Ripley, el talent d¡¯un no ning¨²

¡°Els assassins que un es troba llegint el diari s¨®n, la meitat de les vegades, deficients d'alguna manera o, simplement, insensibles (¡­) ell ¨¦s raonablement intel¡¤ligent i t¨¦ un car¨¤cter amoral; suposo que trobo un contrast interessant amb la moral estereotipada, que amb freq¨¹¨¨ncia ¨¦s hip¨°crita i falsa (¡­) No es poden fer hist¨°ries interessants amb imb¨¨cils¡±. Aix¨ª justificava Patricia Highsmith la creaci¨® i la personalitat del seu c¨¨lebre Tom Ripley, un dels talents criminals m¨¦s immorals que ha ofert la hist¨°ria de la novel¡¤la negra. ?s aquest estafador (i fred assass¨ª) snob, per¨° d'origen ben humil, que va n¨¦ixer el 1955 al thriller psicol¨°gic El talent de Mr. Ripley, passejant descal? i desclassat per la platja de la imagin¨¤ria Mongibello complint l'enc¨¤rrec dels riqu¨ªssims pares de Dickie Greenleaf per intentar conv¨¨ncer-lo que deix¨¦s la seva vida dissoluta i hedonista i el faci tornar als EUA. Per¨° potser passa, i potser aqu¨ª radiqui l'inquietantment atractiu del personatge, que, d'una banda, ¨¦s traum¨¤tic no sentir-se estimat i, per una altra, que persones (objectivament?) menys v¨¤lides i m¨¦s est¨²pides que un gaudeixin d'una vida de somni. I llavors Ripley decideix assassinar i suplantar, amb el conseq¨¹ent espiral.

¡°Ripley, avui, rondaria els 90 anys i amb la seva capacitat de disfressar-se, ¨¦s molt probable que estigui aqu¨ª¡±, va bromejar la tarda del dissabte dirigint-se a l'auditori l'escriptor Miqui Otero, encarregat de moderar una taula rodona sobre el personatge de ficci¨® estrella aquest any al festival de novel¡¤la polic¨ªaca BCNegra, que acaba aquest diumenge. Per intentar identificar-lo, tres rastrejadors d'import¨¤ncia: Jorge Herralde, fundador d'Anagrama i editor de les obres de Highsmith, a la qual va tractar ja en "en plena llegenda negra d'adusta, molt alcoholitzada i que gaireb¨¦ no menjava", va recordar; l'escriptora Marta Sanz, admiradora confessa i creadora del detectiu homosexual Antonio Zarco, i la tamb¨¦ autora Teresa Solana, antrop¨°loga i els investigadors bessons de la qual protagonistes de les seves obres tenen trets ripleyans.

A Ripley, doncs, un equip aix¨ª el va calar aviat. ¡°No es tracta d'un psic¨°pata encantador: ens atreu perqu¨¨ ¨¦s tan poli¨¨dric i est¨¤ tan ple de contradiccions com nosaltres; en el fons, els seus amics s¨®n pitjors que ell en molts aspectes¡±, va llan?ar Solana. ¡°La capacitat de Highsmith de fer cre?ble un personatge tan contradictori, per truncar les expectatives del lector, ¨¦s brutal: quan creguis que ¨¦s un psic¨°pata despr¨¦s el veus amb remordiments de consci¨¨ncia¡±, refor?a Sanz, que t¨¦ viva en la mem¨°ria la imatge d'aquest Ripley ¡°tan, tan, tan maco, massa fins i tot, que va ser Alain Delon¡±, citant aix¨ª la primer adaptaci¨® al cinema de l'obra, la de Ren¨¦ Cl¨¦ment de 1960. Gaireb¨¦ quatre d¨¨cades despr¨¦s, tindria el rostre de Matt Damon, en la versi¨® d'Anthony Minghella (1999).

¡°Doncs la interpretaci¨® de Delon li va agradar a Highsmith¡±, va dir Herralde, que va fer notar amb agudesa que el crim de Ripley ¡°¨¦s passional: el veu el luxe i l'art i se sent fascinat; hi ha un sentiment d'amor, per¨° sense sexe, de Ripley cap a Dick i sent gelosia de la seva n¨°via¡­ Ripley, en el fons, t¨¦ por, no vol tornar a ser un no ning¨², aquest ¡®nobody¡¯ que pobla la novel¡¤la de Highsmith¡±. ¡°?s cert, Ripley no mata per gust sin¨® per necessitat, per¨° ho fa sense remordiments; ¨¦s un snob, es considera superior a tots¡±, ratifica Sanz. Per¨° Solana, autora d'Un crim imperfecte, afegeix un mat¨ªs: ¡°Encara que alguna cosa li passa perqu¨¨, ja sent ric i amb estatus, segueix suplantant, vampiritzant identitats: o no t¨¦ bastant diners o s'avorreix¡±. ¡°S¨ª, com Sherlock Holmes: necessita desenvolupar el seu talent, la seva creativitat per matar¡±, va refor?ar Sanz, autora de Black, black, black. I va tornar a matisar Herralde: ¡°La seva creativitat la destina a fer plans per matar, perqu¨¨ ell ¨¦s elegant, per¨° el que ¨¦s matar, mata de manera chapuzera¡­¡±, va dir citant sense citar els brutals cops de rem o de cendrer amb que Ripley sol liquidar amb poca tra?a les seves v¨ªctimes.

Va haver-hi unanimitat en el retrat psicol¨°gic: ¡°Ripley creu que est¨¤ corregint una injust¨ªcia social¡± (Herralde); ¡°¨¦s evident que ¨¦s infeli? pels seus or¨ªgens i es realitza for?ant la vida que ell creu que mereix, pel que no estalviar¨¤ en res per aconseguir-la, per¨° afloren les contradiccions¡± (Solana). I mentre Sanz li va posar un paral¡¤lelisme literari (¡°l'¨¤nsia de desclassament sol estar sempre castigada, per exemple en Agatha Christie; per¨° en Highsmith, mai¡±), Solana li va donar un vol filos¨°fic: ¡°Recorda una mica al superhome de Nietzsche, amb un codi moral propi, amb uns valors que han donat la volta i ja ning¨² sap qu¨¨ est¨¤ ben o malament; Ripley es queda mirant al lector i li diu: 'Qu¨¨ faries tu? Voldries estar en les meves sabates, no?'¡±.

Highsmith va conviure amb la seva criatura 35 anys, entre 1955 i 1991,amb la traducci¨® en cinc novel¡¤les: El talent de Mr. Ripley (1959); La m¨¤scara de Ripley (1970), El joc de Ripley (1974), Despr¨¦s dels passos de Ripley (1980) i Ripley en perill (1991). Herralde, expert en l'escriptora a Espanya despr¨¦s del poc ¨¨xit que va recollir el seu anterior editor, Luis de Caralt, i que l'ha mantingut ben vigent fins avui (ha publicat 32 t¨ªtols), va desvetllar que, a la seva mort, estava escrivint un nou Ripley, un personatge que la va marcar tant que ¡°signava moltes cartes barrejant noms i cognoms de tots dos¡±. Pel que sembla, tamb¨¦ es va trobar una anotaci¨® sobre aquest nou lliurament que no ha vist la llum: ¡°Ripley s'est¨¤ tornant boig amb tant de canvi d'identitat¡±. T¨¦ un punt de l¨°gica: les reaccions de Ripley s¨®n ¡°una resposta extrema a les emocions que tots reconeixem: la sensaci¨® de que hi ha una vida millor sent viscuda per alg¨² m¨¦s en un altre lloc¡±, i que qui no coneix en la seva vida a un Dickie ¡°l'atenci¨® del qual ens fa sentir especials¡­ Tots gaudim de la llum d'aquesta atenci¨® i sentim el fred de perdre-la¡±, va escriure Minghella. Per aix¨°, segons el cineasta, ¡°tots hem estat Tom Ripley¡±. Ni que sigui una vegada.