Sant Antoni aguanta la respiraci¨® a quatre mesos de la reobertura

?s una paradoxa a les grans capitals. I una ll¨¤stima. Que amb els anys que el barri de Sant Antoni fa que aguanta les obres del mercat i que n¡¯espera la reobertura, quan falten pocs mesos, ho celebrin tant com ho temen. Perqu¨¨ a m¨¦s de l¡¯espectacular mercat, a l¡¯abril s¡¯engegar¨¤ la superilla, la primera del districte de l¡¯Eixample: carrers pacificats i enjardinats i amb la cantonada entre Tamarit i Borrell com a nou eix de centralitat. La zona zero est¨¤ potes enlaire. Literalment. Es canvia fins l¡¯asfalt. Els ve?ns contenen la respiraci¨®.

¡°A veure. A veure qu¨¨ passa¡±, repeteixen mirant un entorn que han vist canviar en nom¨¦s cinc anys. El barri, enganxat al Raval, d¡¯una banda, i al Paral¡¤lel, de l¡¯altra, va rebre l¡¯onada expansiva de la pressi¨® tur¨ªstica i la prohibici¨® d¡¯obrir pisos tur¨ªstics. Se n¡¯han obert centenars, al mateix temps que el comer? tradicional mutava en botigues no sempre pensades per a les necessitats dels ve?ns. Els 300 metres del carrer de Parlament s¡¯han convertit en una successi¨® de 37 bars, la majoria amb terrassa. La morat¨°ria de concessi¨® de llic¨¨ncies per a nous locals ha arribat tard per frenar el tsunami.

Els lloguers s¡¯han disparat un 10% l¡¯¨²ltim any; i el preu de compra un 20,3%, segons dades del portal immobiliari Idealista. En paral¡¤lel, el degoteig de situacions de setge immobiliari i ve?ns expulsats ¨Cperqu¨¨ els fan fora o perqu¨¨ no poden pagar els augments, cosa que el Sindicat d¡¯Inquilins anomena ¡°desnonaments invisibles¡±¨C sembla imparable. Finques senceres han estat comprades per inversors internacionals que acaben fent fora els ve?ns per reformar-les i oferir els pisos com a producte de luxe. Sant Antoni, que aquest diari inclo?a en un reportatge de fa uns anys en el grup dels ¡°barris caramel¡± per al turisme i la gentrificaci¨®, s¡¯ha convertit en un gran kojak, on el xiclet ¨¦s el mercat.

La setmana passada hi va haver un consell de barri en qu¨¨ durant 16 torns de paraula van aflorar les pors de ve?ns, entitats i comerciants. La major part acabaven amb un ¡°volem saber qu¨¨ passar¨¤¡±. Si les obres acabaran a temps, perqu¨¨ la gent no aguanta ni mig segon m¨¦s (resposta, s¨ª); si estar¨¤ redactat el nou pla d¡¯usos abans que s¡¯aixequi la morat¨°ria el febrer (est¨¤ previst); si s¡¯aconseguir¨¤ que el mercat torni a ser el centre social del barri o s¡¯omplir¨¤ de turistes (s¡¯ha treballat perqu¨¨ passi el primer); si les restriccions de tr¨¤nsit espantaran els qui vulguin anar a comprar al barri (hi haur¨¤ aparcament subterrani, per¨° de pagament); si hi haur¨¤ m¨¦s terrasses (no); si es tindr¨¤ cura dels carrers que no estan al centre del barri perqu¨¨ tamb¨¦ es benefici?n del canvi (s¨ª); si l¡¯AeroBus, el bus a l¡¯aeroport, seguir¨¤ transitant pel carrer de Sep¨²lveda a tota pastilla com si fos una autopista (es prendran mesures); si caldr¨¤ fer gaire volta per arribar amb cotxe a casa quan s¡¯implanti la superilla (probablement, els ve?ns hauran d¡¯acostumar-se a canviar alguna ruta).

El president de l¡¯associaci¨® de ve?ns, Pep Sala, va ser el primer a expressar dubtes, per¨° tamb¨¦ a defensar les millores: ¡°El que no podem fer ¨¦s no fer res. Abans no est¨¤vem millor que ara¡±, va dir.

Des de Fem Sant Antoni ¨Cl¡¯entitat que ha liderat iniciatives com crear un grup espec¨ªfic per a la problem¨¤tica de l¡¯habitatge o mapar edificis amena?ats i ha organitzat processons en les quals el pas ¨¦s la recreaci¨® d¡¯un voltor, en refer¨¨ncia als fons d¡¯inversi¨®¨C, Xavier Caballer va convenir que cal ¡°conviure en la disjuntiva de fer millorar per viure al barri i que acabi empitjorant¡±, davant el que va demanar intervenci¨® p¨²blica i ¡°participativa de deb¨°¡±.

El veter¨¤ president dels comerciants, Vicen? Gasca, va sorprendre m¨¦s d¡¯un quan despr¨¦s de lamentar que el barri estigui en obres en plena campanya de Nadal, va defensar que hagi prevalgut ¡°el b¨¦ general¡±. Ara b¨¦, va advertir, els botiguers no aguantarien m¨¦s retards.

Mesures preventives

Des de l¡¯Ajuntament, el director de Model Urb¨¤, Ton Salvad¨®, va defensar, davant la por del fenomen de la gentrificaci¨®, ¡°protegir estructuralment¡± els barris, amb mesures preventives com la morat¨°ria, per exemple. I en aquest sentit, la consellera Eul¨¤lia Corbella va admetre que la suspensi¨® de llic¨¨ncies ha arribat tard, al mateix temps que va demanar que es posin en valor les mesures preventives.

Tots dos van donar per fet que els terminis es compliran: els de les obres i els del pla d¡¯usos, que hauria de passar l¡¯aprovaci¨® inicial el febrer per evitar que s¡¯aixequi la morat¨°ria.

La sessi¨® participativa tamb¨¦ va servir per assabentar-se que si la superilla de Sant Antoni s¡¯estructurar¨¤ sobre el que el Consistori anomena supercru?lla, ¨¦s perqu¨¨ els comerciants van demanar canviar-ne el nom davant la pol¨¨mica i el mal gust de boca que va deixar l¡¯arrencada de la pacificaci¨®, l¡¯estiu del 2016, de la que hi ha al Poblenou, on l¡¯Ajuntament va haver de rectificar i fer marxa enrere en alguns aspectes.

En aquest cas, la intervenci¨® a la cru?lla de Borrell i Tamarit no consisteix en ¡°urbanitzaci¨® t¨¤ctica¡±, amb elements per posar i treure com tests, tanques o pintura al terra, explica Salvad¨®. Aqu¨ª la reurbanitzaci¨® ¨¦s ¡°estructurant, definitiva¡±, d¡¯aqu¨ª que els carrers estiguin completament aixecats, per canviar instal¡¤lacions, sistemes de recollida d¡¯aig¨¹es pluvials, sistemes de reg del verd que hi haur¨¤ al paviment o enllumenat p¨²blic i altres subministraments dels edificis de l¡¯entorn.

Urgell, 9, un nou edifici d'inquilins amena?ats

Els 21 inquilins i dos locals del n¨²mero 9 del carrer d'Urgell, tocant al passatge d'Antoni Abat, acaben de descobrir que el seu edifici ha estat comprat per un inversor. No saben gaire cosa m¨¦s. Estan en a fase de consultar el registre, acudir a la immobili¨¤ria on paguen el lloguer¡­ Hi ha un ve¨ª, com a m¨ªnim, al qual li ha ven?ut el contracte. Fem Sant Antoni i el districte, que en aquests casos treballen coordinadament, estan al corrent de la situaci¨®. Per¨° fins? passat Reis hauran de conviure amb la inc¨°gnita sobre el seu futur.