La fe i el dest¨ª

Ning¨² camina de costat. Ho sabem perqu¨¨ ho veiem. Fer un pas al costat ¨¦s un eufemisme. I quan alg¨² vol fer creure el contrari ¨¦s perqu¨¨ ens est¨¤ indicant que pret¨¦n seguir una ruta paral¡¤lela a la que les circumst¨¤ncies l¡¯han obligat a abandonar per intentar tornar m¨¦s endavant al carrer principal. Per¨° tamb¨¦ hem apr¨¨s que les l¨ªnies paral¡¤leles s¨®n aquelles que no es troben mai, per aix¨° intu?m que tornar sobre els passos perduts ¨¦s un impossible. La geometria marca la vida i la poesia, el cam¨ª. Aquell en qu¨¨, segons Machado, en mirar enrere veur¨¤s la senda que no tornar¨¤s a trepitjar.

Que Artur Mas repeteixi per segona vegada en dos anys que fa un pas al costat no vol dir que ignori aquest principi elemental. Nom¨¦s vol dissimular p¨²blicament el que li cou personalment. ?s comprensible. Sap que el fan fora, per¨° es resisteix a admetre-ho. Les circumst¨¤ncies pol¨ªtiques han estat infaustes amb ell. Pacient aspirant, ha vist allargar totes les seves esperes m¨¦s enll¨¤ del que era previsible. Tamb¨¦ doblement com a oponent de Maragall: per delegaci¨® a l¡¯Ajuntament, primer, i com a candidat a la Generalitat directament, despr¨¦s. Nom¨¦s una const¨¤ncia a for?a d¡¯esfor? fruit d¡¯una contenci¨® a prova de temptacions podien fer que es mantingu¨¦s a flotaci¨® enmig d¡¯un mar remogut per borrasques intempestives. D¡¯aqu¨ª el tim¨® de refer¨¨ncia i la seva consigna marinera. Per¨° el mar ¨¦s tra?dor, fins i tot per als navegants m¨¦s experimentats. I la pol¨ªtica ¨¦s un oce¨¤. Els corrents coneguts conviuen amb els inadvertits, i els temporals anunciats, amb els canvis imprevistos de vent.

Aix¨ª s¡¯ha vist ell mateix solcant les aig¨¹es turbulentes del dest¨ª, que, com a creient conf¨¦s, ha hagut d¡¯acceptar, per¨° que, com a persona altiva, concep injust. La seva insist¨¨ncia a projectar una imatge d¡¯humilitat ha contrastat amb la seva resist¨¨ncia a recon¨¨ixer p¨²blicament els seus errors, el principal dels quals ha estat confiar excessivament en uns col¡¤laboradors que s¡¯han demostrat assessors poc encertats i companys massa interessats. Rellegir el retrat, gens complaent llavors, que li va fer Pilar Rahola a La m¨¤scara del rei Artur (2010) ajuda a adonar-se¡¯n i a desxifrar-lo amb la lupa del temps. All¨¤ el protagonista insistia que no es devia a ning¨² i que el ¡°pinyol¡± del pujolisme, en cas d¡¯existir, no li limitaria una vegada aconsegu¨ªs la presid¨¨ncia. No va ser aix¨ª. Afavorit primer i condicionat despr¨¦s per ells, el ¡°pinyol¡± va acabar sent el seu os. I tan dur de rosegar que per salvar-los va haver de fer el primer gest fa ara just un any. La sent¨¨ncia del cas Palau, prevista per a la setmana vinent, l¡¯obliga a fer el segon, provocat per altres raons judicials. Una de ja sentenciada, altres d¡¯amena?adores.

Aix¨ª, el que ell va voler fer creure que esquivava h¨¤bilment de la pol¨ªtica l'hi ha arrabassat eficientment la just¨ªcia. Al mig de tot aix¨°, l¡¯ungit Puigdemont, que s¡¯ha rebel¡¤lat a ser l¡¯obedient delegat assignat. L¨°gic. Tamb¨¦ la vida demostra que de tan dif¨ªcil ¨¦s gaireb¨¦ impossible exercir el poder per persona interposada. Arribat el moment, aquesta ha de prendre decisions que no sempre es poden concertar ni tan sols consultar. I encara menys si aquestes aud¨¤cies obeeixen a conviccions pr¨°pies en moments crucials que ajuden a matar el pare. Per err¨°nies que es demostrin posteriorment, com aix¨ª ha estat i aix¨ª s¡¯est¨¤ pagant. Artur Mas, el primer.

Presentat avui pels seus contraris com el responsable del deliri independentista no trigar¨¤ a con¨¨ixer el veredicte dels seus detractors, que se n¡¯allunyaran verbalment, com han fet aquests ¨²ltims mesos subtilment en adonar-se que no hi havia marxa enrere i que les ¨²niques possibilitats de mantenir-se en el poder eren acostar-se a qui el pogu¨¦s exercir. I aqu¨ª en tenim alguns, assessorant a Brussel¡¤les el que no poden imposar a Catalunya. Aquest pa¨ªs virulent que Mas coneix i pateix. Aquest calvari social ple de corrents subterranis, dels quals emergeixen les urpades m¨¦s doloroses per inimaginables. Aquest m¨®n desagra?t en el qual ¨¦s ingrat sobreviure al teu propi llegat quan el temps el va difuminant. I aquesta ha estat l¡¯altra ensopegada de qui no ha sabut llegir les escriptures electorals i no ha volgut cedir a l¡¯evid¨¨ncia del veredicte.

Com a centre d¡¯un triangle pervers, Artur Mas ha anat veient com cadascun dels v¨¨rtexs se li allunyava inexorablement. La presumpci¨® d¡¯innoc¨¨ncia judicial, la generositat que esperava dels beneficiaris de les seves concessions econ¨°miques i la llunyania d¡¯uns hereus pol¨ªtics que el van donar per amortitzat quan van entendre que s¡¯havien de refundar en unes altres sigles impossibles. Reivindicant-se com a m¨¤rtir de la causa que ell mateix va encap?alar nom¨¦s ha aconseguit semblar una v¨ªctima recreant-se en el seu egocentrisme. Per aix¨° diu que nom¨¦s torna a fer un pas al costat per¨° que no es retira. I ¨¦s cert. El retiren.