Un inici gamberro

Amb un mort a la piscina es poden explicar moltes hist¨°ries i molt diferents. La Riera s¡¯obria amb la Merc¨¨ contemplant sense parpellejar l¡¯agonia del seu marit a l'aigua. A El crep¨²sculo de los dioses, un film que comen?a pel final, el mort a la piscina ¨¦s el narrador. A Benvinguts a la fam¨ªlia, la s¨¨rie que ahir va estrenar TV3, tamb¨¦ hi ha un cad¨¤ver en remull. Tres t¨ªtols amb tres cad¨¤vers i tres piscines i, en canvi, tres t¨ªtols ben diferents. Una telenovel¡¤la familiar, una cr¨°nica negra sobre Hollywood o una com¨¨dia negra. Aix¨ª ¨¦s com defineixen el seus creadors el g¨¨nere de Benvinguts a la fam¨ªlia. Al primer cap¨ªtol hi va haver com¨¨dia i va ser negra. ?bviament, es pot espatllar, per¨° aquest primer dia ens vam trobar amb dues fam¨ªlies desguitarrades unides per la mort del pare i marit, un cabron¨¤s que representa els valors m¨¦s tradicionals.

Hi ha un punt gamberro que seria desitjable veure cr¨¦ixer. La situaci¨® de partida ¨¦s inversemblant i aix¨° dona als guionistes molta m¨¦s llibertat per embolicar la troca i prendre el p¨¨l al mort i a qui el vetlla (no tots).

Es tracta, aix¨° sembla, d¡¯una s¨¨rie molt femenina perqu¨¨, desaparegut el pater familias, qui passa al davant per sortir d¡¯un fenomenal i absurd embolic s¨®n la filla i l'esposa del difunt. Les dones manen (fins i tot la ve?na tenista) i semblen disposades a tot per salvar la seva peculiar fam¨ªlia. Les dues protagonistes del primer cap¨ªtol, tot i ser una s¨¨rie molt coral, van estar servides espl¨¨ndidament per Melani Olivares i Yolanda Ramos.

Ens vam trobar amb dues fam¨ªlies desguitarrades que uneix la mort del pare i marit

Els creadors de la s¨¨rie, Pau Freixas i Iv¨¢n Mercad¨¦, ja van estar al darrere de Polseres vermelles i Cites, de la factoria Filmax, com aquesta d¡¯ara. Aqu¨ª trepitgen un territori ben diferent. De fam¨ªlies a la tele n¡¯hi ha hagut sempre. Des de la Monster o els Ingalls a les de Transparent o Modern family. Ara per ara, Benvinguts a la fam¨ªlia no ¨¦s precisament La casa de la pradera. S¨®n unes criatures excloses o adossades al m¨®n de luxe del difunt que, simplement per sobreviure, no per emulaci¨®, necessiten habitar-lo peti qui peti. En aquest primer cap¨ªtol vam veure molta llenya per cremar... tant de bo que ho facin. Seria saludable i aix¨ª podrem passar una bona estona amb un humor adult, amb dolenteria, que no es basa en la troballa d¡¯un acudit, sin¨® amb una boja perip¨¨cia.