In¨¦s Arrimadas: ¡°Plantejarem una alternativa de Govern. Per¨° quan toqui¡±

In¨¦s Arrimadas, 36 anys, apura els seus ¨²ltims dies de descans amb la fam¨ªlia, en la seva localitat natal de Jerez de la Frontera (Cadis). A m¨¦s de 1.000 quil¨°metres de dist¨¤ncia de Barcelona, s¡¯aconsegueix la suficient perspectiva i calma per resistir les pressions que, des de tots els fronts, li exigeixen que faci valer el fet que Ciutadans hagi estat la for?a m¨¦s votada el 21-D a Catalunya i que prengui la iniciativa. Assegura que l¡¯estrat¨¨gia del seu partit per v¨¨ncer l¡¯independentisme ha estat l¡¯encertada i demana tranquil¡¤litat i un vot de confian?a.

Pregunta. Despr¨¦s de convertir-se en la for?a m¨¦s votada a Catalunya, un assoliment hist¨°ric, per qu¨¨ renunciar a prendre la iniciativa?

Resposta. Realment, nosaltres ja hem pres la iniciativa respecte a la primera mesura, que ¨¦s constituir la Mesa del Parlament. Aqu¨ª crec que hi ha un equivocaci¨®. Hi ha gent que ens demana que ens presentem ja a una investidura quan el Parlament encara no est¨¤ constitu?t. I aix¨° no es pot fer. Primer cal constituir-lo. I a m¨¦s, en un moment com aquest, la Mesa del Parlament ser¨¤ un ¨°rgan clau. Perqu¨¨ ja ho va ser en la legislatura anterior. S¡¯han fet les barbaritats que s¡¯han fet gr¨¤cies a que la Mesa del Parlament estava al servei del separatisme. Per tant, ja hem pres la iniciativa. Nosaltres som la primera for?a pol¨ªtica i ja hem reivindicat la presid¨¨ncia del Parlament de Catalunya. I ja hem iniciat, des del dia 27, les converses per presidir-lo.

P. Per¨° dona la sensaci¨® de certa resignaci¨®, que s¡¯ha perm¨¨s als independentistes que siguin ells els primers a moure fitxa.

R. Aquest debat l¡¯han obert el Partit Popular i el Partit Socialista amb una clara intenci¨® de tapar els seus mals resultats a Catalunya. Qu¨¨ ha de dir un partit que ha tret quatre escons? Han de dir alguna cosa de Ciutadans perqu¨¨ no es parli d¡¯ells. Les estrat¨¨gies que han seguit tant el PP com el PSOE han estat nefastes per al constitucionalisme a Catalunya. No han estat gens encertades. L¡¯¨²nic partit que ha tingut una estrat¨¨gia encertada i que ha estat capa? de guanyar les eleccions ha estat Ciutadans. Per tant, calma i tranquil¡¤litat, que estem fent el que hem de fer i en el moment que hem de fer-ho. Jo no tinc gens clar que els independentistes arribin a un acord, amb gent fugida de la just¨ªcia, gent a Brussel¡¤les, gent a la pres¨®... Sabem molt b¨¦ el que estem fent.

P. No ¨¦s nom¨¦s q¨¹esti¨® del PP o del PSOE. La patronal catalana, Foment del Treball, tamb¨¦ li ha demanat a vost¨¨ que intenti plantejar ja una proposta de Govern.

¡°No tinc gens clar que arribin a un acord els independentistes¡±

R. Foment del Treball t¨¦ la necessitat que es dilueixi al m¨¦s aviat possible la incertesa i es doni seguretat del que passar¨¤. I tant de bo hagu¨¦ssim pogut tenir un resultat en escons d¡¯acord amb els vots, perqu¨¨ aquest missatge ja s¡¯hauria donat. Llavors, demano tranquil¡¤litat. Anem a gestionar-ho de la millor manera possible. Sabem qu¨¨ estem fent. Crec que hem tingut una estrat¨¨gia guanyadora. No nom¨¦s en el resultat de les eleccions, tamb¨¦ en el relat, en comunicaci¨®, hem sabut donar-li la volta a la situaci¨®. Si hagu¨¦ssim dep¨¨s en un moment com aquest nom¨¦s del PP i del PSC, que D¨¦u ens hagu¨¦s agafat confessats. Si en unes eleccions com aquestes el constitucionalisme hagu¨¦s dep¨¨s del PP i del PSC, no em vull ni imaginar el resultat que haur¨ªem tret. Tranquil¡¤litat. Entenc que la gent vulgui solucionar els 35 anys de nacionalisme en cinc dies, per¨° ¨¦s que aix¨°, per desgr¨¤cia, no podr¨¤ ser.

P. No creu que per a molts pot ser frustrant que, una vegada m¨¦s, s¡¯assumeixi que s¨®n els independentistes els que han de governar?

R. ?s que no he renunciat a fer-ho, abans que hi hagi altres eleccions. El que passa ¨¦s que aix¨° acaba de comen?ar, aix¨ª que calma, calma. Mai hem dit que no ho intentar¨ªem. El que passa ¨¦s que aquesta sensaci¨® d¡¯urg¨¨ncia es produeix perqu¨¨ PP i PSOE surten l¡¯endem¨¤ de les eleccions per demanar que em presenti a una investidura. Per qu¨¨? Perqu¨¨ aix¨ª no es parla del nefast resultat que han tingut. I el Partit Socialista, a m¨¦s, s¡¯ha passat tota la campanya dient que a mi no em farien presidenta. Se¡¯m fa molt estrany que l¡¯endem¨¤ de les eleccions ja m¡¯estiguin pressionant perqu¨¨ em presenti. Entenc, llavors, que han canviat d¡¯opini¨® i que em votaran ara, no? El que fan ¨¦s m¨¦s una estrat¨¨gia de partit que una estrat¨¨gia del constitucionalisme. Si el PP i el PSOE estiguessin pensant m¨¦s en el constitucionalisme que en partidets, no estarien en aquesta estrat¨¨gia.

P. Si finalment es llan?a a formar Govern, buscaria el suport del partit de l¡¯alcaldessa Ada Colau?

¡°Veurem si a cinc dies d'uns altres comicis els comuns votarien ¡®no¡¯ a la meva investidura¡±

R. Amb els comuns haur¨ªem de parlar, clarament. Jo mai m¡¯he negat a parlar amb els comuns per, posem pel cas, mitjan?ant la seva abstenci¨®, poder arribar a la presid¨¨ncia. Jo mai he posat el veto als comuns. Tots els partits que puguin contribuir a parar la bogeria que est¨¤ succeint a Catalunya ¡ªla fugida d¡¯empreses, la fractura social, la baixada d¡¯inversions...¡ª, evidentment, ser¨¤ benvingut. Si vost¨¨ em pregunta, per formar Govern? Home, ser¨¤ molt complicat. Per¨° converses per poder desencallar aquesta situaci¨®, per poder governar la Generalitat, perqu¨¨ s¡¯abstinguin almenys... per descomptat que s¨ª. Mai m¡¯hi he negat. Ara b¨¦, qu¨¨ faran els comuns? Doncs, han dit per activa i per passiva que votaran que no a la meva investidura, per¨° b¨¦, ja veurem..., ja veurem, si queden cinc dies per convocar unes segones eleccions i nom¨¦s amb una abstenci¨® es pot treure endavant una investidura, ja veurem si ells al final segueixen votant que no.

P. La seva estrat¨¨gia se centra llavors a for?ar-los a evitar unes noves eleccions?

R. B¨¦, no ho plantejo com una estrat¨¨gia, sin¨® com una realitat. ?s el que pot passar. La realitat ¨¦s la que ¨¦s. A mi m¡¯agradaria que n¡¯hagu¨¦s passat una altra, que la majoria en escons hagu¨¦s estat diferent. Simplement, amb una llei electoral justa haur¨ªem tingut l¡¯opci¨® de governar. Per¨° com que aix¨° no ha passat, els conec b¨¦, s¨¦ qu¨¨ faran els partits independentistes i quins s¨®n els seus punts febles ¡ªperqu¨¨ els conec, conec el seu relat, conec els seus candidats, conec les seves discrep¨¤ncies de partit...¡ª, llavors s¨¦ que l¡¯estrat¨¨gia m¨¦s intel¡¤ligent per al constitucionalisme ¨¦s la que estem seguint.

P. Esperar llavors que fracassin?

¡°El PSC ha assumit absolutament el discurs nacionalista¡±

R. Ells s¨®n els que han decidit posar a les seves llistes a gent amb grav¨ªssims delictes a l'esquena, i grav¨ªssimes imputacions. Ells s¨®n els que han decidit posar gent que ¨¦s a la pres¨®, ells s¨®n els que han decidit dir que el seu candidat ¨¦s el president Puigdemont, i que ¨¦s un president holograma... No ho hem fet nosaltres. Ells han plantejat coses que s¨®n impensables. Si no s¨®n capa?os ¡ªi hi ha moltes possibilitats que no en siguin¡ª nosaltres tindrem l'obligaci¨® i ho farem, de plantejar una alternativa, clar que s¨ª, per¨° quan toqui, no ara que ¨¦s el que voldria el senyor Puigdemont. El senyor Puigdemont voldria que jo em present¨¦s el dia 18 a la investidura perqu¨¨ fracass¨¦s.

P. En el seu moment va parlar vost¨¨ d'incorporar independents a un futur Governo de Catalunya. Creu que hi ha una part encara rescatable de l'independentisme?

R. El que s¨ª que crec ¨¦s que hi ha persones, m¨¦s enll¨¤ de parlar de partits o de corrents, hi ha persones independents que no tenen carnet de partit i que poden aportar el seu granet de sorra a un govern transversal a Catalunya amb el projecte que fa falta en aquest moment. Jo he parlat amb molta gent i en aquests anys hem fet molta feina per governar.

P. Vistos els seus resultats electorals, quan creu que van comen?ar a equivocar-se a Catalunya el PP i el PSOE?

R. Fa molt¨ªssims anys. Sense reformar Espanya, sense canviar la llei electoral. Pactant amb els nacionalistes a canvi de mirar cap a un altre costat amb tot el que estava passant a Catalunya, fent tripartits amb Esquerra en els quals el PSC li va donar mitjans de comunicaci¨® i... Educaci¨®! ?s que despr¨¦s ens queixem! Han pensat m¨¦s en els seus partits que en el seu pa¨ªs. El nacionalisme no creix en pa?sos que van b¨¦, que s¨®n il¡¤lusionants i que estan orgullosos dels seus s¨ªmbols i dels seus ¨¨xits.

P. ?s especialment dura amb el PSC...

R. El PSC ha assumit absolutament el discurs nacionalista. De fet, ho hem vist en l'¨²ltima campanya. Quan Iceta deia coses que no responien en sentit majoritari dels seus votants sin¨® a la l¨°gica nacionalista, com parlar de Catalunya i d'Espanya com si anessin dues realitats separades, parlava de privilegis, parlava d'indults... La gent no va poder entendre en campanya que es negu¨¦s a pactar amb nosaltres i que digu¨¦s per activa i per passiva que amb Ciutadans no pactaria, per¨° ja estava preparant l'indult del senyor Junqueras. Aix¨° no ho va entendre ning¨². Els seus votants no ho van entendre.

P. Ha apr¨¨s alguna cosa l'independentisme despr¨¦s d'aquest desenlla? tan traum¨¤tic?

R. Quan parlem de l'independentisme, a mi m'agrada molt distingir entre el que s¨®n els partits independentistes i els l¨ªders independentistes de la realitat social que dona suport a l'independentisme. A mi em sembla que els m¨¦s irresponsables han estat els l¨ªders dels partits independentistes que, sabent que tot el que estaven dient era mentida, seguien dient mentides. En aquesta campanya, Puigdemont, i Esquerra, i tots, han continuat mentint. Han dit que si guanyaven les eleccions ell seria president, que traurien la gent de la pres¨®, que podrien seguir fent la seva ruta independentista i que els acceptarien a Europa. Tot aix¨° ha estat mentida una altra vegada. La seva gran promesa ¨¦s una gran mentida. N'han apr¨¨s? Jo no s¨¦ si en el seu fur intern n'han apr¨¨s per¨°, per descomptat, el missatge que hem llan?at al m¨®n en aquestes eleccions ¨¦s que la primera for?a a Catalunya ¨¦s una for?a clarament constitucionalista i que defensa clarament la uni¨® de Catalunya amb la resta d'Espanya i amb la resta d'Europa. I aix¨° ¨¦s un gran pas. Ens havien guanyat la batalla del relat en aquests anys. Ara comencem nosaltres a guanyar la batalla del relat. Per¨° per a aix¨° has de tenir una estrat¨¨gia comunicativa clara. Has de poder guanyar-los a les eleccions. Has de poder parlar sense complexos. Has de poder anar-te'n a Europa i a Brussel¡¤les a rebatre el que ells estan dient a Europa i a Brussel¡¤les, com hem fet nosaltres...

P. Parlar sense complexos... Crida l'atenci¨® que al final de tota aquesta crisi, del que m¨¦s es parli ¨¦s d'una proposta com Tab¨¤rnia...

R. Que quedi clar que nosaltres no donem suport al fet que se separi Tab¨¤rnia de la resta de Catalunya. No som independentistes ni dins d'Espanya ni dins de Catalunya. Per¨° s¨ª que ¨¦s com una broma, una ocurr¨¨ncia, que desmunta molt b¨¦ els arguments independentistes, perqu¨¨ de sobte veus persones independentistes fent servir els arguments unionistes per rebatre els arguments de Tab¨¤rnia. Ha mostrat la fragilitat dels arguments independentistes. Tab¨¤rnia ¨¦s una broma argumental fant¨¤stica per posar davant del mirall els partits independentistes, perqu¨¨ els veus utilitzant les tesis no independentistes per rebatre Tab¨¤rnia. Jo crec que quan passi una mica el temps veurem amb m¨¦s perspectiva qu¨¨ est¨¤ passant a Catalunya. De vegades sembla que estem una mica frustrats perqu¨¨ no hem aconseguit tenir una majoria en escons ja, en aquestes eleccions, i sembla que no ha servit per res. Per¨° no ¨¦s aix¨ª: estem aconseguint moltes coses que no s'havien aconseguit en els ¨²ltims anys. La gent ha sortit en massa al carrer. Vost¨¨ sap qu¨¨ ¨¦s treure un mili¨® de constitucionalistes al carrer? Aix¨° era impensable. Hi ha barris a Catalunya que estan ara plens de banderes espanyoles. Un mili¨® cent mil persones ha votat Ciutadans. Hem guanyat en escons i en vots. Aix¨° era impensable.

P. Qu¨¨ ¨¦s per a vost¨¨ ser catal¨¤?

R. Jo crec que hi ha set milions i mig de maneres de ser catal¨¤. Jo no crec que hi hagi una etiqueta que hagis de complir per ser catal¨¤. Hi ha moltes maneres de sentir-se catal¨¤ i crec que som igual de catalans els que se senten independentistes com els no se senten independentistes. No crec en aquesta identitat ideol¨°gica que et fa pensar que si ets independentista ets m¨¦s catal¨¤.

P. T¨¦ vost¨¨ ambicions pol¨ªtiques nacionals?

R. Jo ara mateix tinc damunt de la taula una responsabilitat pol¨ªtica a Catalunya enorme. No em plantejo en cap cas fer el salt a la pol¨ªtica nacional ara perqu¨¨ la nostra responsabilitat ara ¨¦s a Catalunya. A mi m'encantaria poder governar a Catalunya. No per ser jo la presidenta, sin¨® perqu¨¨ ¨¦s tan necessari governar d'una altra manera, donar-li la volta a la situaci¨®, tornar a la legalitat, que no se'n vagin m¨¦s empreses sin¨® que puguin comen?ar a tornar-ne algunes, les que puguem recuperar. ?s que, si seguim aix¨ª tres anys m¨¦s, o dos anys m¨¦s, es carregaran Catalunya del tot. La gent es creu que Catalunya sempre ser¨¤ el que ¨¦s ara, fem el que fem. I no. Si ens carreguem Catalunya, si comencem a treure-li estabilitat, si comencem a fer barbaritats des del Govern com han fet ells i no ho frenem ja en sec, podem penedir-nos tota la vida d'aquesta etapa negra a en Catalunya. Per no aconseguir res, perqu¨¨ la independ¨¨ncia no l'aconseguiran.