Una democr¨¤cia encotillada

Mai no ¨¦s bo actuar sota atacs de p¨¤nic. I el Govern espanyol dijous va donar una inquietant sensaci¨® de desconcert. Tot semblava encaminat a deixar que la din¨¤mica natural dels procediments port¨¦s el Parlament catal¨¤, despr¨¦s de passar pel ritual d¡¯elaboraci¨® de duel de la candidatura de Puigdemont, a assumir la inviabilitat de la seva presid¨¨ncia i escollir un altre candidat. Per¨°, de sobte, al Govern espanyol ha comen?at a tremolar: I si Puigdemont aparegu¨¦s a les sales del Parlament catal¨¤? Si Interior va ser incapa? de detectar les urnes de l¡¯1 d¡¯octubre, qui pot assegurar que no se¡¯ls escapar¨¤ l¡¯expresident?

La por d¡¯un rid¨ªcul universal va provocar que S¨¢enz de Santamar¨ªa, molt tocada per la gesti¨® del proc¨¦s, anunci¨¦s que, ¡°si l¡¯informe del Consell d¡¯Estat ¨¦s positiu¡±, el Govern central presentaria un recurs preventiu contra la proposta de Roger Torrent d¡¯investir Puigdemont. El Consell d¡¯Estat, hores despr¨¦s, va dir: ¡°No procedeix¡±. El Govern central l'ha interposat igualment, perqu¨¨ l¡¯informe no ¨¦s preceptiu. Recorden qu¨¨ deia el PP quan el Govern i el Parlament catalans desatenien els informes no preceptius dels seus lletrats o del Consell Consultiu? El Govern central situa ara el Constitucional en una posici¨® delicada, perqu¨¨ ¨¦s sobre la seva doctrina que es base el Consell d¡¯Estat. Per¨°, a m¨¦s, en comptes d¡¯accelerar el presumpte retorn a la normalitat a Catalunya, complica enormement el calendari. Si el Constitucional accepta el recurs i la suspensi¨® autom¨¤tica del recorregut, sense m¨¦s ni m¨¦s, no se sap ni tan sols si Torrent pot proposar un altre candidat.

No ¨¦s la primera vegada que el Consell d¡¯Estat diu que no al Govern central. Ho va fer, per exemple, amb la llei Wert, amb la reforma de la llei de l¡¯avortament o amb el cas Jak-42, per¨° s¨ª que ¨¦s la primera vegada en una q¨¹esti¨® relacionada amb el proc¨¦s catal¨¤. Una instituci¨® de l¡¯Estat assenyala l¨ªmits a l¡¯acci¨® del Govern espanyol en un tema que aquest considerava d¡¯unanimitat patri¨°tica. Es posen aix¨ª sobre la taula, una vegada m¨¦s, els vicis d¡¯origen en la gesti¨® de la q¨¹esti¨® catalana per part del Govern central: la incapacitat d¡¯afrontar i liderar la soluci¨® del problema en el terreny pol¨ªtic; la subrogaci¨® permanent de responsabilitats en altres poders de l¡¯Estat, especialment el judicial; la nul¡¤la capacitat de proposta pol¨ªtica a Catalunya que s¡¯ha saldat amb l¡¯estrepit¨®s frac¨¤s electoral del PP. Qui es treu els problemes de sobre, no pot ser un estadista amb autoritat per afrontar una q¨¹esti¨® que mai no havia d¡¯haver sortit de l¡¯¨¤mbit pol¨ªtic.

Una mica de ra¨® t¨¦ l¡¯historiador Keith Lowe quan s¡¯adre?a als problemes d¡¯autoestima per explicar la difer¨¨ncia de comportament del Govern brit¨¤nic amb Esc¨°cia i de l¡¯espanyol amb Catalunya. No ¨¦s el mateix un Estat democr¨¤tic amb segles d¡¯estabilitat que les ha vist passar de tots els colors sense trontollar, que un Estat amb una hist¨°ria torturada d¡¯escassa tradici¨® democr¨¤tica i amb una guerra civil i una dictadura encara molt properes. I ¨¦s esclaridora la reflexi¨® de Santiago Alba Rico quan escriu ¡°que Espanya ¨¦s un Estat sense naci¨® que ha fracassat i continua fracassant en la seva constituci¨® nacional i que, per aix¨° mateix, ha trobat i continua trobant l¨ªmits interns a la seva llarga i incompleta maduraci¨® democr¨¤tica¡±. I, en conseq¨¹¨¨ncia, conclou que ¡°Catalunya no es pot separar d¡¯un pa¨ªs que no existeix. Per poder independitzar-se d¡¯Espanya ha d¡¯ajudar primer a construir-la. No ¨¦s una opci¨®: ens agradi o no, ¨¦s el pes de la hist¨°ria¡±.

Una majoria parlament¨¤ria proposa leg¨ªtimament un candidat l¡¯elecci¨® del qual, com a president, ¨¦s inviable en el marc jur¨ªdic i constitucional vigent. Aquest ¨¦s l¡¯enunciat del cas que ens ocupa. Recon¨¨ixer les tensions entre el principi de sobirania i el principi de legalitat ¨¦s una cosa normal i raonable en qualsevol democr¨¤cia, ¨¦s m¨¦s, forma part de la seva ra¨® de ser: un r¨¨gim contra els abusos de poder, amb la flexibilitat necess¨¤ria per encarrilar els conflictes. Vivim en un r¨¨gim encotillat que no sap que la democr¨¤cia es construeix di¨¤riament. Dues versions fonamentalistes de la sobirania i de la legalitat converteixen els desacords en una absurda guerra sobre el que ¨¦s leg¨ªtim i el que ¨¦s legal entre dos blocs impermeables, tancats en els seus mites i en les seves joguines. I el m¨¦s fort no ¨¦s capa? d¡¯anar m¨¦s enll¨¤ de l¡¯imperi de la llei. La democr¨¤cia com a oportunitat per anar rompent els lligams del pes de la hist¨°ria. Aquest seria el programa.