Dreta i heterod¨°xia nacionalista

El 21-D ha donat a Junts per Catalunya la vict¨°ria dins del camp independentista. La llista del president s¡¯ha presentat davant dels seus electors com una for?a difusament progressista, a la qual la fe en la independ¨¨ncia li ha perm¨¨s obtenir una indulg¨¨ncia plen¨¤ria. Encara que l¡¯expresident de la Generalitat va llan?ar la seva candidatura des de Brussel¡¤les amb l¡¯etiqueta de projecte de ¡°centre liberal¡±, la desobedi¨¨ncia i les mobilitzacions a Catalunya han creat un artifici progressista. Hist¨°ricament, aspirar a una legalitat nova i verbalitzar incomoditat amb la vigent ¨¦s una pr¨¤ctica del nacionalisme moderat o conservador. Hi ha hagut, aix¨° s¨ª, gradacions des de la seva primig¨¨nia encarnaci¨® pujolista. El nacionalisme ha estat la gran heterod¨°xia de la dreta catalana, que li ha perm¨¨s desdibuixar la seva posici¨® en les coordenades dreta-esquerra.

Junts per Catalunya no ha complert un dels axiomes del conservadorisme, que consisteix a ser discrets quan es decideix ignorar o transgredir les lleis. Aquesta ¨¦s una de les grans virtuts pol¨ªtiques de la dreta: simular una cosa i fer exactament la contr¨¤ria, i intentar que aix¨° passi desapercebut. El Partit Popular, per exemple, va arribar a exercir entre el 2009 i el 2013 l¡¯acusaci¨® popular en el cas G¨¹rtel. L¡¯Audi¨¨ncia Nacional va acabar expulsant la formaci¨® de Mariano Rajoy del sumari del cas en considerar que existia frau processal, ja que el PP m¨¦s aviat actuava com a part coadjuvant en la defensa dels imputats i militants del partit.

Els trets van per aqu¨ª. La Fiscalia, que t¨¦ tanta autonomia quan es tracta dels pol¨ªtics del proc¨¦s, es va oposar a enviar al banc dels acusats el PP (el partit pr¨°piament dit) i tres imputats per la destrucci¨® a consci¨¨ncia dels ordinadors de Luis B¨¢rcenas. Conceptes com ministeri p¨²blic i acusaci¨® popular agafen una laxitud insospitada quan la dreta els fa anar amb aquesta finesa que li ¨¦s cong¨¨nita. El gui¨® exigeix, aix¨° s¨ª, que cada decisi¨® d¡¯aquestes caracter¨ªstiques vagi acompanyada d¡¯una declaraci¨® en la qual s¡¯assegura que s¡¯acaten i es respecten les lleis i decisions judicials. La dreta espanyola est¨¤ acostumada a moure¡¯s per les depend¨¨ncies de l¡¯Estat com si fos casa seva i la molesta que li portin la contr¨¤ria. De tant en tant, quan les urnes ho fan ineludible, l¡¯arrenda temporalment a l¡¯esquerra, per¨° sempre deixant clar qui n¡¯¨¦s el propietari.

A Catalunya, a menor escala, ha passat hist¨°ricament una cosa semblant amb la dreta nacional. La vella Converg¨¨ncia es confonia amb la Generalitat. Quan el 2003 el tripartit d¡¯esquerres va posar fi a 23 anys d¡¯hegemonia pujolista era com ¡°si t¡¯entren a casa i et regiren els armaris¡±, en expressi¨® de l¡¯ex-primera dama Marta Ferrusola. La normalitat catalana consistia a tenir un Govern nacionalista conservador, capa? de cometre infidelitats amb el PP o el PSOE, per¨° sempre guardi¨¤ de les ess¨¨ncies de l¡¯ortod¨°xia de la catalanitat. I tot aix¨° malgrat que els fets s¨®n tossuts. Es van intentar alguns tractes amb el poder judicial: tenim, per exemple, el jutge prevaricador Luis Pascual Estevill, elevat als altars del poder judicial a proposta de Converg¨¨ncia i despr¨¦s condemnat per suborn, extorsi¨®, detenci¨® il¡¤legal i prevaricaci¨®. Per¨° la dreta catalana no va passar mai de ser el llogater amable i bon pagador d¡¯un petit pis de l¡¯edifici de l¡¯Estat. La del nacionalisme catal¨¤ ha estat sempre la ca?a menor si es compara amb la gran munteria de la dreta espanyola.

I ha passat el que molts mai s¡¯haurien pensat que passaria: veure els hereus de gent catalana d¡¯ordre desobeint obertament les lleis amb el proc¨¦s. Aqu¨ª tenim Puigdemont a B¨¨lgica desafiant l¡¯Estat, muntant una plataforma que ha obtingut 34 diputats ¨Csegona for?a pol¨ªtica¨C, dels quals nom¨¦s al voltant d¡¯una quinzena militen al PDeCAT. El partit s¡¯ha quedat a la cuneta en benefici del moviment, en la millor tradici¨® presidencialista de Jordi Pujol. Ni la vicepresidenta del PDeCAT, Neus Munt¨¦, ni la coordinadora general de la formaci¨®, Marta Pascal, van participar en els principals actes de campanya.

L¡¯operaci¨® ha estat magistral. Esquerra Republicana ha perdut la seva gran oportunitat d¡¯obtenir l¡¯hegemonia sobiranista i ha estat eclipsada per aquest centre-dreta que semblava mort pel 3%. La revoluci¨® dels somriures va a l¡¯aventura independentista amb seny. I ¨¦s que en assoliment d¡¯indulg¨¨ncies, la dreta catalana li treu molts cossos d¡¯avantatge a l¡¯espanyola. Ni corrupci¨®, ni retallades en despesa social li han passat factura. La independ¨¨ncia i la desobedi¨¨ncia han redimit els hereus de Converg¨¨ncia de tots els seus pecats.