L¡¯immobilisme i l¡¯esquerra

¡°Normalitzaci¨®¡± (una paraula enverinada) de Catalunya ¨¦s el que va prometre Rajoy quan va decidir aplicar l¡¯article 155 en l¡¯¨²nica aud¨¤cia que s¡¯ha perm¨¨s a la seva vida, for?at pels seus cinc anys d¡¯inacci¨® i displic¨¨ncia. Els catalans van votar confirmant el que ja se sospitava: que el PP no s¡¯ha assabentat de res del que passa a Catalunya. Rajoy va creure que la por, sobretot envers el descarrilament econ¨°mic, podria amb el natural conservadorisme ¨Cp¨¤tria i diners¨C d¡¯un sector de l¡¯electorat independentista, que es quedaria a casa. Amb aix¨° i amb la mobilitzaci¨® de la majoria silenciosa l¡¯ordre havia de tornar a regnar. Per¨° una vegada m¨¦s es va verificar que la majoria silenciosa, mite dels partits conservadors, no existeix. I que a l¡¯electorat independentista li ha pogut m¨¦s la humiliaci¨® i la r¨¤bia pel tracte que ha rebut que no pas els c¨¤lculs d¡¯interessos que te¨°ricament havien de portar-lo a l¡¯abstenci¨®. Aix¨° no treu que molts dels votants de Junts per Catalunya o d¡¯Esquerra Republicana s¡¯havien afanyat a moure els seus diners provocant aquell infaust dijous 5 d¡¯octubre l¡¯inici de les fugides banc¨¤ries i empresarials. Per¨° l¡¯orgull tamb¨¦ compta i l¡¯acte de votar ¨¦s gratis.

I Rajoy s¡¯ha clavat una patacada, en un rid¨ªcul que fa ¨¨poca, que la premsa estrangera ha subratllat m¨¦s que no pas l¡¯espanyola, continguda per la suprema unitat de la p¨¤tria. Rajoy sempre es beneficia del mateix: no hi ha recanvi. Per¨° aquesta vegada hi ha alg¨² que li trepitja els talons: Ciutadans. Hi ha una filosofia espont¨¤nia del dret que confon l¡¯ordenament legal de la realitat amb la realitat i s¡¯escandalitza quan no concorden. I davant de la sorpresa: immobilisme. ?s possible governar Espanya tot i ser completament marginal a Catalunya? La resposta avui ¨¦s que s¨ª: Rajoy n¡¯¨¦s la prova. Fins quan? Caldr¨¤ preguntar-l¡¯hi a l¡¯esquerra.

Com es pot pacificar la situaci¨® despr¨¦s d¡¯unes eleccions que han demostrat que els miracles no existeixen? Movent-se. Abandonant gradualment les posicions tancades de cadascuna de les parts. Puigdemont ha de prendre una decisi¨®: o torna per intentar que l¡¯investeixin o deixar pas a uns altres. Els seus ja li han donat el reconeixement, ara la seva obligaci¨® ¨¦s facilitar la governan?a i no sotmetre el pa¨ªs a deliris, com el Govern a dist¨¤ncia, que no porten enlloc. I Rajoy ha de fer tot el que depengui d¡¯ell ¨Cque no ¨¦s poc¨C perqu¨¨ l¡¯independentisme pugui fer un aterratge raonable. Si totes dues parts segueixen en la din¨¤mica de confrontaci¨®, d¡¯aqu¨ª a sis mesos ens podem situar en el pitjor dels escenaris.

En aquest context, l¡¯immobilisme de l¡¯esquerra ¨¦s incomprensible. El PSOE segueix guardant silenci, adossat al frac¨¤s del PP per por de les acusacions d¡¯antipatriotes que uns barons en l¡¯oc¨¤s ja estan anticipant. El que sabem del PSOE, des del 21-D, ¨¦s que donar¨¤ suport a qualsevol nova aplicaci¨® del 155 que el Govern central proposi, que se suma al PP en la rid¨ªcula pressi¨® a Ciutadans perqu¨¨ intenti formar un govern impossible, i que la seva aposta estrella, l¡¯Espanya plurinacional, ha passat a millor vida. I, terrible confessi¨® d¡¯impot¨¨ncia, ¡°que no creu que la situaci¨® mereixi un avan?ament electoral perqu¨¨ hi ha molts problemes per abordar¡± (?balos). Podem, des del desgraciat desenlla? de Vista Alegre 2, perd unes quantes restes de la seva reputaci¨® en cada nou episodi, atrapat en un lideratge personalista que ja ha esgotat tota la seva m¨¤gia. O es refunda de deb¨° o el proc¨¦s de descomposici¨® ser¨¤ tan trist com imparable. Primer, l¡¯abandonaran els socis que li van donar els seus millors resultats, comen?ant per Val¨¨ncia i Barcelona, i despr¨¦s s¡¯aniran segregant els grups que el van constituir.

Qu¨¨ espera el PSOE? No s¡¯han conven?ut encara que a la falda de la dreta nom¨¦s poden seguir minvant? Malgrat el vot reactiu d¡¯aquestes eleccions, tard o d¡¯hora els blocs s¡¯hauran d¡¯anar obrint a Catalunya. Hi ha a l¡¯agenda q¨¹estions essencials per mobilitzar la ciutadania: canvi clim¨¤tic, desigualtats, desregulacions i migracions ens interpel¡¤len, com diu Bruno Latour, sobre un m¨®n ¡°en qu¨¨ el terra est¨¤ a punt de cedir¡±. L¡¯esquerra no t¨¦ res a dir? Ni tan sols ¨¦s capa? d¡¯entendre que el que passa a Catalunya tamb¨¦ t¨¦ a veure amb aquests canvis. I que es mereix una resposta millor que una simple confrontaci¨® entre nacionalismes.