Reflexions posteriors al 21-D

Octubre del 2017, aplicaci¨® de l'article 155 de la Constituci¨® a Catalunya per part de l'Estat d'Espanya: intervenci¨® del r¨¨gim auton¨°mic de la primera.

Aquesta aplicaci¨® ha produ?t, entre altres efectes, la submissi¨® de Catalunya a la tutela jur¨ªdica de l'Estat. Un exemple: el control del Ministeri de Cultura sobre la Conselleria de la mateixa denominaci¨® pel que fa als processos judicials sobre les obres d'art de Vilanova de Sixena.

No amaguem qu¨¨ ha passat: la declaraci¨® unilateral d'independ¨¨ncia i la proclamaci¨® de la Rep¨²blica catalana han causat aquest efecte temporal i encaminat al restabliment de la legalitat constitucional i estatut¨¤ria. Era un dels sistemes europeus d'autonomia pol¨ªtica m¨¦s generosos d'Europa.

Els resultats electorals del 21-D no s¨®n determinants, especialment si persisteixen les obcecacions actuals. La vict¨°ria, en escons, m¨ªnima dels independentistes, producte d'una norma electoral antidemocr¨¤tica, no acompanyada amb la de votants, no dona per a independ¨¨ncies ni rep¨²bliques, tret que es pretengui reincidir en tensions, riscos i c¨¤stigs.

Els pol¨ªtics independentistes han de reflexionar sobre si una part del vot d'aquest signe els ha estat atorgat perqu¨¨ siguin ells i no uns altres els que recondueixin la situaci¨® oblidant-se de tota mena d'utopies.

Qu¨¨ cal fer? Amb bona voluntat, sentit com¨² i realisme pol¨ªtic, aconseguir un acord legal a partir de l'experi¨¨ncia adquirida: els uns, que els camins i m¨¨todes utilitzats fins ara no s¨®n viables, i els altres, que Catalunya ha de ser tractada amb una afectuosa cordialitat dins de la Constituci¨®, amb la finalitat d'aconseguir la reconciliaci¨® civil o, almenys, la conllevancia.

Immediatament i ara mateix, cal afrontar la situaci¨® processal penal dels investigats, i fer-ho amb imaginaci¨® (aix¨ª, fins i tot els residents a B¨¨lgica han sofert, de facto, limitacions jur¨ªdiques) i generositat revisant, en la mesura que sigui possible, la seva situaci¨® ponderant amb la m¨¤xima amplitud i encara que sigui a t¨ªtol provisional els fets imputats, aix¨ª com les circumst¨¤ncies en qu¨¨ s'han produ?t, com ¨¦s obligaci¨® dels jutges. El compliment, important, per descomptat, de les normes penals no esgota el problema: existeixen altres drets, il¡¤lusions i esperances de molts ciutadans que s¨®n mereixedors de consideraci¨®. Les responsabilitats s'han de decidir en la sent¨¨ncia final del proc¨¦s i no anticipadament, amb l'adopci¨® de mesures cautelars.

Finalment, si se'm permet, una recomanaci¨®: recordar els anys de la hist¨°ria de Catalunya del 1640 al 1659, des del Corpus de Sang i la Guerra dels Segadors fins a la Pau dels Pirineus, en els quals, amb un terrible cost, els catalans vam ser Espanya, Fran?a i protectorat franc¨¨s per acabar sent, una altra vegada, Espanya, i aix¨° que, llavors, vam tenir l'ajuda de Portugal, Fran?a, Arag¨®, Val¨¨ncia, Navarra i Biscaia. Alli?onador. La hist¨°ria, com tantes vegades, mestra de vida.

?ngel Garc¨ªa Fontanet ¨¦s un magistrat jubilat.