La demolici¨® interior

Al comen?ament, primer a la Universitat d¡¯Indiana i despr¨¦s a Londres, quan David, el protagonista de L¡¯aprenentatge de la soledat, un dels dos llibres que inclou Els homes i els dies, l¡¯obra narrativa completa de David Vilaseca (Barcelona, 1964 - Londres, 2010), s¡¯assabenta que Josh, la parella amb qui conviu des de fa anys, li ha sigut sistem¨¤ticament i compulsivament infidel, s¡¯esfor?a a salvar una relaci¨® que sap destru?da. El que fa de deb¨°, per¨°, ¨¦s descobrir que hi ha unes penes inexplicables, injustificables i de cap de les maneres atribu?bles a agents externs; que a vegades es produeixen unes hemorr¨¤gies o unes esquerdes interiors que mai es podria haver imaginat que existissin, i que, com si volgu¨¦s comprovar en la seva pr¨°pia pell que Francis Scott Fitzgerald tenia ra¨® i que ¡°qualsevol vida ¨¦s un proc¨¦s de demolici¨®¡±, o com si es volgu¨¦s nodrir o curar de les tra?cions imitant la conducta de la seva parella, es dirigeix a uns lavabos p¨²blics amb tremolor al pols i ¡°al pit una desc¨¤rrega d¡¯adrenalina seguida d¡¯una gran buidor d¡¯est¨®mac ¡ªl¡¯indici que alguna cosa crucial estava a punt de passar a la meva vida¡±: ¨¦s la seva primera sessi¨® de les infinites sessions de sexe an¨°nim als lavabos p¨²blics, als v¨¤ters, als banys, als pubs gais, saunes i quartos foscos de Londres i Barcelona. L¡¯aprenentatge de la soledat ¡ªun t¨ªtol just¨ªssim¡ª ¨¦s el cat¨¤leg obsessiu d¡¯una recerca sexual i emocional i dels dolors i les frustracions que l¡¯acompanyen ¡ª¡°dormo amb gent per deixar de ser jo durant una estona¡±¡ª, com si la veu que escriu les entrades d¡¯aquest dietari escriv¨ªs el seu llibre del desassossec, o com si prengu¨¦s consci¨¨ncia de com n¡¯¨¦s de cansat l¡¯ofici de viure, o com si es descobr¨ªs habitant en una campana de vidre rabiosament fr¨¤gil: la desolaci¨® pertorbadora d¡¯Els homes i els dies nom¨¦s ¨¦s equiparable a la desolaci¨® pertorbadora d¡¯En aquesta part del m¨®n, l¡¯esborronador dietari de Guillem Sim¨®.

Vilaseca es refereix en tot moment a L¡¯aprenentatge de la soledat (premi Andr¨°mina 2007) i a El nen ferit, l¡¯altra obra inclosa aqu¨ª i in¨¨dita fins ara, com a ¡°novel¡¤les¡±, per¨° totes dues sorgeixen dels dietaris que va anar escrivint des de 1987, quan va marxar de Barcelona per esdevenir catedr¨¤tic d¡¯estudis hisp¨¤nics i teoria cr¨ªtica a la Universitat de Londres i publicar les seves investigacions sobre l¡¯homosexualitat a les autobiografies i sobre l¡¯art i el cine gai. Potser d¡¯aqu¨ª un temps hi haur¨¤ qui se centri a l¡¯an¨¤lisi d¡¯Els homes i els dies per escatir de quina manera un text autobiogr¨¤fic tamb¨¦ pot ser una novel¡¤la ¡ªo al rev¨¦s, tant li fa¡ª, per¨° el lector que ara s¡¯enfronti a aquesta obra magna deixar¨¤ de banda qualsevol especulaci¨® sobre el g¨¨nere al qual pertany perqu¨¨ tindr¨¤ prou feina a pair uns textos aspres i d¡¯una sinceritat esgarrifosa, s¨°rdids, tristos, molt valents, i excelsament escrits. I que no transiten nom¨¦s pels espais del sexe an¨°nim, ni per la pornografia infantil, o per la rehabilitaci¨® dels addictes sexuals, o pels dies foscos de la depressi¨® per l¡¯abstin¨¨ncia, o pel tumultu¨®s divan de la psiquiatria ¡ªels nous punts centrals que s¡¯incorporen a El nen ferit¡ª, sin¨® que tamb¨¦ s¡¯internen en zones d¡¯extrema sensibilitat art¨ªstica ¡ªllegeixin les seves impressions de les visites als museus, o les disseccions de les pel¡¤l¨ªcules que veu¡ª, d¡¯una intel¡¤lig¨¨ncia penetrant ¡ªllegeixin les lectures que fa d¡¯alguns cl¨¤ssics catalans o de Henry James¡ª, d¡¯una curiositat intel¡¤lectual infatigable, a la recerca sempre de l¡¯experi¨¨ncia feli? i la veritat que ignorava. Llibre d¡¯una fermesa moral indestructible, a Els homes i els dies el lector hi troba el retrat de la forja d¡¯un car¨¤cter i de la vocaci¨® innegociable d¡¯alg¨² que sap que l¡¯¨²nica vocaci¨® que t¨¦ ¡ªi que el posseeix¡ª ¨¦s la liter¨¤ria.

A 4321, l¡¯¨²ltima novel¡¤la de Paul Auster, en un dels seus avatars, el protagonista ¨¦s un adolescent que acaba de llegir El comte de Montecristo i li sobrev¨¦ una mena d¡¯angoixa en acudir-se li que potser no tornar¨¤ a trobar mai m¨¦s una lectura tan absorbent com la que acaba d¡¯enllestir. Per sort, de seguida constata que era una por injustificada. Malauradament, no passa el mateix amb el lector de Vilaseca i Els homes i els dies: no podr¨¤ saber com continuava la seva aventura de viure perqu¨¨ el 2010 un cami¨® el va envestir mentre circulava en bicicleta.