Hamann, el Mag del Nord

D¡¯en?¨¤ que va comen?ar a publicar, l¡¯editorial Hermida ha demostrat posseir una notable gosadia. Entre els seus projectes de grans dimensions hi ha una nova traducci¨® i edici¨® de tota la Com¨¨dia humana, de Balzac, que escassos lectors ¡ªni a Fran?a¡ª deuen haver llegit completa. Ja van pel volum sis¨¨, i ¨¦s d¡¯esperar que tinguin ¨¨xit en una empresa tan descomunal.

Per¨° encara han demostrat m¨¦s gran atreviment en oferir als lectors en lleng¨¹es hisp¨¤niques una extraordin¨¤ria edici¨® de l¡¯¨²nic llibre que s¡¯ha tradu?t a la pell de brau, en qualsevol llengua: J. G. Hamann, El Mago del Norte (1730-1788), Recuerdos socr¨¢ticos. Aesthetica in nuce, traducci¨®, introducci¨® i notes de J. Rafael Hern¨¢ndez Arias (Paracuellos del Jarama, Hermida, 2018; abans, l¡¯edici¨® de Cinta Canterla, Evocaci¨®n de S¨®crates, 2005). No ¨¦s un llibre f¨¤cil, ni de lluny, per¨° hauria d¡¯agradar a totes aquelles persones que, havent estudiat el pensament dels il¡¤lustrats francesos i, en part, alemanys, vulguin tenir not¨ªcia d¡¯un dels m¨¦s rars, estramb¨°tics, indesxifrables fil¨°sofs del Segle de les Llums que es va revoltar contra la Il¡¤lustraci¨®.

Bon punt els philosophes francesos van donar a con¨¨ixer la seva obra va apar¨¨ixer la reacci¨® antiil¡¤lustrada: d¡¯aix¨° parla un llibre molt notable, i lleg¨ªvol, que ¨¦s el de Darrin M. McMahon, Enemies of the Enlightenment (Oxford University Press, 2001). Una de les primeres persones que van mostrar el seu disgust per les teories tirant a agn¨°stiques, si no atees, dels il¡¤lustrats va ser Claude-Marie Giraud, que va difondre, amb molt d¡¯¨¨xit, una Carta del dimoni al senyor de Voltaire, en una data tan primerenca com 1755. A aquest replicant van seguir, a Fran?a, un reguitzell de pensadors ¡ªmenys genials que els philosophes, diguem-ho¡ª que van rebentar les llums i tot el que contenien d¡¯atemptat contra els bons costums, contra la religi¨® cat¨°lica i contra la monarquia. La n¨°mina ¨¦s tan llarga, o m¨¦s, que la dels fil¨°sofs: Madame de Genlis, Feller, La Harpe en part, Bonald (parent lluny¨¤ del novel¡¤lista espanyol), S¨¦rizy, Cl¨¦ment, de Maistre i molts d¡¯altres, que no esmentem. Els antiphilosophes anglesos no es van quedar curts: nom¨¦s cal llegir l¡¯obra d¡¯Edmund Burke contra la revoluci¨® francesa. Els espanyols, tradicionalment reaccionaris i ja borb¨°nics en ple segle, no van estalviar paraules contra la Il¡¤lustraci¨®, comen?ant pel t¨ªtol dels seus llibres, com ara el de Fernando de Zeballos: La falsa filosof¨ªa, o el ate¨ªsmo, de¨ªsmo, materialismo y dem¨¢s nuevas sectas convictas de crimen de estado contra los soberanos y sus regal¨ªas, contra los magistrados y potestades leg¨ªtimas, etc.

Tampoc Alemanya, sempre tan equilibrada i cl¨¤ssica, va deixar d¡¯aportar representants al moviment antiil¡¤lustrat, des del nostre Hamann d¡¯avui fins a Herder, passant per Jacobi. Els uns van vindicar la religi¨®, la mitologia i la m¨ªstica (com Hamann); els altres van recolzar la seva cr¨ªtica en la temuda desaparici¨® de les caracter¨ªstiques dels pobles, el fam¨®s Volksgeist: ¨¦s el cas de Herder, hereu de l¡¯itali¨¤ Vico ¡ªi avantpassat de Jordi Pujol¡ª, en part tradu?t al catal¨¤ per Josep Carner.

De tots, el m¨¦s estrany de tots ¨¦s Hamann, home de gran mem¨°ria i intel¡¤lig¨¨ncia ¡ªva refutar Kant, per¨° n¡¯era amic¡ª, dotat d¡¯un daimon i un estil extravagants, com es percep en llegir nom¨¦s un par¨¤graf de qualsevol dels seus escrits, tamb¨¦ els que presentem avui. Per a Hamannn, S¨°crates va ser el fil¨°sof que va arru?nar l¡¯ess¨¨ncia de la filosofia (segons ell), en fer-se massa preguntes i mirar de racionalitzar all¨° que els presocr¨¤tics havien presentat de la manera que desitjava l¡¯alemany: com una avinen?a m¨ªtica, sense escletxes, entre el pensament i la naturalesa. A m¨¦s, l¡¯autor contraposa a la mai¨¨utica socr¨¤tica el pensament cristi¨¤, una de les constants de tot el pensament antiracional, o irracional, dels cr¨ªtics de la Il¡¤lustraci¨®. Aquest cap¨ªtol del llibre, com Hamann solia fer, ¨¦s farcit de refer¨¨ncies b¨ªbliques, quasi sempre dissimulades, i cal agrair a l¡¯editor del llibre que les hagi desvelades totes.

Quant a l¡¯Aesthetica in nuce, Hamann diu algunes coses de gran bellesa, com ara que el llenguatge al qual tothom hauria d¡¯aspirar ¨¦s el llenguatge de la creaci¨® divina, ¨¦s a dir, la llengua que parla D¨¦u, tesi que sembla avan?ar-se a la idea de Walter Benjamin segons la qual vivim en un m¨®n en qu¨¨ el llenguatge ha perdut el valor que tenia en boca d¡¯un Adam innocent: denominador infal¡¤lible i primer. Escriu Hamann: ¡°Parlar ¨¦s traduir ¡ªd¡¯una llengua ang¨¨lica a una humana, ¨¦s a dir, de pensaments a paraules, de coses a noms, imatges o signes, que poden ser po¨¨tics o kiriol¨°gics, hist¨°rics o simb¨°lics o jerogl¨ªfics¡ª i filos¨°fics o caracter¨ªstics¡±. ?s a dir: la poesia ¨¦s el veritable llenguatge efica?, empeltat de divinitat, i la filosofia ¨¦s el producte m¨¦s pobre entre els actes possibles de denominaci¨®. No ¨¦s estrany que els fil¨°sofs del cercle rom¨¤ntic de Jena li tinguessin una gran admiraci¨®. Llavors tothom buscava inspiradament una ¡°nova mitologia¡±; nom¨¦s H?lderlin, Schelling i Hegel van afegir-hi, m¨¦s il¡¤lustrats, una postil¡¤la: ¡°Una mitologia de la ra¨®¡±.