El frac¨¤s de la via unilateral a Catalunya modula el discurs de Bildu

EH Bildu ha registrat al Parlament basc una proposici¨® no de llei en qu¨¨ demana al Govern central que compleixi ¨ªntegrament l¡¯Estatut de Gernika. Amb aquesta iniciativa reconeix, per primera vegada, la validesa del r¨¨gim auton¨°mic en reclamar que es compleixi. A m¨¦s, coincidint amb la crisi secessionista catalana, EH Bildu tamb¨¦ ha modulat la seva visi¨® de l¡¯independentisme admetent que el desafiament sobiranista a Catalunya i la resposta del Govern han marcat les claus que caldr¨¤ considerar en el futur de la pol¨ªtica territorial.

La petici¨® registrada la setmana passada reclama el trasp¨¤s de les compet¨¨ncies pendents al Pa¨ªs Basc. La iniciativa va sorprendre la totalitat de les forces pol¨ªtiques perqu¨¨ l¡¯esquerra abertzale sempre havia menyspreat el r¨¨gim auton¨°mic ¡ª Herri Batasuna va qualificar de ¡°estatutillo¡±, hist¨°ricament, l¡¯Estatut de Gernika¡ª i no existia una altra opci¨® que la independ¨¨ncia d¡¯Euskadi. Per vegada primera reconeixia la validesa del r¨¨gim auton¨°mic en reclamar que es compl¨ªs. ¡°No renunciem a cotes de poder territorial en l¡¯avan? a la independ¨¨ncia d¡¯Euskadi. No hi ha dilema entre autonomia i independ¨¨ncia. Ja no estem per aix¨°. No ¨¦s l¡¯esquerra abertzale de fa deu anys¡±, assenyala Jon I?arritu, senador d¡¯EH Bildu, que subratlla que la seva formaci¨® ¨¦s un gresol de cultures pol¨ªtiques de diferent origen ¡ªEusko Alkartasuna, Aralar, Alternatiba i Herri Batasuna¡ª encara que tendeix a identificar-lo exclusivament amb Batasuna.

A m¨¦s del reconeixement del r¨¨gim auton¨°mic, coincidint amb la crisi secessionista catalana, EH Bildu tamb¨¦ ha modulat la seva visi¨® de l¡¯independentisme. I?arritu admet que el desafiament sobiranista a Catalunya i la resposta de l¡¯Estat espanyol han marcat unes pautes claus que caldr¨¤ tenir en compte en el futur de la pol¨ªtica territorial.

¡°L¡¯Estat espanyol ha exhibit la seva fortalesa, ha respost amb la via judicial a l¡¯independentisme catal¨¤ i la seva resposta ha comptat amb el respatller total de la UE, que ¨¦s clau. L¡¯independentisme catal¨¤ no ha comptat amb el suport de cap pa¨ªs europeu. Tamb¨¦ s¡¯ha comprovat que l¡¯independentisme no es pot plantejar determinades metes sense una majoria m¨¦s ¨¤mplia que la catalana¡±, destaca I?arritu.

Per¨°, per al senador de Bildu, de totes les lli?ons de l¡¯experi¨¨ncia secessionista catalana, la clau est¨¤ en el frac¨¤s de l¡¯exercici de la unilateralitat per part de l¡¯independentisme per avan?ar en els seus objectius. ¡°Catalunya ha demostrat que cal apostar per la via del di¨¤leg i la negociaci¨® bilateral per avan?ar. ?s el que recomana la Uni¨® Europea. Nom¨¦s quan s¡¯encega totalment la via bilateral cal acudir a la unilateral¡±.

Els moviments de Bildu els han percebut els partits bascos. ¡°Bildu abans defensava la via unilateral a la independ¨¨ncia. Ara aposta per la bilateralitat efectiva, pel di¨¤leg i la negociaci¨®. Tamb¨¦ ha canviat la seva manera d¡¯exercir el dret a decidir. Ara defensa que les majories amb qu¨¨ est¨¤ explicant l¡¯independentisme catal¨¤ s¨®n insuficients i que calen majories molt m¨¦s ¨¤mplies. T¨¦ en compte la posici¨® europea. I si abans pressionava el Govern basc perqu¨¨ fix¨¦s una data per exercir el dret a decidir, ara ja no ho fa perqu¨¨, despr¨¦s de l¡¯experi¨¨ncia catalana, s¡¯ha adonat que es fica en un atzucac¡±, coincideixen a assenyalar fonts nacionalistes i d¡¯altres que no ho s¨®n.

Per¨° els partits bascos creuen, tamb¨¦, que en aquests moviments d¡¯EH Bildu de modulaci¨® del dret a decidir existeix un ¡°inter¨¨s t¨¤ctic¡± de la formaci¨® independentista per facilitar el seu acostament al PNV i a Podemos en la pon¨¨ncia de reforma de l¡¯Estatut de Gernika que, a partir de la setmana vinent, entra en la fase de presentaci¨® de propostes. PSE i PP ja han anunciat el seu rebuig taxatiu a l¡¯anomenat dret a decidir, al que consideren un factor de divisi¨® i confrontaci¨® en el si de les societats i amb l¡¯Estat.

La visita a la patronal

Al costat d¡¯aquesta operaci¨® t¨¤ctica, d¡¯adaptaci¨® a la realitat imposada per la crisi secessionista catalana, els partits bascos perceben una altra operaci¨® m¨¦s estrat¨¨gica a EH Bildu: el reconeixement institucional. L¡¯¨²ltima expressi¨® del seu esfor? ¨¦s la trobada que aquesta setmana van mantenir, per vegada primera, la c¨²pula d¡¯EH Bildu, amb Arnaldo Otegi al capdavant, i la de la patronal basca Confebask, amb el seu president, Roberto Larra?aga, tamb¨¦ al capdavant.

Otegi buscava desitj¨®s aquesta trobada des que, l¡¯octubre passat, la patronal basca va excloure la formaci¨® independentista de l¡¯homenatge que va organitzar a Euskadi als empresaris assassinats, segrestats i extorquits per ETA. Confebask va excloure a Bildu per la complicitat hist¨°rica de Batasuna amb ETA. Aquesta setmana, despr¨¦s de la trobada, Bildu va emetre un comunicat en qu¨¨ va revelar el seu objectiu. ¡°S¡¯obre un nou cicle de relacions normalitzades¡±. A m¨¦s de Confebask, Bildu ha multiplicat els seus contactes amb ambaixades, amb la Universitat, amb sectors industrials i socials. ¡°Bildu ¨¦s la segona for?a pol¨ªtica basca i aspira a governar¡±, ressalta I?arritu.

Otegi: ¡°Sense dret a decidir no hi haur¨¤ nou Estatut¡±

A EH Bildu no tots descarten la via unilateral. El secretari general d¡¯aquesta coalici¨®, Arnaldo Otegi, va assegurar ahir a Hernani, durant la presentaci¨® de les bases que lliuraran aquest dimecres a la Pon¨¨ncia d¡¯Autogovern, que el dret a decidir ¨¦s el que ¡°marca la frontera entre una relaci¨® de supeditaci¨® i una relaci¨® d¡¯igualtat¡± amb l¡¯Estat. O el nou Estatut basc incorpora aquest concepte o no s¡¯hi sumaran. La formulaci¨® que exigeix EH Bildu ha de servir no tant per veure ¡°quina relaci¨®¡± volen els ciutadans bascos amb Espanya sin¨® per votar ¡°la independ¨¨ncia nacional¡±.

Per aconseguir els seus objectius pol¨ªtics, EH Bildu compra alguns dels conceptes que planteja el PNV i Elkarrekin Podemos en les seves propostes, com la consulta habilitant o la bilateralitat amb l¡¯Estat, per¨° nom¨¦s com un mitj¨¤ per demostrar que un refer¨¨ndum d¡¯independ¨¨ncia ¨¦s impossible i, en conseq¨¹¨¨ncia, legitimar la unilateralitat com l¡¯¨²nica opci¨® per proclamar la rep¨²blica basca. ¡°Qualsevol marc pol¨ªtic que no sigui el d¡¯un Estat independent sempre ser¨¤ un marc provisional¡±, va dir ahir Otegi.

Per a EH Bildu, el nou Estatut pot desbordar la legislaci¨® vigent. ¡°El principi de legalitat no ¨¦s el l¨ªmit per al desplegament del principi democr¨¤tic, sin¨® el cam¨ª adequat per a l¡¯expressi¨® ordenada de la voluntat de la ciutadania basca¡±.

Aix¨ª doncs, assegura que ¡°la comunitat estatal basca es dotar¨¤ dels tres poders que conformen l¡¯estat de dret democr¨¤tic i el nou estatus pol¨ªtic¡±, reconeixer¨¤ el Poder Judicial Basc i el Consell General del Poder Judicial Basc.