El separatisme es posar¨¤ d¡¯acord

Durant l¡¯¨²ltim cicle pol¨ªtic catal¨¤, el que va del 2012 al 2017, s¡¯ha produ?t un aut¨¨ntic canvi del sistema pol¨ªtic.

Les raons s¨®n diverses, tot i que, sens dubte, la principal ¨¦s que CiU, l¡¯eix al voltant del qual es vertebraven tots els altres partits, va desapar¨¨ixer del mapa pol¨ªtic quan es va convertir en una formaci¨® declaradament independentista. Per¨° no nom¨¦s va desapar¨¨ixer aquesta formaci¨®, sin¨® tamb¨¦ cadascun dels dos partits que la componien, ¨¦s a dir, tant Converg¨¨ncia com Uni¨®.

En efecte, el pas a la independ¨¨ncia del principal protagonista de la pol¨ªtica catalana va causar una onada expansiva que ha dividit el sistema pol¨ªtic catal¨¤ en dos blocs: l¡¯unionista (o constitucionalista) i el separatista (o independentista). Aquest proc¨¦s, que s¡¯havia anat gestant des del 2003 amb el primer tripartit, va posar la directa en les eleccions del 2012 i es va accelerar en les del 2015. Els comicis del 21 de desembre no han fet res m¨¦s que consolidar tots dos blocs, tot i que amb significatives transformacions a l¡¯interior de cadascun. Vegem concisament en aquest article la situaci¨® del bloc independentista.

El que havia arribat a ser CiU, fins i tot en els seus ¨²ltims anys d¡¯una certa decad¨¨ncia a partir de principis de segle, ha canviat substancialment i ara mateix no queda ni tan sols clar quin ser¨¤ el seu dest¨ª final. Ja fa temps que Uni¨® es va separar de Converg¨¨ncia i va emprendre un vol en solitari que al cap de poc temps va fracassar. El pas que va fer Artur Mas, sense cap convenciment, cap a la independ¨¨ncia va comen?ar a allunyar de Converg¨¨ncia els votants moderats i el m¨®n empresarial, dos pilars del partit. La confessi¨® p¨²blica de Pujol sobre els seus dip¨°sits financers a l¡¯estranger des que va comen?ar a ser president i els processos judicials als membres de la seva fam¨ªlia van ser un dur cop per al prestigi moral del partit. Llavors van veure clar que fins i tot calia canviar de nom.

Carles Puigdemont, l¡¯inesperat president que al final va acceptar la CUP, pertany al sector convergent de base que, al contrari de Mas, tenia clar que la independ¨¨ncia era la finalitat immediata i principal del seu partit. En realitat, sembla m¨¦s aviat un dirigent d¡¯Esquerra que no pas de Converg¨¨ncia, especialment per la seva manera d¡¯actuar, pel seu menyspreu de les normes jur¨ªdiques i la seva confusi¨® sobre els principis m¨¦s elementals de la democr¨¤cia. Si pensem en anteriors dirigents de CiU, com Miquel Roca, Maci¨¤ Alavedra, Cullell o molts d¡¯altres, fins i tot Pujol mateix, no sembla que sigui de la seva mateixa corda pol¨ªtica i, en tot cas, practica un estil molt diferent.

Per¨°, a m¨¦s, des de la seva fugida a Brussel¡¤les i la imposici¨® en les darreres eleccions d¡¯una llista electoral pr¨°pia en la qual els membres del partit eren minoria davant de persones relativament desconegudes, per¨° de la seva absoluta confian?a, sembla que vola sol i no se sap on anir¨¤ a parar. No m¡¯estranyaria que tot s¡¯acab¨¦s, a curt o mitj¨¤ termini, en una fusi¨® amb ERC per formar el que potser es podria anomenar Partit Nacionalista Catal¨¤, una denominaci¨® que ¨¦s estrany que no es doni a Catalunya de manera similar al que passa al Pa¨ªs Basc, el Quebec o Esc¨°cia. Al capdavall, als partits nacionalistes els uneix m¨¦s aquesta condici¨® que no pas la pol¨ªtica econ¨°mica i social. La mateixa ERC avui s¡¯assembla m¨¦s al partit Estat Catal¨¤ de la Segona Rep¨²blica, b¨¤sicament separatista i dubtosament democr¨¤tic, que al socialdem¨°crata, a m¨¦s d¡¯independentista, que pretenien Puigcerc¨®s o Ridao fa pocs anys.

Per tant, el bloc independentista encara pot comportar sorpreses i no queda clar en aquest moment com ser¨¤ la seva oferta per formar un futur govern. Ni tan sols se sap encara si Puigdemont i Junqueras s¡¯arriscaran a tornar a anar del bracet de la CUP, que els impedeix disc¨®rrer per vies interm¨¨dies i els precipita a atzucacs, o b¨¦ preferiran buscar un cert acomodament amb els comuns d¡¯Ada Colau, potser buscant que s¡¯abstinguin, una vegada comprovat que aquests sempre estan disposats a l¡¯ambig¨¹itat nacionalista, malgrat els mals resultats que aix¨° els ha donat, encara m¨¦s despr¨¦s d¡¯haver-se desempallegat dels rigorosos dem¨°crates Rabell i Coscubiela, els ¨²ltims d¡¯Iniciativa per Catalunya ¨Cper cert, un grup pol¨ªtic del qual no queda ni rastre sense que ni tan sols se li hagi fet un funeral.

De totes maneres, com que l¡¯objectiu ¨¦s compartit, penso que el separatisme es posar¨¤ d¡¯acord. Sempre ha estat aix¨ª, i ara no ha de ser diferent.