Monopolitzats pel proc¨¦s

No podia ser d'una altra manera. El proc¨¦s ha monopolitzat l'inter¨¨s dels lectors d'elpais.cat aquest 2017. Al blog del subdirector d'EL PA?S Llu¨ªs Bassets, Aix¨° va de democr¨¤cia, trobem l'article m¨¦s llegit al nostre web: "Ni tan sols ¨¦s un refer¨¨ndum". El 18 de setembre, Bassets criticava el refer¨¨ndum de l'1 d'octubre, que considerava "organitzat amb secretisme i en r¨¨gim d¡¯excepci¨®, tant per l¡¯ocultament fins al darrer moment de la legislaci¨® que el permet com pels procediments d¡¯urg¨¨ncia i per la penosa sessi¨® d¡¯aprovaci¨® amb retorsi¨® o directament ignor¨¤ncia dolosa de les lleis, reglaments i parers de juristes i d¡¯organismes consultius que era obligat escoltar".

M¨¢s informaci¨®n

Les dotze m¨¦s sonades

La febre republicana es va encomanar a la Vall d'Aran creant un clima esperp¨¨ntic, en un dia, el 27 d'octubre, en qu¨¨ el Consell va emetre tres comunicats: el primer exigia al Govern central que no apliqu¨¦s el 155 i demanava a les autoritats catalanes que no proclamessin la independ¨¨ncia. El segon suspenia la moci¨® anterior, amb la independ¨¨ncia ja proclamada al Parlament, i anunciava la convocat¨°ria d¡¯un ple extraordinari. El tercer va ser per ¡°desmentir rotundament¡± que el Consell estigu¨¦s estudiant ¡°el futur de l¡¯Aran fora de Catalunya¡±. Molt abans que Tab¨¤rnia, els aranesos ja s'havien plantejat desmarcar-se de la declaraci¨® unilateral d'independ¨¨ncia. Ens ho va explicar el Cristian Segura.

Tamb¨¦ Segura va revelar una de les grans pol¨¨miques del proc¨¦s, quan va explicar el que deia el jutge Santi Vidal en les seves confer¨¨ncies arreu de Catalunya. El Govern catal¨¤, segons declarava obertament Vidal, tenia les dades de tots els ciutadans de manera il¡¤legal. La not¨ªcia va desfermar tot una tempesta de cr¨ªtiques per part dels moviments independentistes, alimentades pel diputat de Junts pel S¨ª Llu¨ªs Llach, i el jutge, un dels encarregats d'elaborar la constituci¨® que havia de regir la Rep¨²blica Catalana, va dimitir.

La destituci¨® de la presentadora N¨²ria Roca per part de TV3?ens dona el primer respir de la pol¨ªtica. La manera en qu¨¨ la periodista valenciana, fitxatge estrella de l'estiu, va ser acomiadada per la cadena p¨²blica catalana, per burofax, va interessar els lectors: "De manera sorprenent i sobtada vaig rebre un burofax en el qual se'm comunicava el meu acomiadament sense argumentar cap motiu", comunicava Roca.

La manifestaci¨® de l'11 de setembre va ser el primer gran moment de fervor patri¨°tic despr¨¦s d'unes vacances enterbolides pels atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils, el 17 d'agost. La preparaci¨® de la Diada, que va disposar els manifestants en un s¨ªmbol de sumar a l'Eixample de Barcelona, va copsar l'atenci¨® dels lectors d'elpais.cat.?

Josep Ramoneda va explicar-nos en qu¨¨ consistia la radicalitzaci¨® de Ciutadans poc menys d'un mes abans de les eleccions. "Els dirigents de la formaci¨® cada dia estan m¨¦s enfadats, la irritaci¨® s¡¯ha convertit en la seva manera d¡¯estar al m¨®n", escrivia Ramoneda. No sabem encara si la vict¨°ria p¨ªrrica obtinguda per Arrimadas els haur¨¤ calmat o els acabar¨¤ radicalitzant una mica m¨¦s.

Ni tan sols els esports han pogut fugir de la pol¨ªtica. Ho vam veure en el cas del campi¨® del m¨®n de Moto GP Marc M¨¢rquez, que fa quatre anys que no passeja la bandera d'Espanya pels circuits quan celebra els seus triomfs.

L'an¨¤lisi televisiva de les entrevistes als candidats electorals a TV3 va mostrar una bel¡¤liger¨¤ncia desigual, tal com ens va fer veure Tom¨¤s Delcl¨®s dos dies abans dels comicis. "En les entrevistes als candidats a TV3, uns van rebre excessiva metralla i uns altres, gaireb¨¦ gens; Puigdemont va tenir un tracte indulgent".

Els?Corredisses, la secci¨® setmanal esportiva de Ramon Besa, tamb¨¦ apareix entre els articles m¨¦s vistos a EL PA?S en catal¨¤. "Pobre Bar?a", titulava el cap d'Esports. La culerada no acabava de pair els ¨¨xits assolits (i encara per assolir) del Reial Madrid. Els 14 punts d'avantatge que el Bar?a t¨¦ ara respecte als blancs haurien semblat ci¨¨ncia-ficci¨® aquell mes de maig.

Si hi ha hagut noms propis en l'actualitat catalana aquest 2017, un d'ells ha estat el de Josep Llu¨ªs Trapero, i el perfil de que en va escriure Rebeca Carranco ("El mosso m¨¦s poder¨®s"), molt abans que la seva fama es dispar¨¦s amb les actuacions durant els atemptats de l'agost i durant la tardor process¨ªstica, ha estat la desena not¨ªcia m¨¦s llegida en catal¨¤.

A m¨¦s del proc¨¦s, altres temes importants han despertat l'inter¨¨s dels lector. La informaci¨® en directe dels atemptats de la Rambla i de Cambrils es va mantenir durant diversos dies, i es va convertir en una eina informativa puntual i rigorosa sobre el que estava passant en una Catalunya convulsionada per la viol¨¨ncia gihadista. Igulament, dos altres episodis van ser molt seguits a elpais.cat: el misteri dels assassinats del pant¨¤ de Susqueda, que es va colar en m¨¦s d'una obertura a finals de l'estiu, i la situaci¨® de les obres de Sixena, una pol¨¨mica que ve d'anys anteriors i que ha culminat, de moment, amb la nocturna i contundent acci¨® policial en qu¨¨ es van retornar 44 obres al monestir del poble d'Osca.