El Rubic¨® del catalanisme

Corrien molts gurus de la nova rep¨²blica tot espantats l¡¯endem¨¤ de les eleccions, mirant d¡¯entendre l¡¯abund¨¤ncia del vot taronja a les ¨¤rees metropolitanes de Barcelona i Tarragona, mentre en aquestes mateixes zones emergia un sobtat orgull identitari que plantejava la hipot¨¨tica independ¨¨ncia de Bord¨²ria (ai, perd¨®, aix¨° ¨¦s de Tint¨ªn, volia dir Tab¨¤rnia) respecte de la Catalunya hipot¨¨ticament independent, per reintegrar-se feli?ment a Espanya com a comunitat aut¨°noma, tot plegat per mitj¨¤ del discutit per ells mateixos dret a decidir. Fins aqu¨ª la frase inicial de l¡¯article, i tamb¨¦ els moments d¡¯humort.

Deia que els gurus de la rep¨²blica corrien espantats davant l¡¯evid¨¨ncia que el missatge independentista, aix¨ª com ing¨¨nuament es pret¨¦n que sigui obvi (se¡¯ns havia dit que posar¨ªem les urnes, que el suport a la secessi¨® seria massiu i que Europa no tindria m¨¦s remei que reconeixe¡¯ns a l¡¯acte), havia calat amb certes dificultats en l¡¯abans conegut com a cintur¨® roig i es batia en minoria contra el pensament neoliberal d¡¯un partit sense gaires complexos a l¡¯hora de demanar condecoracions per a la policia i el seu llenguatge no verbal. ¡°Per¨° qu¨¨ ha votat aquesta gent?¡±, semblaven pensar molts davant la contradicci¨® que el votant tradicionalment d¡¯esquerres tri¨¦s un partit de dretes que cada cop que es manifesta ¨¦s capa? de convocar el pitjor de cada casa.

De seguida va sortir la recepta f¨¤cil i es va apuntar cap a la llengua, com si els votants d¡¯aquestes zones fossin idiotes i no entenguessin la llengua catalana, en una mostra de condescend¨¨ncia idiom¨¤tica que t¨¦ molt de paternalisme i pressuposant que expressions com estado propio o proceso constituyente funcionarien com un ariet en favor de la independ¨¨ncia que capgiraria consci¨¨ncies, com si fos llavors que realment entendrien les coses. ¡°Cal explicar el proc¨¦s en castell¨¤¡±, ¡°Calen m¨¦s Rufians a l¡¯¨¤rea metropolitana¡±, era la f¨®rmula m¨¤gica davant la sospita que un mili¨® llarg de catalans votaven malament, o no sabien qu¨¨ votaven, o sempre miraven les mateixes i nocives teles, o senzillament no eren ni catalans.

I no, ¨¦s clar, no es vota malament, i als emissaris del proc¨¦s destinats a evangelitzar els pol¨ªgons se¡¯ls veur¨¤ el llaut¨® cada cop que canvi?n d¡¯idioma per resultar simp¨¤tics. No pot ser que des del catalanisme (mutat aqu¨ª en sobiranisme) se segueixi preservant per a la llengua catalana el factor axial de la identitat i, a la vegada, es recorri a un ¨²s instrumental del castell¨¤ per esdevenir m¨¦s proper, m¨¦s emp¨¤tic, mentre el m¨®n canvia i les identitats, ling¨¹¨ªsticament parlant, s¨®n cada cop m¨¦s permeables i permeten estratificacions. Ja no tenim una sola llengua, i potser ni tan sols dues, ni aquestes lleng¨¹es han de ser exclusives de determinades f¨ªlies i f¨°bies pol¨ªtiques o sentimentals. No ¨¦s banal que alguns dels tuitaires m¨¦s potents en la defensa de la nova rep¨²blica s¡¯expressin en castell¨¤ (@Bertustinho, @gallifantes, @CNICatalunya, i m¨¦s), com tampoc ho ¨¦s que avui s¡¯accepti amb normalitat que Txarango canti tamb¨¦ en aquesta llengua; fa 25 anys els Sopa de Cabra s¡¯havien hagut d¡¯enfrontar a insults i cops de roc per fer el mateix.

Tants anys vinculant llengua i pa¨ªs ha acabat excloent el castell¨¤ del relat nacional i ha servit en safata l¡¯argument contrari, el que vincula l¡¯expressi¨® en llengua espanyola amb la pertinen?a a una determinada identitat, l¡¯espanyola, en la seva corresponent expressi¨® pol¨ªtica m¨¦s expl¨ªcita. El pas necessari, imprescindible, per al catalanisme no consisteix a explicar el proc¨¦s d¡¯independ¨¨ncia en castell¨¤, sin¨® a entendre la normalitat amb qu¨¨ per a molts la llengua espanyola construeix la seva pr¨°pia identitat, tant com a individu com com a membre de la comunitat m¨¦s propera. I entendre-ho fins a les ¨²ltimes conseq¨¹¨¨ncies, aix¨° ¨¦s, assumint d¡¯una vegada que el castell¨¤ ha deixat de ser llengua ex¨°gena per convertir-se tamb¨¦ en llengua pr¨°pia de Catalunya. S¨ª, s¨ª, tal qual. ?s el Rubic¨® que caldr¨¤ creuar per fer una rep¨²blica que s¡¯imagini per a tothom i no vulgui n¨¦ixer amb una fractura.