Temps per rectificar

Aquells que pensaven que les eleccions del 21-D anaven a oferir l¡¯oportunitat de sortir del bucle en qu¨¨ s¡¯ha ficat la pol¨ªtica catalana comencen a desesperar-se. Com l¡¯h¨¤mster que no deixa de donar voltes a la roda, sembla que no hi ha manera de sortir de la din¨¤mica d¡¯arg¨²cies i interpretacions for?ades de la llei, d¡¯una banda, i de l¡¯immobilisme i la judicialitzaci¨® extrema de la pol¨ªtica, per l¡¯altra.

A pocs dies que es constitueixi el nou Parlament catal¨¤, aparentment estem on ho vam deixar abans de les eleccions. Per¨° no ¨¦s aix¨ª. El bloc sobiranista ha demostrat que mant¨¦ intactes els seus suports electorals i que disposa d¡¯una majoria parlament¨¤ria suficient per formar govern, per¨° per segona vegada ha confirmat que li falta for?a per imposar ni tan sols una negociaci¨® a l¡¯altra part. Els constitucionalistes, per la seva banda, ja saben on est¨¤ de moment el seu l¨ªmit: en una contesa electoral amb la m¨¤xima participaci¨®, han quedat lluny de la majoria necess¨¤ria per poder governar a Catalunya, suposant que les difer¨¨ncies ideol¨°giques els ho permetessin.

Serien dues impot¨¨ncies condemnades a entendre¡¯s si no fos perqu¨¨ la partida no es juga, en realitat, a l¡¯escenari catal¨¤. La partida t¨¦ ara un actor principal, els poders de l¡¯Estat, els gestors del qual han recuperat la iniciativa i creuen que l¡¯estrat¨¨gia de polaritzaci¨® social i persecuci¨® implacable acabar¨¤ donant fruits. Han ensumat les hormones de la por en les desercions a les files sobiranistes dels ¨²ltims dies i es disposen a estr¨¨nyer el c¨¨rcol amb noves imputacions, noves detencions, nous ofecs financers i nous obstacles al fet que la majoria que ha guanyat les eleccions pugui governar. Confien que les dificultats aguditzin la fractura interna i el temor a repres¨¤lies acabi esquarterant el que queda de lideratge.

Un cop assumit el frac¨¤s de la via unilateral que tants havien pronosticat, el sobiranisme ara necessita temps per recompondre¡¯s. Rectificar no ¨¦s f¨¤cil, sobretot quan hi ha tant en joc i s¡¯ha posat tanta carn a la graella. I fer-ho sense autolesionar-se, encara m¨¦s. Per¨° els seus dirigents m¨¦s l¨²cids saben que aquest ¨¦s el seg¨¹ent pas que han de donar. El problema ¨¦s com passar de les intencions als fets quan la in¨¨rcia ¨¦s tan poderosa i la pressi¨® dels adversaris no deixa marge de maniobra.

Per aix¨° se¡¯l veu desorientat i conf¨®s per les contradiccions. La insist¨¨ncia de Carles Puigdemont a encarnar la legitimitat institucional anterior a l¡¯aplicaci¨® de l¡¯article 155 ¨¦s contradict¨°ria amb el fet d¡¯haver participat i guanyat les eleccions convocades a l¡¯empara d¡¯aquest article. Si s¡¯accepta la nova legitimitat, s¡¯accepta la caducitat de l¡¯anterior. Nom¨¦s una carambola dial¨¨ctica permet esgrimir tots dos arguments alhora.

Es dona la paradoxa que la part que fa dos mesos apareixia com la m¨¦s assenyada i realista, Puigdemont i el seu entorn m¨¦s proper, ara ¨¦s la m¨¦s allunyada de la realitat. Va haver-hi un moment en qu¨¨ tot hagu¨¦s pogut canviar per a b¨¦: el moment en qu¨¨ el president va decidir convocar eleccions auton¨°miques per evitar l¡¯aplicaci¨® de l¡¯article 155 de la Constituci¨®. Per¨° llavors van ser Esquerra i els seus dirigents m¨¦s radicals els qui, amb pressions i amena?ades, van avortar la convocat¨°ria. Ara ¨¦s Esquerra qui es mostra reticent a una interpretaci¨® for?ada del reglament del Parlament que permeti la investidura telem¨¤tica o per delegaci¨® de Puigdemont.

S¡¯imposa una rectificaci¨®, per¨° sembla que no hi ha ni espai ni temps perqu¨¨ prengui cos pol¨ªtic. S¡¯est¨¤ fent en part per la via judicial, a trav¨¦s de declaracions davant el jutge, en les quals s¡¯acata expressament la legalitat i es renuncia a la via unilateral, per¨° en el pl¨¤nol pol¨ªtic es guarda silenci sobre uns errors que tots, excepte la CUP, semblen haver assumit per¨° ning¨² vol airejar.

Els processos judicials en marxa no ajuden la normalitzaci¨® pol¨ªtica. Ara, el Govern de Mariano Rajoy ha de decidir si continua estrenyent amb les poderoses armes de l¡¯Estat per asfixiar el sobiranisme a costa de la inestabilitat a Catalunya, o facilita que es formi govern i les coses tornin a poc a poc a un cam¨ª m¨¦s previsible. Tant els actors pol¨ªtics com la ciutadania estan cansats d¡¯un escenari dominat per la incertesa. Per¨° la pugna que s¡¯ha desfermat a la resta d¡¯Espanya entre Ciutadans i el Partit Popular per l¡¯hegemonia de l¡¯espai de la dreta tampoc facilita un canvi d¡¯estrat¨¨gia a Catalunya.