Un nou capit¨¤ empunya l¡¯arp¨® contra la balena blanca

Digueu-li Ahab. Josep Maria Pou encarna el f¨ªsicament i espiritualment desgavellat capit¨¤, obsessionat a ca?ar la balena blanca (¡°per all¨¤ esbufega!¡±) a?Moby Dick, una versi¨® teatral molt essencial (tres actors) i condensada (700 p¨¤gines convertides en 23!, 90 minuts de funci¨®) de la tit¨¤nica novel¡¤la de Herman Melville. El muntatge, una producci¨® de Focus dirigida per Andr¨¦s Lima i adaptada i tradu?da al catal¨¤ per Juan Cavestany, arriba als escenaris dem¨¤ divendres (Teatre Goya de Barcelona, convertit en Nantucket) precedit d'una enorme expectaci¨®. D¨¦u-n'hi-do Pou fent d'Ahab!, l¨ªvida cicatriu en una cara ennegrida, una extraordin¨¤ria?cama de fusta i os?(creada per l'oscarizat estudi d'efectes especials DDT), llan?ant des de l'alc¨¤sser la seva mirada embogida sobre la platea, convertida en un mar d'aig¨¹es p¨¤l¡¤lides, en qu¨¨?el condemnat Pequod tra?a un rastre t¨¨rbol i blanc.

L'equip art¨ªstic inclou els actors Jacob Torres i Oscar Kapoya, que es reparteixen tots dos sols la tripulaci¨® del balener, l'escen¨°grafa Beatriz San Juan, el creador dels v¨ªdeos que es projecten en una gran pantalla durant l'espectacle, ?ngel Rai¨®, i el m¨²sic Jaume Manresa, exmembre del grup Ant¨°nia Font.

¡°Moby Dick et descol¡¤loca, ¨¦s la creaci¨® total, metaliter¨¤ria, modern¨ªssima, d¡¯un artista que decideix tirar-se per la borda¡±, apunta Lima, amb un pertinent s¨ªmil mariner

Pou i Lima han conversat amb aquest diari despr¨¦s d'un assaig en qu¨¨ l'actor, que t¨¦ com a missi¨® "ca?ar l'inassolible Ahab, igual que ell intenta ca?ar la balena", no parava de demanar-li insistentment al director: "Controla'm molt, que no quedi excessiu, que no aclapari el p¨²blic". Per interpretar el personatge, afirma l'actor, "t'has de col¡¤locar al caire de l'abisme¡±.

Amb l'escenografia en forma de passarel¡¤la que suggereix la proa d'un vaixell, de fusta i ivori, i alhora un derelicte desgastat pel pas del temps i les tempestes (la balena no apareix m¨¦s que suggerida, a la pantalla), Pou i Lima explicaven apassionadament, amb una aroma de salnitre, la seva m¨²tua obsessi¨® per Moby Dick i Melville. A l'abast de la m¨¤, recolzat a la paret, el gran arp¨® d'Ahab, que l'actor mostra durant la funci¨®. La fulla semblava que brillava, com batejada impiament amb la sang dels arponers i banyada en la resplendor del foc de Sant Elm.

Quina novel¡¤la tan estranya i desmesurada,?Moby Dick. ¡°Publicada el 1851, va ser originalment un frac¨¤s, era inclassificable, i quan Melville va morir se n'havien venut menys de 4.000 exemplars¡±, reflexiona Pou, que no es pot treure del cap la imatge de la balena envestint el Pequod; ¡°la gent no entenia qu¨¨ era all¨°, aquell llibre, a quin g¨¨nere pertanyia aquella desmesura¡±. ¡°Moby Dick et descol¡¤loca, ¨¦s la creaci¨® total, metaliter¨¤ria, modern¨ªssima, d'un artista que decideix llan?ar-se per la borda¡±, apunta Lima, amb un pertinent s¨ªmil mariner; ¡°aqu¨ª dins hi ha de tot: documental, aventura marina, viatge, filosofia, poesia, ci¨¨ncies naturals, teatre, pesca, ¨¦s clar, i un ins¨°lit intercanvi de veus, des del narrador omniscient fins als mateixos personatges que interpel¡¤len directament els lectors¡±. Fins i tot es canta a l'un¨ªson en la novel¡¤la la can?¨® popular Spanish ladies,?que, per cert, Spielberg, en un gest cap a l'obra de Melville, va posar en boca de Quint, aquest Ahab malcarat?i cerveser que apareix a?Taur¨®.

¡°Ahab diu als seus homes: ¡®sense imaginaci¨® no em podreu seguir¡¯¡±, assenyala Pou. ¡°Aquesta ¨¦s una frase fonamental per a nosaltres¡±

Per a Lima, la novel¡¤la de Melville, que oscil¡¤la entre la llum i la foscor, inclou una reflexi¨® personal sobre com s'ha d'afrontar la vida, ¡°que ¨¦s lluitar amb la balena¡±. Ahab ¨¦s destructor, diu, un capit¨¤ que sacrifica la seva tripulaci¨® per inter¨¨s propi, ¡°per¨° hi ha un punt d'heroisme a sota, que l'impulsa a mesurar-se amb una for?a molt per sobre de la seva i que fa que es mereixi ser admirat¡±. ¡°Col¡¤loca els seus homes en una missi¨® sacr¨ªlega, una lluita contra D¨¦u, Ahab ¨¦s un car¨¤cter tan larger than life?que causa admiraci¨®¡±, acorda Pou. ¡°Moby Dick ¨¦s el b¨¦ contra el mal, d'acord, per¨° qui ¨¦s qu¨¨? Aqu¨ª, en aquesta ambig¨¹itat, Melville connecta amb Shakespeare¡±.

Com es porta una novel¡¤la aix¨ª a l'escenari? La seva versi¨® teatral, expliquen, no intenta il¡¤lustrar el relat, mostrar la balena i els mars. ¡°Ahab diu als seus homes: ¡®sense imaginaci¨® no podreu seguir-me¡¯¡±, assenyala Pou. ¡°Aquesta ¨¦s una frase fonamental per a nosaltres¡±. La versi¨® teatral se centra en Ahab i ¨¦s d'alguna manera ¡°el que li passa pel cap durant Moby Dick, el seu m¨®n psic¨°tic, l'enfrontament que mant¨¦ amb el seu costat m¨¦s fosc¡±. De fet, l'espectacle, que recull pr¨¤cticament tot el que diu el capit¨¤ a la novel¡¤la (on nom¨¦s apareix, en un magistral exemple de suspens, a partir del cap¨ªtol 28), tots els seus soliloquis, s'havia de titular?Ahab. ¡°I realment ¨¦s aix¨°, la hist¨°ria, l'aventura personal del personatge¡±, recalca Pou. ¡°No nom¨¦s una concentraci¨® brutal de la novel¡¤la, sin¨® del mateix Ahab¡±, remata Lima. Les imatges que es projecten a la pantalla mostren ¡°el que veuen els ulls d'Ahab, i de vegades el mostren a ell mateix¡±; tenen un estil expressionista de cinema mut i reflecteixen ¡°l'¨¤nima d'Ahab¡±.

L'objectiu, reflexiona Lima, ¡°¨¦s servir la poesia en acci¨® que ¨¦s Moby Dick, prendre el vaixell i salpar amb les veles plenes d'amor cap a l'aventura". El director recalca que hi ha moltes capes en la novel¡¤la i que cal assumir la seva immensitat i les seves contradiccions, com fa Melville, que et col¡¤loca alhora dins i fora de l'acci¨®.

La conversa sobre el sexe i la balena porta Pou i Lima a esmentar els estudis que parlen d¡¯un impuls homoer¨°tic en la novel¡¤la

Les veus d'un cor mascul¨ª afegeixen un to d'oratori, de cant f¨²nebre. Lima apunta que li agrada veure el Pequod com un vaixell que s'encamina cap a la mort amb un su?cida al tim¨®. ¡°Trobo que hi ha un component molt er¨°tic aqu¨ª, en aix¨° de saber que t'espera la mort i llan?ar-t'hi decididament¡±, afegeix, parafrasejant el segon oficial Stubb.

La conversa sobre el sexe i la balena porta Pou i Lima a esmentar els estudis que parlen d'un impuls homoer¨°tic en la novel¡¤la, l'obsessi¨® desbordada de Melville per Hawthorne i els passatges m¨¦s calents de Moby Dick, com quan Queequeg gaireb¨¦ s'ho munta amb Ismael a la pensi¨®, l'escena expl¨ªcita del processat amb les mans de l'espermaceti (cap¨ªtol 94), que suggereix una gran masturbaci¨® col¡¤lectiva, o la del prepuci de la balena convertit en impermeable. ¡°El problema de Moby Dick ¨¦s que cont¨¦ tantes coses¡±, sospira Pou. ¡°Tamb¨¦ idees progressistes sobre els negres i un q¨¹estionament del puritanisme i les sagrades escriptures¡±, apunta Lima.

La tripulaci¨® de trenta homes del Pequod (el n¨²mero el cita Melville, tot i que si els comptes te'n surten en realitat 44) queda redu?da a Pou i a dos actors m¨¦s, que es reparteixen els personatges: un fa els ¡°tous¡±,?Ismael, el marmit¨® negre Pip; i l'altre, els ¡°durs¡±, els oficials i arponers, Starbuck, Stubb, Queequeg... ¡°El viatge ¨¦s endinsar-nos a la ment embogida d'Ahab¡±, subratlla Pou.

Per a l'actor ¨¦s clar¨ªssima la dimensi¨® shakespeariana de la novel¡¤la, igual que la b¨ªblica. ¡°Hi ha par¨¤grafs en qu¨¨ Ahab ¨¦s el rei Lear¡±. Pou est¨¤ en una situaci¨® particularment bona per encarnar el capit¨¤, rei del mar, kan de la coberta, gran senyor dels Leviatans, ja que ha fet de Lear (¡°fer d'Ahab ¨¦s fer de Lear una altra vegada: el mateix viatge d'aprendre a ser hum¨¤¡±). I tamb¨¦ d'Orson Welles (a?Su seguro servidor, Orson Welles), un altre gran obsessionat amb Moby Dick, que va portar la novel¡¤la al teatre i ¨Cdues vegades, les dues incompletes¨C al cinema, i que va interpretar en el film de John Huston (1956), el m¨¦s fam¨®s sobre l'obra de Melville, el pare Mapple al seu p¨²lpit fet amb la proa d'un vaixell.

A Pou el persegueix la balena des de nen, des que la va trobar per primera vegada en una edici¨® juvenil redu?da (sobre aquest tema afegeix que espera que la gent que es pensa que Moby Dick ¨¦s una novel¡¤leta d'aventures per a joves descobreixi en el muntatge la seva immensitat liter¨¤ria, ¡°a l'altura de Dostoievski¡±). A Lima, l'obsessiona la balena especialment des que va fer el c¨¤sting per a El coraz¨®n del mar, la pel¡¤l¨ªcula de Ron Howard sobre l'atac d'un catxalot al balener?Essex (episodi real que va inspirar a Melville la seva novel¡¤la). ¡°Havia de fer del capit¨¤ espanyol sense bra? que adverteix la tripulaci¨® de l'Essex, per¨° finalment el paper el va aconseguir Jordi Moll¨¤¡±. En tot cas, un?arponer?decisiu en aquesta nova ca?a de la balena blanca ha estat, acorden Pou i Lima, el president de Focus, Daniel Mart¨ªnez, que sempre ha estat obsessionat a produir una versi¨® amb Pou fent d'Ahab.

I qu¨¨ ¨¦s la blancor a?Moby Dick? Aquesta blancor que marca tant la balena com el capit¨¤. ¡°La idea b¨¤sica de Melville ¨¦s que el blanc pot significar el m¨¦s fosc¡±, reflexiona Lima. ¡°El blanc ho ¨¦s tot, la suma de tots els colors. Ahab ha decidit que la blancor ¨¦s la mort, i la blancor ¨¦s la balena¡±. Per Pou, el blanc ¡°¨¦s all¨° inexplicable, l'inassolible¡±, el misteri irreductible de la balena, d'Ahab i de la novel¡¤la.