Una esquela per a Merl¨ª

Finalment el mussol que v¨¨iem contemplatiu als cap¨ªtols de Merl¨ª?s¡¯enlaira. L¡¯au que acompanya Atenea, la deessa de la saviesa i les arts, protectora d¡¯Atenes... aqu¨ª ha acompanyat el Merl¨ª durant tres temporades. Era raonable, doncs, que si al darrer episodi Merl¨ª es mor ¨Csobtadament, d¡¯un vessament cerebral¨C tamb¨¦ ens abandon¨¦s el mussol. Realment, tot i que a la s¨¨rie no ¨¦s in¨¨dit un final de temporada amb un difunt (descansi en pau Coralina), s¡¯ha d¡¯admetre que va ser una gran sorpresa que en aquest final definitiu... el mort fos el protagonista que dona nom a la s¨¨rie. De fet, aquest darrer cap¨ªtol, a partir de la defunci¨® de Merl¨ª, es converteix en una llarga esquela. Molts homenatges, dels seus alumnes, dels seus col¡¤legues... fins i tot el cap¨ªtol portava el seu nom, tancant una llarga llista ocupada per grans noms de la filosofia que es feien servir per batejar cada episodi (dels estoics a Bauman, Camus, Kant...).

En aquests dos darrers cap¨ªtols, l¡¯institut ha sortit poc. El pen¨²ltim va ser una llarga cr¨°nica d¡¯unes col¨°nies dalinianes, amb un variat repertori d¡¯aparellaments (el gran i reiterad¨ªssim tema de la s¨¨rie, no ens enganyem) i, cercant els capgirells finals, no totes van acabar com podia semblar en aquest episodi. Ple d¡¯escenes de farciment, com si ja no sabessin qu¨¨ explicar de nou d¡¯aquesta colla, tan familiar als espectadors, aquell cap¨ªtol va presentar, no obstant aix¨°, la seq¨¹¨¨ncia que millor resumeix una de les intencions argumentals de la s¨¨rie: un professor que explica filosofia volent que serveixi als seus alumnes per a la vida. Es tracta del dinar on cadasc¨² fa una reflexi¨® filos¨°fica d¡¯autor encarant-se amb una gamba. ?s clar que el lema de Merl¨ª per predicar una filosofia engrescadora t¨¦ una ing¨¨nua flaire masclista (¡°que la filosofia us faci trempar¡±). El darrer cap¨ªtol acaba explicant-nos qu¨¨ passa amb cadascun dels estudiants m¨¦s populars de la s¨¨rie set anys despr¨¦s.

Merl¨ª ha estat, sobretot, una s¨¨rie per atraure un p¨²blic juvenil, un invent que no s¡¯explica segurament sense l¡¯¨¨xit previ de Polseres vermelles. El Merl¨ª hi posava p¨ªndoles molt petites de pensament. Una s¨¨rie centrada en una classe d¡¯institut que ¨Cja ho hem comentat¨C ha estat m¨¦s cre?ble quan ha sortit de les quatre parets del Guimer¨¤, on la farra semblava perp¨¨tua i les cites a Foucault o Marx no eren prou per esbandir t¨°piques combinacions de liaisons. El millor, els actors, que hi han posat una convicci¨® admirable i una narrativa visual sense errors al servei d¡¯alguna bona hist¨°ria i m¨¦s d'una, massa, historieta sense suc ni bruc, que ser¨¤ un llibre per Sant Jordi...