L¡¯¨²ltim pujolista

Potser en pol¨ªtica no ¨¦s adequat l'adagi de Petrarca segons el qual ¡°un bel morir tutta una vita onora¡±.

Per¨° cal recon¨¨ixer-li a Artur Mas l'estil sobri (distant), l'argumentari (retor?at de presumptes ¨¨xits que marquen el frac¨¤s d'un declivi estrepit¨®s) i la convicci¨® (met¨¤l¡¤lica) en el seu adeu a la pol¨ªtica. Sobretot si es compara amb l'aclaparadora abs¨¨ncia de tot aix¨° entre els seus iguals, el seu successor i els seus ac¨°lits. Amb l'excepci¨® dels joves dirigents del seu partit, els voluntariosos Marta Pascal i David Bonveh¨ª, i algunes desenes d'alcaldes apreciables. Aquests que tornaran al primer pla quan s'esgotin les maniobres circenses de pr¨°fugs i escolans de rid¨ªcules investidures telem¨¤tiques.

Als militants els interessar¨¤ l'embolcall i les coartades, ¨¦s clar. Als transe¨¹nts, un sol missatge, que l'¨²ltim pujolista din¨¤stic dirigeix a tothom: renuncieu a la independ¨¨ncia unilateral i expr¨¦s. O dit en el seu peculiar argot: ¡°No podem accelerar la implementaci¨® de la independ¨¨ncia¡±. ?s a dir, obrim una legislatura amb voluntat que duri quatre anys i no de consumir-se en in¨²tils gesticulacions pseudoheroiques i ef¨ªmeres; intentem governar; donem-nos temps; ampliem la nostra base... encara que fins ara en cada bugada h¨¤gim perdut un llen?ol.

Mas es basa en el fet que, malgrat tant de presumpte ¨¨xit, el secessionisme ha quedat novament per sota (i encara m¨¦s avall que fa dos anys, en el 47,5%) del ¡°50% del vot popular¡±. ?s un argument inapel¡¤lable.

Ho haurien de ser tamb¨¦ els seus corol¡¤laris: la ren¨²ncia a la unilateralitat, el retorn a l'actuaci¨® dins de l'ordre estatutari. I no amaga en aix¨° les seves ¡°discrep¨¤ncies¡± ¡ªencara que mai formulades ¡°en p¨²blic¡±¡ª amb el seu hereu Carles Puigdemont, actualment de viatge intergal¨¤ctic.

Se'n va de la pol¨ªtica el pol¨ªtic que ha encap?alat el moviment pujolista en els ¨²ltims quinze anys, i reconeix per fi, a desgana, que est¨¤ cremat, per la ¡°vinculaci¨® al passat que representa Converg¨¨ncia¡±. ?s un triple comiat:

Al moviment que va ser un?catch-all party?decisiu: integrador de democristians, liberals, conservadors i reformistes socials. I que es va desintegrar sota el seu mandat.

Al m¨¨tode pujolista de perman¨¨ncia en el poder: el d'encarnar el mal menor, que semblava protegir les classes mitjanes dels radicals (ja no); l'espanyolisme del separatisme (ja tampoc) i el catalanista del rival ancestral (ja res).

I a una classe dirigent de la menestral-burgesia, ¨°rfena de la Lliga i d'Esquerra, submisa/inc¨°moda amb Franco, llunyana en la Transici¨®, desorientada amb la globalitzaci¨® i humiliada per la Gran Recessi¨®.

Adeu.