El millor polvo de Ronaldinho

Roberto de Assis Moreira ha anunciat que el seu germ¨¤ Ronaldinho Gaucho es retira oficialment del futbol, una declaraci¨® sorprenent perqu¨¨, tot i saber-se que jugava algun amist¨®s de tant en tant, molta gent ja el tenia per un futbolista jubilat des que va ser nomenat ambaixador del Bar?a. El barcelonisme, de fet, el va donar per perdut molt abans que deix¨¦s el Camp Nou, quan ho passava b¨¦ de nit i dormia de matinada al gimn¨¤s en lloc d¡¯anar a treballar al camp d¡¯entrenament, c¨°mplice tant de l¡¯entrenador Rijkaard com del president Laporta.

Molts aficionats li van recriminar que s¡¯abandon¨¦s abans d¡¯hora, simplement perqu¨¨ li va donar la gana, com si fos un p¨°tol i no un jugador necess¨¤riament comprom¨¨s amb la causa culer i respectu¨®s amb el seu curr¨ªculum, el d¡¯un futbolista que va arribar a ser el millor del m¨®n, figura tamb¨¦ al Brasil. Ronaldinho va ser conseq¨¹ent amb la seva declaraci¨® d¡¯intencions des que va arribar a Europa: volia ser el n¨²mero u, com havia prom¨¨s al seu pare i al seu germ¨¤, de manera que, un cop assolida la fita, va dimitir sense que li import¨¦s el que diguessin al Bar?a.

Ronaldinho va durar massa poc per al gust del Barcelona. El seu llegat, en qualsevol cas, ¨¦s tan agra?t com indestructible futbol¨ªsticament, pels seus gestos t¨¨cnics i pels gols, per jugades com les que va protagonitzar al Bernab¨¦u el dia del 0-3, talment com si fos un pura sang indomable; per rematades ¨²niques, poques com aquella de Stamford Brigde, en qu¨¨ la seva cama dreta es podia confondre amb un pal de golf; i per transicions tan r¨¤pides i precises en la conducci¨® i la definici¨® que sonaven com un llamp i un tro en una nit d¡¯estiu al Camp Nou.

Aquell partit contra el Sevilla en qu¨¨ el gol de Ronaldinho va fer tremolar l¡¯estadi, tal com va quedar registrat a l¡¯Observatori Fabra, escenifica el moment d¡¯explosivitat que vivia aleshores el Bar?a des del sorprenent triomf de Laporta. Ning¨² creia que podia guanyar les eleccions i tothom sabia que Beckham jugaria al Madrid i no al Bar?a, per m¨¦s que s¡¯anunci¨¦s com a reclam en una campanya curiosament pintada de groc de l¡¯exl¨ªder de l¡¯Elefant Blau. Florentino devia pensar que no dient res li estava fent un gol al Bar?a, quan va ser Laporta qui al final va enredar el Madrid.

El soci blaugrana volia foc nou i Laporta va arribar al Camp Nou, Beckham va anar al Madrid i el Bar?a va fitxar primer Ronaldinho i despr¨¦s Eto¡¯o, mentre Rijkaard s¡¯asseia a la banqueta de l¡¯estadi perqu¨¨ la nova junta no es va voler gastar cal¨¦s en el fitxatge de Koeman. Tot i que va costar fer l¡¯equip ¡ªtant que el vicepresident Rosell va voler canviar Rijkaard per Gratac¨®s i despr¨¦s per Scolari¡ª, l¡¯ambici¨® i la for?a de Laporta i el talent exuberant de Ronaldinho no van tenir aturador finalment a la Lliga i m¨¦s tard a la Champions conquerida a Par¨ªs.

Els presidents s¨®n decisius per a la bona marxa del club, i la llum de Laporta va ser encisadora despr¨¦s de la foscor viscuda amb Gaspart. Els entrenadors, i els directors esportius, marquen l¡¯estil d¡¯un equip, i el cruyffisme va canviar fins i tot la manera de veure el futbol, expressada i sublimada finalment amb la clarivid¨¨ncia i determinaci¨® de Guardiola. Per¨° els jugadors s¨®n decisius per moure la gent, i Ronaldinho va fer feli? el barcelonisme, recl¨°s com vivia en un confessionari, v¨ªctima del tantsemenfotisme, desorientat des de la tra?ci¨® de Figo.

Ronaldinho va canviar l¡¯humor de la gent blaugrana, i el Bar?a va deixar de fer ganyotes per exhibir un gran somriure, senyal de vida, de trempera, de ganes de menjar-se el m¨®n, com queda expressat en aquell memorable ¡°Gauxuuuuuuu¡± del Puyal. Aquella felicitat va durar menys del que volia el Bar?a, segurament per intensa, i alguns aficionats no l¡¯hi van perdonar mai a Ronaldinho. Ara que s¡¯ha notificat la seva retirada, tal vegada seria bo reclamar que el partit del seu comiat previst per despr¨¦s del Mundial de R¨²ssia es fes al Camp Nou.

No es tracta ja de fer les paus, ni de reclamar res que no toqui, sin¨® de donar les gr¨¤cies a Ronaldinho per l¡¯alegria que va suposar la seva arribada al Bar?a. Bartomeu podria convidar tamb¨¦ Rijkaard i Laporta i muntar una nova nit del gaspatxo com aquella de setembre del 2003 contra el Sevilla. ¡°No es pot explicar¡±, va dir Ronnie. ¡°Vaig agafar la pilota i vaig anar una mica m¨¦s a poc a poc del que acostumava per poder pensar, ja que encara no estava acostumat als espais del Camp Nou¡±. El clam de l¡¯estadi va ressonar a tot Barcelona.

Mai m¨¦s s¡¯ha sentit a gemegar tant el Camp Nou. Va ser el millor polvo de Ronaldinho.