Mantres vells i nous

Passada la ressaca electoral, el conflicte catal¨¤ est¨¤ tan estancat i ¨¦s tan aferrissat com abans, per¨° les eleccions del 21-D han perm¨¨s, almenys, aclarir la correlaci¨® de forces despr¨¦s del sisme i trencar alguns mantres que es donaven per certs i no ho eren. El primer i m¨¦s important, el de la suposada majoria silenciosa i silenciada. Se suposava que un augment de la participaci¨® beneficiaria el bloc no independentista, amb la conseg¨¹ent p¨¨rdua relativa de pes del sobiranisme. Alguns dirigents unionistes van somiar fins i tot amb qu¨¨ les enquestes s'equivoquessin i les urnes els atorguessin una majoria folgada. Creien que l'independentisme ja havia mobilitzat en les ¨²ltimes eleccions totes les seves forces i que si les ¨¤rees metropolitanes de Barcelona i Tarragona ¨Con es concentra la major part de la poblaci¨® procedent de la resta d¡¯Espanya¨C votaven en massa, l'independentisme seria derrotat. La participaci¨® ha pujat gaireb¨¦ set punts i s'ha situat en m¨¤xims hist¨°rics, per¨° aquesta premissa no s'ha complert.

En aquestes ciutats hi havia un vot diferencial que fins ara s'expressava amb menys participaci¨® en les eleccions auton¨°miques. Per¨° aquesta vegada s'han mobilitzat i ¨¦s dif¨ªcil imaginar una altra conjuntura amb m¨¦s motivaci¨® per anar a votar. No obstant aix¨°, malgrat aquesta participaci¨® m¨¦s alta, el sobiranisme amb prou feines ha retrocedit unes d¨¨cimes i ha obtingut una majoria suficient per governar una altre cop mentre que Ciutadans, la for?a m¨¦s votada, ni tan sols es planteja intentar-ho. Les forces anomenades unionistes o constitucionalistes han guanyat 180.000 vots, per¨° tamb¨¦ els sobiranistes han aconseguit augmentar els seus en 96.000. Ja no pot dir-se, doncs, que hi hagi una majoria silenciada. Aquesta opci¨® s'ha expressat en manifestacions multitudin¨¤ries i a les urnes. I no ha guanyat prou vots per poder governar a Catalunya.

Els resultats electorals mostren que a Catalunya hi ha dos grans blocs pol¨ªtics que es declaren incompatibles, per¨° cap dels dos est¨¤ en condicions d'imposar-se totalment a l'altre. Per superar el bloqueig, el Govern i els seus aliats haurien de recon¨¨ixer que hi ha una demanda de canvi sostinguda en el temps suficientment forta com perqu¨¨ no pugui ser ignorada. I les forces sobiranistes haurien de recon¨¨ixer que una part molt important de l'electorat s'oposa al fet que Catalunya se separi d¡¯Espanya. Per¨° massa dirigents d'un i de l¡¯altre bloc persisteixen en la seva negaci¨® de la realitat.

El segon mantra que ha caigut ¨¦s la idea que els suports electorals i les mobilitzacions massives que han aconseguit el sobiranisme eren fruit d'un gran engany perpetrat per les elits governants que ning¨² havia sabut desemmascarar. L'engany massiu hauria consistit a fer creure que la independ¨¨ncia era possible i econ¨°micament viable; que, arribat el moment, Europa hi intervindria for?ant una negociaci¨®, i que el desafiament a l¡¯Estat no tindria conseq¨¹¨¨ncies judicials ni econ¨°miques. Efectivament, quan van obrir els col¡¤legis electorals el 21-D havia quedat clar que la declaraci¨® unilateral d'independ¨¨ncia era un temerari brindis al sol, que Europa no havia mogut un dit per la causa catalana i que la mera pretensi¨® de seguir endavant en l'embogit full de ruta provocava la fugida d'empreses i danys econ¨°mics. Tot aix¨° ja era molt clar. El suposat engany havia quedat desemmascarat. I no obstant aix¨°, el sobiranisme no va perdre suports. Al contrari. Va guanyar encara un considerable nombre de vots. Despr¨¦s hi ha altres motivacions.

Ara estem en la fase de construcci¨® d'un altre mantra, el de les dues comunitats. Un plantejament molt perill¨®s que les dues parts podrien tenir la temptaci¨® d'explotar. Els sobiranistes amb la idea que Catalunya podria ser un Estat independent si no fora pel llast que suposa la part menys integrada de la poblaci¨® vinguda de la resta d¡¯Espanya; i els antiindependentistes, amb la pelegrina pretensi¨® que aquesta part de la ciutadania es constitueixi com una comunitat diferenciada dins de Catalunya, amb interessos propis i antag¨°nics als dels catalans d'origen. Seria com donar la ra¨® a Aznar, quan va dir que abans es trencar¨¤ Catalunya que Espanya.

Fins ara el catalanisme pol¨ªtic ha anat molt en compte a evitar discursos que fomentin la idea de les dues comunitats. Sota una clara hegemonia de l'esquerra, s'ha aconseguit garantir la cohesi¨® social per sobre de les difer¨¨ncies d'origen o de sentiment nacional. Malbaratar aquest llegat seria la pitjor seq¨¹ela del xoc identitari.