I si ens atrev¨ªssim a dir la veritat?

Ara que ja sabem que la declaraci¨® unilateral d¡¯independ¨¨ncia va ser un frac¨¤s estrepit¨®s, amb v¨ªctimes medul¡¤lars i col¡¤laterals, sense que ning¨² ho pugui negar (ni tan sols els que la van dur a terme), haur¨ªem de fer-nos algunes preguntes, probablement inc¨°modes, sobre algunes q¨¹estions entorn del proc¨¦s. Jo almenys necessito fer-me-les. I necessito, sobretot, que se¡¯m responguin amb la veritat. Aix¨ª que n¡¯anir¨¦ enumerant algunes.

Q¨¹esti¨® 1. ?s veritat que hi ha hagut un abans i un despr¨¦s de l¡¯1 d¡¯octubre del 2017? Si jo hagu¨¦s de marcar un abans i un despr¨¦s entorn d¡¯alguna data decisiva o una episteme hist¨°rica ¨Cque dirien els experts en teoria del coneixement¨C, marcaria el 6 i el 7 de setembre del mateix any. Aquells dies van suposar els primers passos de la greu decisi¨® de prendre la part pel tot. Aquells dies, en qu¨¨ es va fer ¨²s i ab¨²s de paraules com poble i majoria i es va parlar fins a l¡¯extenuaci¨® del ¡°mandat popular¡±, una majoria parlament¨¤ria independentista, sense discussi¨® pr¨¨via, en nom d¡¯una majoria social que no ha tingut mai (com es va veure en les eleccions plebiscit¨¤ries del 27-S del 2015) i encara segueix sense tenir (com va quedar rotundament clar en les ¨²ltimes eleccions del 21-D), va decidir desconnectar amb l¡¯Estat espanyol mitjan?ant les lleis de ruptura, encarnades en la llei de transitorietat i la llei del refer¨¨ndum.

Tamb¨¦ va poder ser un abans i un despr¨¦s la reforma del reglament del Parlament del procediment de lectura ¨²nica de les lleis de transitorietat i les del refer¨¨ndum, sempre que s¡¯acceptessin esmenes de tots els grups parlamentaris, una reforma avalada aix¨ª mateix pel Tribunal Constitucional. Una posterior modificaci¨® de la majoria independentista va fer que el que hauria d¡¯haver estat un debat parlamentari en tota regla es convert¨ªs en una via expr¨¦s (o un ¡°jo faig i desfaig¡±) amb la potestat per esmenar de nom¨¦s dos grups parlamentaris, Junts pel S¨ª i la CUP. (I en tot aquest disbarat no s¡¯ha d¡¯oblidar, ja que hi som, el paper de convidat de pedra del Consell de Garanties Estatut¨¤ries, aquest organisme especialitzat a desaconsellar moviments en fals o, dit m¨¦s grollerament, un ¡°compte, que l¡¯esteu cagant¡±, que en tot aquest tram de les dilig¨¨ncies rupturistes mai es va voler escoltar i si es va fer, en van fer cas om¨ªs). Tamb¨¦ podria ser un abans i un despr¨¦s les cinc de la tarda del 27 d¡¯octubre del 2017, quan l¡¯encara president de la Generalitat va tenir a les seves mans no lliurar en safata l¡¯autogovern de Catalunya al Partit Popular, i va preferir declarar la independ¨¨ncia unilateral, nom¨¦s amb el suport internacional de la R¨²ssia de Putin i la Vene?uela de Maduro.

Q¨¹esti¨® 2. Analitzem l¡¯1 d¡¯octubre una mica m¨¦s de prop. Qui escriu aix¨° hi va estar present per votar, i va votar, considerant aquesta acci¨® sempre com un acte de protesta per la incapacitat de Mariano Rajoy de buscar o de saber trobar una via de di¨¤leg per desencallar la crisi. En cap moment va creure que era all¨¤ per decidir el futur de Catalunya (i el d¡¯Espanya, no s¡¯ha d¡¯oblidar), tot i que s¨ª que hi era per participar en una mobilitzaci¨® pac¨ªfica i simb¨°lica contra la resposta obcecada del Govern central. L¡¯1 d¡¯octubre van passar coses que no haurien d¡¯haver passat mai. La m¨¦s greu de totes, l¡¯extrema i innecess¨¤ria viol¨¨ncia policial contra la gent que es va concentrar davant de les meses electorals il¡¤legals per defensar-les de la intervenci¨® policial.

Q¨¹esti¨® 3. Vaig veure el documental sobre l¡¯1 d¡¯octubre que TV3 va emetre dimarts de la setmana passada i va tornar a emetre dissabte. Vaig veure la Policia Nacional que advertia als qui s¡¯aixoplugaven a l¡¯entrada dels col¡¤legis electorals que venia a endur-se les urnes. Davant la numantina convicci¨® amb qu¨¨ aquesta gent defensava el seu acte de vot il¡¤legal, la policia es va ficar entre aquests defensors amb empentes violentes, donant cops de porra a tort i a dret, tirant homes i dones a terra. Per¨° en un altre moment del mateix documental, vaig observar que els Mossos d¡¯Esquadra entraven als col¡¤legis a endur-se les urnes enmig dels aplaudiments de la gent que s¡¯aplegava a l¡¯entrada. Per qu¨¨ aquesta f¨¨rria defensa envers la Policia Nacional en contraposici¨® de l¡¯amable i festiva permissivitat davant dels Mossos?

Entre la infeli? conjura d¡¯irresponsables (parafrasejant Jordi Amat) en qu¨¨ s¡¯ha convertit el proc¨¦s, encara hi ha lloc per recon¨¨ixer errors enormes i, sobretot, n¡¯hi ha i ha de tenir un lloc preeminent dir tota la veritat.