Hora de treballar, de governar

Ja n¡¯hi ha prou de grandiloq¨¹¨¨ncies i mitomanies. Ara cal posar-se a treballar. ?s a dir, a governar amb els instruments que hi ha a la m¨¤, l¡¯Estatut i la Constituci¨®. Tot el que surti d¡¯aquest cam¨ª ser¨¤ no tan sols una p¨¨rdua de temps sin¨® un greu perjudici per a Catalunya i per als catalans, i fins i tot per a les idees sobiranistes perfectament leg¨ªtimes dels que han bregat in¨²tilment primer per aconseguir un refer¨¨ndum d¡¯autodeterminaci¨®, i despr¨¦s, per una rep¨²blica catalana.

No han tingut ni una cosa ni l¡¯altra, i el primer i m¨¦s elemental deure c¨ªvic del moment ¨¦s aconseguir que els que s¡¯ho han cregut s¡¯ho descreguin, que reconeguin les dues coses, potser tamb¨¦ que demanin responsabilitats als qui els han enganyat. L¡¯1 d¡¯octubre no hi va haver un refer¨¨ndum i el 27 del mateix mes no va n¨¦ixer cap rep¨²blica. No hi ha res a construir a partir d¡¯aquestes cendres.

Lentament van reconeixent-ho els dirigents derrotats. For?ats per l¡¯Estat de dret i els seus dolorosos instruments coercitius, ¨¦s cert. Sense llei, no hi ha democr¨¤cia. Qui se salta la llei, ha de respondre davant els tribunals. Una altra cosa ¨¦s el dret leg¨ªtim a criticar les decisions dels tribunals: qui escriu aquest article ho ha fet i ho fa ara. Em sembla excessiva la pres¨® incondicional, fins i tot per delictes tan greus. No em conven? la tipificaci¨® del delicte de rebel¡¤li¨®, per la dificultat de demostrar que realment hi va haver viol¨¨ncia.

Quan els condemnin, que els condemnaran, ser¨¦ dels primers signants de les peticions d¡¯indult. Per¨° aix¨° no t¨¦ cap import¨¤ncia i empitjora a ulls dels insurrectes derrotats l¡¯actitud dels qui com jo pensen que cal castigar els delictes que s¡¯han com¨¨s, encara que s¡¯hagin com¨¨s en nom de la idea d¡¯una irrenunciable Catalunya independent que s¡¯han constru?t els presumptes delinq¨¹ents en els seus caps.

Ara ens hem de deixar de roman?os i posar-nos a treballar. Els que s¡¯enfronten a acusacions tan greus seria millor que es dediquessin exclusivament a defensar-se jur¨ªdicament. Els altres, els diputats sense imputacions i que compten amb majoria, a governar. Sense Puigdemont i sense Junqueras. Tamb¨¦ sense Rull ni Turull ni similars, per evitar que el govern vegi interrompuda la seva estabilitat per empresonaments o inhabilitacions.

S¨ª, un govern t¨¨cnic que duri quatre anys, com demana Andreu Mas-Colell, i sense tonteries simb¨°liques addicionals, o les menys possibles: el president leg¨ªtim ¨¦s perfectament il¡¤leg¨ªtim i ho ¨¦s de la seva pr¨°pia m¨¤. Un govern aix¨ª recuperar¨¤ l¡¯autonomia sencera, sense 155, i tamb¨¦ sabr¨¤ defensar-la en el futur, amb totes les seves compet¨¨ncies. No ho far¨¤ cap ocurr¨¨ncia telem¨¤tica o telep¨¤tica des de B¨¨lgica.

Aix¨° no ser¨¤ Dunkerke, una retirada victoriosa per preparar la vict¨°ria final. Aqu¨ª no hi haur¨¤ resist¨¨ncia, aqu¨ª no hi ha forces d¡¯ocupaci¨®, aix¨° no ¨¦s una col¨°nia, ni un pa¨ªs oprimit, i no cal permetre que algun pocavergonya intenti construir l¡¯estigma de la col¡¤laboraci¨®, en un paral¡¤lel amb el r¨¨gim de Vichy durant l¡¯ocupaci¨® nazi, despr¨¦s de construir l¡¯estigma de l¡¯unionisme en paral¡¤lel amb els orangistes de l¡¯Ulster.

Un govern que governi i un parlament que treballi signifiquen dues coses, ambdues excel¡¤lents. Els derrotats tindran temps per reflexionar i pair la seva derrota i fins i tot preparar el seu retorn a la realitat amb programes viables que ara no tenen, i ho faran en contacte amb les altres forces i amb la societat, en un exercici de realisme i de di¨¤leg que els enriquir¨¤ a tots. Les institucions de tots viuran de nou.

Perqu¨¨ aix¨° vagi b¨¦, cal eliminar les passions m¨¦s baixes i t¨°xiques, una tasca en la qual els periodistes i comunicadors tenim una greu responsabilitat. Ni el ressentiment ni la venjan?a serveixen per a res m¨¦s que per crear m¨¦s ressentiment i m¨¦s venjan?a. Els ressentits i els venjadors han de ser apartats: ¡°immensa tasca¡±, com deia De Gaulle, que afecta molt directament els mitjans p¨²blics de comunicaci¨®, TV3 i Catalunya R¨¤dio especialment.

Un govern t¨¨cnic est¨¤ abocat al pacte, al di¨¤leg. ?s el que s¡¯ha negat fins ara. Quatre anys de govern independentista, dedicats a governar i a dialogar, ¨¦s el millor que pot succeir a Catalunya. Ser¨¤ una magn¨ªfica ocasi¨® per ajustar realitats i desitjos, imaginaci¨® disruptiva i intel¡¤lig¨¨ncia estabilitzadora. ?s clar, la CUP insurrecta no podr¨¤ suportar-ho. Faltaran aquests vots. Millor que millor: ocasi¨® perqu¨¨ comptin altres vots que ajudin l¡¯independentisme a tornar al realisme pol¨ªtic que mai havia d¡¯haver abandonat.

El 16 de gener com el 12 de setembre de 1714. Persianes amunt, tallers oberts, i a treballar. Vicens Vives no est¨¤ superat, digui el que digui el president repudiat Jordi Pujol. Recordem la seva magn¨ªfica teoria de la feina, el treball com a instrument de continu?tat, de redempci¨® i de renaixement de la naci¨® catalana despr¨¦s de les grans derrotes. A treballar.