciada despr¨¦s de la derrota estiuenca a Chamart¨ªn.

I es va equivocar l'entrenador del Madrid. El gol de Luis Su¨¢rez va castigar el disseny que havia fet Zidane del partit, perqu¨¨ ning¨² va sortir a aturar Rakitic, confosos Casemiro i Kovacic, i perqu¨¨ al seu equip va ser v¨ªctima de l'ansietat, destarotat i desconcertat, electrocutat en el seu volc¨¤nic Bernab¨¦u. Va mer¨¨ixer l'expulsi¨® el desballestat Ramos abans que Carvajal vei¨¦s la vermella i condicion¨¦s els canvis de Zidane.

L'entrenador no va controlar els seus futbolistes, conf¨®s encara per la Supercopa. Aquell dia Piqu¨¦ va afirmar que per primera vegada en deu anys s¡¯havia sentit inferior al Reial Madrid. Ha millorat el Bar?a des de llavors, tant que avantatja en 14 punts el seu adversari. A Valverde ja li avalava la condici¨® de l¨ªder; a partir d'ara el reafirma el 0-3 del Bernab¨¦u, una ra¨® m¨¦s per reparar en el seu equip, compendi de molts Bar?a, com si tingu¨¦s una envejable capacitat de s¨ªntesi, la mateixa que Iniesta i Messi.

Ells tres simbolitzen el que s¡¯ha viscut i el que queda per viure al Camp Nou. Els blaugrana es van aplicar en defensa, com si fossin un equip petit, solidari i treballat, tan convencional com per desplegar-se sense extrems en un 4-4-2, conscient de la seva precarietat i de les seves limitacions, respectu¨®s amb la jerarquia del Madrid. I llavors, madurada la contesa, va sobresortir la grandesa del Bar?a, associats els seus millors jugadors amb la pilota, des de Rakitic fins a Vermaelen i Piqu¨¦, protegits pel poder de Ter Stegen. Van aflorar les millors virtuts del Bar?a i els defectes diversos del Reial Madrid.

Valverde va saber jugar amb el sistema nervi¨®s del rival i, despr¨¦s de desxifrar Cruyff, Guardiola i Luis Enrique, va deixar en evid¨¨ncia Zidane.