Un vici at¨¤vic

La Hist¨°ria, com que parla des de la legitimitat, no sempre triomfa en el seu prop¨°sit d¡¯educar. El Mite, en canvi, que sempre conspira per formar part de la Hist¨°ria, educa sense haver de justificar cap ra¨®. La Hist¨°ria diu que Carles Puigdemont i els altres exconsellers que actualment resideixen a Brussel¡¤les s¨®n uns pr¨°fugs de la just¨ªcia espanyola; el Mite aspira a convertir en realitat la mentida que viuen a l¡¯exili a causa de les vel¡¤le?tats dictatorials de l¡¯Estat. La Hist¨°ria diu que Oriol Junqueras, Joaquim Forn i els l¨ªders agitadors de l¡¯ANC i ?mnium Cultural estan preventivament a la pres¨® perqu¨¨ van cometre uns delictes molt greus; el Mite s¡¯entossudeix a equiparar-los als dissidents empresonats a pa?sos com Cuba, la Xina o Vene?uela i no es cansa de referir-s¡¯hi com a ¡°presos pol¨ªtics¡±. La Hist¨°ria diu que el nacionalisme catal¨¤, quan se li porta la contr¨¤ria, cau sovint en la baixesa i en la viol¨¨ncia verbal; el Mite s¡¯esfor?a a recalcar l¡¯esperit l¨²dic, festiu i familiar de les seves reivindicacions. La Hist¨°ria pot assegurar que Carles Puigdemont vol aplicar a la vida real la definici¨® de pol¨ªtica que feia Groucho Marx: ¡°La pol¨ªtica ¨¦s l¡¯art de buscar problemes, de trobar-los, de fer un diagn¨°stic fals i aplicar despr¨¦s uns remeis equivocats¡±. El Mite ja assegura que l¡¯expresident ¨¦s un estrateg sublim que empetiteix l¡¯ast¨²cia d¡¯Artur Mas. La Hist¨°ria, en fi, dir¨¤ que l¡¯aplicaci¨® de l¡¯article 155 no ha restablert ¡ªni restablir¨¤¡ª cap mena de normalitat a Catalunya perqu¨¨ es va prescindir d¡¯anar fins a l¡¯arrel de la q¨¹esti¨®, no es va suspendre l¡¯autonomia durant uns anys, i no es va desmuntar la maquin¨¤ria antiespanyola constru?da des de la Generalitat d¡¯en?¨¤ que Jordi Pujol hi va accedir. El Mite insistir¨¤ anys i anys que l¡¯aplicaci¨® de l¡¯article 155 ¨¦s una trag¨¨dia del mateix calibre que la caiguda de Barcelona el 1714.

Mitificar la Hist¨°ria i allunyar-se del real ¨¦s un dels vicis at¨¤vics del nacionalisme. Molt abans que el 1714 es convert¨ªs en l¡¯any sagrat dels nacionalistes, Francisco Manuel de Melo (1608-1666), excels representant d¡¯un llinatge d¡¯escriptors que entenien la hist¨°ria com a g¨¨nere literari, escriu Historia de los movimientos, separaci¨®n y guerra de Catalu?a (1645), sobre el mot¨ª dels Segadors, i ja hi detecta l¡¯afany d¡¯exagerar, de falsificar, de la mentida: ¡°Rompieron con furia y desorden en desconcertadas palabras y algunos hechos de mayor desconcierto: entonces hac¨ªan largu¨ªsima lista de sus progresos y servicios, celebraban sus obras, exageraban su paciencia: luego cotejaban los m¨¦ritos con las mercedes, y toda esta cuenta ven¨ªa a parar en endurecerse m¨¢s en su prop¨®sito: los m¨¢s atentos clamaban la libertad de sus privilegios, revolv¨ªan todas las historias antiguas, mostraban claramente la gloria con que sus pasados hab¨ªan alcanzado cuanta honra hoy perd¨ªan con vituperio sus descendientes¡±.