El Port Ol¨ªmpic no tindr¨¤ locals d¡¯oci ni cotxes a partir del 2020

M¨¦s ben connectat amb la ciutat. Amb el doble d¡¯espai per a ¨²s ciutad¨¤. Amb negocis vinculats a la n¨¤utica. Restaurants, s¨ª, per¨° res d¡¯oci nocturn. I veto als cotxes. ?s el Port Ol¨ªmpic que el govern de l¡¯alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, t¨¦ al cap. L¡¯espai, creat al litoral pels Jocs del 1992, ha fet 25 anys i les actuals concessions s¡¯acaben el 2020. Aquest dimarts el govern ha presentat el pla consensuat amb els agents implicats.

Ha estat una convocat¨°ria de premsa de les de sala plena. I a la taula, l¡¯alcaldessa; la tinenta d¡¯alcalde d¡¯Urbanisme, Janet Sanz; el capit¨¤ del Port, Joan Guitart; el president de l¡¯Associaci¨® de Ve?ns de la Vila Ol¨ªmpica, Jordi Gir¨®; i el president del Gremi de Restauradors, Roger Pallarols. Tots contents. Tanmateix, els restauradors ¡ªque ara s¡¯avenen amb Colau despr¨¦s de signar la pau amb una ordenan?a de terrasses que respon molt a les seves exig¨¨ncies¡ª han demanat que es compleixi el calendari previst i que els cotxes s¨ª que tinguin acc¨¦s al port.

L¡¯alcaldessa i la tinenta d¡¯alcalde han celebrat el que anomenen ¡°un abans i un despr¨¦s, la reconquesta del port¡±, i han recordat que fa uns dies van anunciar que allunyen els creuers de la ciutat, al mateix temps que aproparan el moll de la Fusta a Ciutat Vella. De fet, com el Port Vell o els creuers, tamb¨¦ el Port Ol¨ªmpic representa molts dels fen¨°mens que rebutja l¡¯actual govern de la ciutat: els efectes del turisme massiu i de l¡¯oci nocturn, l¡¯ocupaci¨® privada de l¡¯espai p¨²blic i la pres¨¨ncia omnipresent de cotxes. ¡°Calia posar-hi ordre¡±, ha dit Colau referint-se a ¡°problemes de conviv¨¨ncia¡±.

Marina, per als vianants

El pla de futur consensuat amb els actors del port passa per convertir en zona de vianants el carrer i el moll de Marina a partir de les dues torres (l¡¯hotel Arts i la seu de Mapfre) i situar un futur Centre Municipal d¡¯Esports N¨¤utics a la punta. Al moll paral¡¤lel, el de Gregal, s¡¯ampliar¨¤ el Centre Municipal de Vela, tamb¨¦ es millorar¨¤ la connectivitat amb la Vila Ol¨ªmpica i, aqu¨ª s¨ª, es mantindran els restaurants, amb ¡°oferta de cuina mediterr¨¤nia¡±. Els restaurants tindran terrassa a la part baixa del moll, per¨° enganxada a la fa?ana i eliminant les actuals carpes fixes.

Al moll que tanca la o que forma el port, el de Mestral, s¡¯eliminaran les places d¡¯aparcament ¡ªque es traslladaran als aparcaments subterranis de l¡¯entorn¡ª, els 24 locals d¡¯oci i les seves terrasses. Les concessions actuals donaran pas a un Centre d¡¯Interpretaci¨® del Mar, i economia blava, vinculada a la n¨¤utica.

Despr¨¦s de la cessi¨® de la gesti¨® de l¡¯espai a l¡¯Ajuntament per part de la Generalitat, Sanz ha destacat que ara ser¨¤ ¡°100% p¨²blica, amb un consell rector i una direcci¨® a trav¨¦s d¡¯una empresa municipal¡±. La reordenaci¨® de l¡¯espai costar¨¤ 39 milions d¡¯euros, que l¡¯Ajuntament assegura que se sortiran de la comercialitzaci¨® de locals i amarratges. Les obres comen?aran el 2019 i amb la idea d¡¯acabar el 2022. ¡°El calendari ¨¦s ajustat¡±, ha adm¨¨s Sanz.

Menys amarratges

Hi ha una altra pota de futur que no ¨¦s tan visible, el refor? del dic d¡¯abric, una obra sobre la qual el capit¨¤ del Port, Joan Guitart, ha explicat que s'ha trobat una soluci¨® ¡°bona, bonica i barata¡±, amb dics submergits. A m¨¦s, aix¨° no comportar¨¤ aixecar el moll actual, per la qual cosa permetr¨¤ seguir veient el mar des de terra. Al cap¨ªtol dels amarratges, els 740 que hi ha ara passaran a 702. La reducci¨® s¡¯explica perqu¨¨ al port cada vegada hi ha m¨¦s vaixells x¨¤rter ¡ªde lloguer¡ª, que tenen m¨¦s m¨¤nega, s¨®n m¨¦s amples, perqu¨¨ els clients volen m¨¦s comoditat que la d¡¯un veler llarg i estret. Guitart ha alertat que, davant de l¡¯ampliaci¨® de l¡¯escola de vela i la creaci¨® d¡¯un centre d¡¯esports n¨¤utics caldr¨¤ ¡°ordenar les sortides de les bocanes¡±, a l¡¯estiu molt concorregudes.

Des de l'Associaci¨® de Ve?ns de la Vila Ol¨ªmpica, Jordi Gir¨® ha celebrat tamb¨¦ el pla per a un espai que el barri ¡°sempre ha considerat seu¡± i ha augurat que l'¨¨xit ser¨¤ ¡°que tingui ¨²s ciutad¨¤ i familiar¡±.