L¡¯insensat su?cidi del catalanisme

Fa una mica m¨¦s de tres anys, just abans del primer pseudorefer¨¨ndum per la independ¨¨ncia (el 9-N), un amic com¨² ens va convocar a l'historiador Josep Maria Fradera i a mi a una trobada en privat amb el llavors portaveu del Govern de Catalunya, Quico Homs, al Palau de la Generalitat, ¡°perqu¨¨ senti opinions cr¨ªtiques i altres punts de vista¡±. Entre la pr¨¨via, el dinar i la sobretaula, vam estar parlant quatre hores; era divendres a la tarda i, pel que sembla, ning¨² ja no tenia gaire m¨¦s a fer abans de marxar a casa el cap de setmana. Per¨° el portaveu no va contestar clarament cap de les nostres preguntes sobre les intencions dels dirigents catalanistes. No hi havia pla, t¨¤ctica ni estrat¨¨gia. Nom¨¦s va admetre i va repetir que seria molt dif¨ªcil ¡°resistir la pressi¨® de les dues bandes¡±: els independentistes radicals, per una, i el Govern espanyol, per l'altra. El proc¨¦s seria una improvisaci¨® permanent.

Quan Fradera i jo sort¨ªem caminant pel carrer del Bisbe, en direcci¨® a la catedral, vam resumir les nostres impressions amb una frase que vam pronunciar gaireb¨¦ alhora: ¡°Aix¨° ¨¦s un su?cidi col¡¤lectiu¡±.

I aix¨ª ha estat. Un su?cidi ¨¦s la conseq¨¹¨¨ncia i la culminaci¨® d'un proc¨¦s de creixent a?llament. Per a alguns, pot ser el resultat de la ignor¨¤ncia volunt¨¤ria, de no voler saber i rebutjar el m¨®n que els envolta. En pol¨ªtica, ¨¦s propi de sectes tancades, amb membres que viuen junts en petites comunitats, parlen molt entre ells mateixos, gaireb¨¦ sempre del mateix, llegeixen les mateixes coses, utilitzen els mateixos codis interns com una protecci¨® profil¨¤ctica davant de l'exterior i, com la Castella de Machado, menyspreen tot el que ignoren. Sempre hi ha hagut grupuscles d'aquest tipus, tancats en les seves fantasies i paranoies, que se solen extingir per si mateixos. Per¨° el perill apareix quan s¨®n cooptats pels partits grans i agafen protagonisme i influ¨¨ncia, com ha passat a Catalunya.

L'altra motivaci¨® m¨¦s habitual de l'a?llament voluntari ¨¦s el despit. ¡°No ens entenen, ja s'arreglaran¡±, venen a dir. Hi ha una teoria en la ci¨¨ncia pol¨ªtica que sost¨¦ que, en una societat amb milions de persones, cada individu pot pensar que ¨¦s racional no informar-se i abstenir-se de participar; al cap i a la fi, un vot no canviar¨¤ el resultat i ¨¦s millor estalviar-se la mol¨¨stia. Una cosa aix¨ª sembla que ha assumit el moviment catalanista respecte a Espanya: com que sembla impossible canviar-la, deixem de participar-hi i donem un cop de porta.

No ¨¦s que no hi hagi hagut bones raons per menysprear i rebutjar la podrida pol¨ªtica espanyola recent, immersa en la corrupci¨® i incapa? de formar una majoria de suport a qualsevol Govern. Fins fa poc, el catalanisme implicava la hip¨°tesi que podria oferir una alternativa m¨¦s europeista, democr¨¤tica i moderna. Per¨° els ¨²ltims anys han mostrat que la pol¨ªtica catalana no ¨¦s millor que l'espanyola en cap d'aquests aspectes.

La hip¨°tesi catalanista es basava en la creen?a que els catalans ¡°som els millors¡±, com repetien alguns personatges de Salvador Espriu en la sat¨ªrica Ronda de mort a Sinera. En la representaci¨® teatral, una mena de xaman guaria els deprimits pacients dient-los, un per un: ¡°Tu ets el millor¡±, i aix¨° els generava una gran euf¨°ria i agitaci¨®. Les seves aparicions a l'escenari al llarg de l'obra cridant ¡°Soc el millor! Soc el millor!¡± eren el rerefons de l'argument: una marxa inevitable cap a la mort.

Els catalans som diferents d'altres, no hi ha cap dubte, i tamb¨¦ variats entre nosaltres, com les poblacions de qualsevol societat moderna; en general, poc assimilats a les pautes castellanistes del nacionalisme espanyol. En algunes coses, com les arts i els esports, amb resultats excel¡¤lents; en d'altres, anar fent; i en algunes, inclosa la pol¨ªtica, amb fracassos repetits fins al fastig i el rid¨ªcul. Per aix¨°, saber-se o sentir-se m¨¦s o menys catal¨¤ no ¨¦s el mateix que militar com a catalanista. El despit i l'envaniment del catalanisme han portat a un creixent a?llament: primer, d'Espanya; m¨¦s recentment, pel que s'entreveu, tamb¨¦ d'Europa i del m¨®n, que ¡°tampoc ens entenen¡±. ?s a dir, a un su?cidi col¡¤lectiu.

Passar¨¤ temps abans que apareguin noves oportunitats de construir una cosa semblant a un catalanisme obert i europeista. ?s cert que els actuals mitjans de comunicaci¨® acceleren tots els temps. Per¨° el canvi m¨¦s important, el relleu dels ineptes l¨ªders pol¨ªtics actuals, que nom¨¦s han creat derrotes i m¨¤rtirs in¨²tils, per d'altres que siguin capa?os de construir plans i estrat¨¨gies viables i atractives, necess¨¤riament trigar¨¤.

Josep M. Colomer ¨¦s economista i polit¨°leg.