La conjura nihilista

La confabulaci¨® dels irresponsables ¨¦s, segons el seu propi autor, Jordi Amat, un pamflet. S¡¯hi ofereix una hip¨°tesi hist¨°rica sobre com, quan i per qu¨¨ va comen?ar a mutar l¡¯escenari pol¨ªtic catal¨¤ fins a arribar al proc¨¦s independentista. Aquestes s¨®n algunes anotacions sobre el tema.

Pamflet. El primer que cal dir ¨¦s que no ¨¦s un pamflet. Almenys no ho ¨¦s segons el diccionari: un pamflet ¨¦s un libel difamatori o un opuscle agressiu. El llibre d¡¯Amat no ¨¦s ni una cosa ni l¡¯altra. ?s molt m¨¦s i, en un altre sentit, molt menys que aix¨°: ¨¦s el primer petit gran assaig sobre el proc¨¦s.

F¨°rum Babel. Amat sost¨¦ que la creaci¨® del F¨°rum Babel va ser la variant catalana de la consolidaci¨® d¡¯aquesta operaci¨® pol¨ªtica que va ser el constitucionalisme que Aznar va engegar a finals dels noranta. Pel que jo s¨¦, aix¨° tamb¨¦ ¨¦s inexacte. L¡¯impuls intel¡¤lectual que hi ha al darrere de la creaci¨® d¡¯aquest f¨°rum era molt m¨¦s heterogeni que el de sostenir el constitucionalisme a Catalunya. En el cas m¨¦s proper que jo conec, el de Francisco Fern¨¢ndez Buey, que va formar part del F¨°rum Babel en els inicis, no nom¨¦s no estava interessat a difondre el credo constitucionalista, sin¨® que el rebutjava. La seva motivaci¨®, com la d¡¯altres, va ser la d¡¯aportar llum, entre altres coses ¨Cper exemple, la q¨¹esti¨® de l¡¯autodeterminaci¨®¨C, sobre una situaci¨® d¡¯asimetria ling¨¹¨ªstica a Catalunya que valia la pena discutir cr¨ªticament. M¨¦s tard, efectivament, l¡¯orientaci¨® del F¨°rum varia perqu¨¨ s¡¯hi afegeixen altres variables (i persones), i aqu¨ª ¨¦s on gent com Fern¨¢ndez Buey se n¡¯allunya. Per¨° considerar el F¨°rum Babel, almenys en els seus inicis, com la corretja de transmissi¨® catalana del constitucionalisme em sembla, sense fer-hi algun mat¨ªs, una mica exagerat.

Comunicaci¨® del PP. Els passatges en qu¨¨ Amat descriu la irresponsable campanya medi¨¤tica del PP contra la reforma de l¡¯Estatut del 2006 posen de manifest que el PP fa arribar el seu missatge d¡¯una manera molt m¨¦s eficient i clara quan ¨¦s a l¡¯oposici¨® que no pas quan ¨¦s al Govern, com ara. Contra Zapatero es vivia millor.

La paradoxa. A la primera p¨¤gina del llibre, Amat sost¨¦ que vol posar en dubte un t¨°pic: el proc¨¦s, ent¨¨s com la mutaci¨® del catalanisme que abandona el consens del 78, s¡¯inicia amb la sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional (TC) contra l¡¯Estatut del 2010. No obstant aix¨°, el que suggereix el relat d¡¯Amat, amb la seva especial ¨¨mfasi en el doble advertiment del jurista Pedrol Rius en plena Transici¨®, ¨¦s que el consens del 78 faria implosi¨® quan el TC es convert¨ªs de facto en un poder constituent. ?s una cosa que passa precisament amb la sent¨¨ncia del TC contra l¡¯Estatut. D¡¯aquesta manera, i malgrat l¡¯advertiment inicial, Amat sembla atribuir, potser involunt¨¤riament, l¡¯inici del proc¨¦s a la sent¨¨ncia del Constitucional.

Un nou demos. Amat considera que un dels objectius del proc¨¦s independentista era el de crear un nou demos, un nou subjecte sobir¨¤ que s¡¯expressaria a trav¨¦s del refer¨¨ndum de l¡¯1 d¡¯octubre. Amat afirma as¨¨pticament que aquest objectiu s¡¯ha complert. No obstant aix¨°, en el refer¨¨ndum de l¡¯1 d¡¯octubre va anar a votar nom¨¦s ¨Co pr¨¤cticament nom¨¦s¨C el b¨¤ndol independentista: no va haver-hi creaci¨® d¡¯un nou demos catal¨¤; com a molt, es podria dir que es va crear de facto un nou demos exclusivament independentista. Per¨° s¨®n dues coses diferents i, segons ens diuen, l¡¯independentisme aspirava a fer que Catalunya, en el seu conjunt, fos el nou demos. Per¨° en aix¨° ha estat un frac¨¤s rotund: mai ha aconseguit mobilitzar l¡¯altra meitat de Catalunya en els seus projectes de creaci¨® d¡¯un nou demos, nom¨¦s l¡¯ha mobilitzat contra ells.

La conclusi¨®. El m¨¦s important del llibre d¡¯Amat ¨¦s, al meu parer, que esvaeix un dubte. Alguns ens pregunt¨¤vem no nom¨¦s si l¡¯independentisme unilateralista estava disposat a trencar el pa¨ªs ¨Ci em refereixo a Catalunya¨C si aquest era el preu que calia pagar per ser independents, sin¨® si l¡¯independentisme estava disposat a trencar el pa¨ªs tot i saber que no aconseguiria la independ¨¨ncia. La meva impressi¨® ¨¦s que La confabulaci¨® dels irresponsables ens dona subtilment la resposta. I aquesta ¨¦s d¡¯un nihilisme obsc¨¨: el que ha guiat els dirigents independentistes ha estat perjudicar Espanya (ja sabeu, el ¡°pollastre de collons¡±) encara que aix¨° no tingu¨¦s cap m¨¦s r¨¨dit pol¨ªtic que el de guanyar algunes eleccions i encara que aix¨° supos¨¦s trencar Catalunya.