Mor Carmen Franco, l¡¯¨²nica filla del dictador, als 91 anys

Mar¨ªa del Carmen Franco y Polo (14 de febrer del 1926) ha mort avui divendres a casa seva, a Madrid, als 91 anys, segons han informat el seu net Luis Alfonso de Borb¨®n i la seva bi¨°grafa oficial, la periodista Nieves Herrero. "D¨¦u s'ha endut la Man, que en pau descansi, per¨° ella no se n'ha anat: la dur¨¦ sempre al cor", ha anunciat el seu net al perfil d'Instagram utilitzant el nom amb qu¨¨ s'hi referien alguns familiars i difonent una foto amb ella. Herrero ha destacat en una entrevista a Onda Madrid que ha mort tal com volia, "a casa seva i al llit". Carmen Franco havia anunciat a l'estiu que patia c¨¤ncer en fase terminal.?

Filla ¨²nica, va n¨¦ixer dos anys i mig despr¨¦s de les noces dels seus pares, Mar¨ªa del Carmen i el dictador Francisco Franco. El futur dictador va marxar al Marroc pocs dies despr¨¦s de casar-se, i hi va passar 15 mesos. A casa li deien Nenuca, encara que tamb¨¦ era coneguda com a Morita. El seu pare l'adorava i ella ha deixat const¨¤ncia d'un amor mutu en les seves declaracions a l'historiador nord-americ¨¤ Stanley Payne i al periodista Jes¨²s Palacios, que van donar lloc al seu llibre de mem¨°ries Franco, mi padre, publicat el 2008.

Carmen va comen?ar a prendre consci¨¨ncia del m¨®n a Saragossa, on el seu pare va dirigir l'Acad¨¨mia General Militar, que s'acabava de crear, des del 1928 fins a 1931. Durant aquells anys, la seva fam¨ªlia va ser una de les m¨¦s importants de l'alta societat de la capital aragonesa. Va ser, sens dubte, un temps magn¨ªfic per a tots ells. El seu pare, a m¨¦s, era amic i protegit del rei Alfons XIII. Despr¨¦s, gaireb¨¦ sempre va saber mantenir-se a resguard dels vaivens pol¨ªtics del seu temps. L'agost del 1932, Franco, llavors governador militar de la Corunya, va improvisar un p¨ªcnic motoritzat per la prov¨ªncia, i s'hi va endur?do?a Carmen i Nenuca. Potser era la seva manera d'evitar assenyalar-se el dia en qu¨¨ un altre amic i protector, el general Sanjurjo, va fer un cop d'Estat fallit contra la Rep¨²blica.

El juliol del 1936, les dilacions de Franco es van acabar i per aix¨°, per a la majoria dels espanyols, la Nenuca, en privat, seria des de llavors coneguda, en p¨²blic, com a Carmencita. Aquell any va ser el m¨¦s agitat de la seva vida. El dia en qu¨¨ es va revoltar contra la Rep¨²blica, el seu pare, tement per la vida de la seva dona i de la seva filla, les va enviar en un transatl¨¤ntic alemany de Las Palmas al port franc¨¨s de Le Havre. Es van quedar a Fran?a fins al setembre, quan el ja emergent dictador els va dir que tornessin a Espanya.

El 1937, Carmencita va apar¨¨ixer en un breu documental de propaganda destinat als "nens del m¨®n¡±. En aquesta filmaci¨® ella es recolza, insegura, en la seva mare, que, hier¨¤tica com sempre, surt asseguda en una butaca, mentre que Franco hi apareix afable i somrient. Carmencita demana a D¨¦u amb veu dubitativa que els nens del m¨®n mai pateixin el que estan patint els nens espanyols en mans dels ¡°enemics de la seva p¨¤tria¡±.

La seva vida ja no era la d'una nena qualsevol. Quan va acabar la Guerra Civil, Carmencita era una adolescent i estava envoltada d'una cort a El Pardo que inclo?a personatges molt heterogenis, com la institutriu teresiana que enviava cartes ¡°an¨°nimes¡± denunciant conjures mass¨°niques a tort i a dret. Molts nens, fills de vencedors i ven?uts, li escrivien llavors cartes demanant favors: uns volien una bicicleta o una beca, d'altres pregaven que Franco commut¨¦s la pena de mort o de pres¨® del seu pare o mare.

?s dif¨ªcil saber qu¨¨ passava a la fam¨ªlia, per¨° la veritat ¨¦s que els seus pares, en p¨²blic almenys, es van anar fent m¨¦s freds i distants. ?s probable que les aspiracions aristocr¨¤tiques de la dona de Franco tinguessin alguna cosa a veure amb la pretensi¨® que Carmencita tingu¨¦s una presentaci¨® en societat conjunta amb l'arist¨°crata m¨¦s important del pa¨ªs, Cayetana, futura duquessa d'Alba. Al final no va poder ser. Per¨° l'aristocr¨¤cia tornaria a creuar el cam¨ª de la jove Franco en la persona de l'elegant doctor de Ja¨¦n Crist¨®bal Mart¨ªnez-Bordi¨², marqu¨¨s de Villaverde, amb el qual es va casar l'abril del 1950 en unes noces en les quals molts van veure pretensions de reialesa.

Els fills, set, van comen?ar a arribar aviat. I tamb¨¦ els rumors sobre les infidelitats del marit i els negocis d'aquest i els seus afins. No obstant aix¨°, el matrimoni va ser sempre presentat als espanyols, almenys mentre Franco va viure, com un model de fam¨ªlia cristiana. Aquesta impressi¨® de domesticitat va servir a la propaganda del r¨¨gim per donar una imatge afable i paternal del dictador, del qual sovint apareixien imatges que el mostraven jugant amb els seus nets. Crist¨®bal va morir el 1998.

Carmen va exercir el paper de filla, dona i mare fidel fins al final, tot i que les fam¨ªlies dels seus fills i nets s'han vist de vegades afectades per situacions que no casen amb els valors que ella encarnava. No obstant aix¨°, a difer¨¨ncia d'aquests, es va mantenir relativament allunyada de l'esfera p¨²blica, tret pel fet de defensar la mem¨°ria del seu pare, sobretot des de la presid¨¨ncia de la Fundaci¨® Nacional Francisco Franco. La defunci¨® de la seva mare el 1988 va deixar obertes moltes inc¨°gnites sobre el seu patrimoni. Des de la perspectiva dels espanyols del carrer, sempre va viure sota l'ombra del seu pare.