L¡¯amor primer de Leopardi

Solem tenir dubtes quan hem de triar el millor poeta del romanticisme angl¨¨s ¡ªWordsworth, Byron, Keats?¡ª, per¨° no en tenim gaires quan pensem quin ¨¦s el millor poeta del romanticisme alemany o qui ¨¦s el m¨¦s gran dels poetes rom¨¤ntics d¡¯It¨¤lia: Leopardi (1798-1837). Aquest, com va ser el cas de H?lderlin, va tenir una fama relativament p¨°stuma, a part el fet que edit¨¦s unes quantes coses en vida: la primera edici¨® una mica completa dels Cants ¡ªni pensaments dels escrits filol¨°gics o del Zibaldone di pensieri¡ª la va fer el seu amic i primer bi¨°graf, Antonio Ranieri, l¡¯any 1845. Despr¨¦s, no van passar gaires anys que Leopardi, el poeta de Recanati, fos considerat pels italians un dels m¨¦s grans poetes de la seva hist¨°ria.

L¡¯editorial Acantilado, a qui se li va escapar l¡¯edici¨® del Zibaldone ¡ªhauria tingut un bon comentarista en la persona de Rafael Argullol, que l¡¯ha estudiat a fons¡ª, ens ofereix ara una min¨²cia del poeta itali¨¤, Recuerdos del primer amor, traducci¨® de Juan Antonio M¨¦ndez (Barcelona, 2018), edici¨® per ll¨¤stima desprove?da de tota not¨ªcia sobre l¡¯autor i sobre el llibre: ho haurem de completar recorrent al gran llibre de Pietro Citati, Leopardi (Barcelona, Acantilado, 2014). ?s justament Citati qui va escriure en aquest llibre ¡ªi aix¨ª es llegeix a la faixa del nostre llibre d¡¯avui¡ª que els Records del primer amor ¨¦s un dels textos introspectius m¨¦s bells de la literatura italiana, si no el que m¨¦s. ?s un judici exagerat, per¨° menys si tenim present que el llibre inclou el llarg poema El primer amor, escrit a la darreria del desembre de 1817, cap als mateixos dies que va escriure el llibret en prosa amb un t¨ªtol similar, i dedicat a la mateixa experi¨¨ncia.

Leopardi havia rebut a Recanati la visita d¡¯una cosina germana seva, Geltrude Cassi-Lazzari entre l¡¯11 i el 14 de desembre d¡¯aquell any. Ell tenia dinou anys, ella era una mica m¨¦s gran. Com ha passat tantes vegades entre persones joves, el poeta es va enamorar de veres de la seva cosina ¡ªque ni se¡¯n va assabentar¡ª arran d¡¯aquesta visita. La noia se¡¯n va tornar a casa, i ¨¦s el del menys si va tornar o no va tornar mai a veure el seu cos¨ª, perqu¨¨, per dir-ho aix¨ª, el mal, o el b¨¦, ja estava fet.

Com esqueia a un jove malalt¨ªs ¡ªva morir als 39 anys¡ª, idealista, estudi¨®s de les literatures cl¨¤ssiques, i damunt rom¨¤ntic, aquest enamorament no calia que port¨¦s a cap realitat: era el fet d¡¯estar enamorat all¨° que va agradar a Leopardi, i la possibilitat que, justament a causa d¡¯aquesta incompletesa ¡ªno diem ¡°insatisfacci¨®¡±, perqu¨¨ ¨¦s al rev¨¦s¡ª, el poeta pogu¨¦s treure¡¯n una certa energia per a la composici¨® liter¨¤ria: en aquest cas, un gran poema i un llibret esc¨¤s, per¨° molt aclaridor, sobre aquella experi¨¨ncia.

Si el lector es mira l¡¯¨ªndex de noms i de motius d¡¯una bona edici¨® del Zibaldone ¡ªque ¨¦s la veritable cr¨°nica de la vida del poeta i dels seus estudis filol¨°gics¡ª, trobar¨¤ que les refer¨¨ncies a Plat¨® s¨®n les m¨¦s abundants relatives a un fil¨°sof. ?s aqu¨ª on llegim aquesta expressi¨®: ¡°I migliori momenti dell¡¯amore sono quelli di una quieta e dolce malenconia¡±. No tothom hi estaria d¡¯acord ¡ªes comencen a veure enamoraments del tot desprove?ts de melancolia, carregats de jouissance des del primer moment¡ª, per¨° s¨ª que s¡¯hi avindrien tota la rastellera de poetes europeus, molts d¡¯ells italians, que van experimentar la mateixa cosa, i aix¨ª la van cantar: no solament Petrarca ¡ªque estima una Laura com a objecte d¡¯amor impossible gaireb¨¦ sempre¡ª, sin¨® tamb¨¦ els m¨¦s antics trobadors i els stilnovisti Cavalcanti i Guinizzelli, que, curiosament, Leopardi no esmenta. N¡¯hi havia prou amb Plat¨® i amb Petrarca per fer de l¡¯experi¨¨ncia amorosa una font de nost¨¤lgia, una mina per als somnis i els insomnis, un malestar primer improductiu, despr¨¦s molt f¨¨rtil. Queda clar que Leopardi es nodria de l¡¯amor com qui s¡¯alimenta d¡¯una idealitzada naturalesa (H?lderlin, altra vegada), i per aix¨° diu en aquest llibre: ¡°Miro de vincular el meu amor per l¡¯estudi amb la meva passi¨® i m¡¯he proposat d¡¯escriure alguna cosa ¡ªpotser va ser els dos textos que ja hem dit¡ª que em permeti parlar amb la Signora ¡ªaix¨ª anomena la seva cosina, molt a l¡¯estil trobadoresc¡ª, o que em serveixi per parlar amb ella algun dia: m¡¯imagino que potser arribar¨¦ a ser alg¨² gran en el m¨®n de les lletres, de manera que, quan em presenti davant seu, m¡¯aculli festosa i complaguda¡±.

No sembla, com ha passat tan sovint, que el seu enamorament tingu¨¦s altra funci¨® que esperonar la seva creativitat i la passi¨® per l¡¯estudi. Diu, en el poema corresponent: ¡°A vosaltres, al cel, ¨¤nimes nobles, puc jurar / que no va niar en el meu cor cap voluptat, / ans vaig cremar nom¨¦s amb foc intacte i pur¡±. Quan es va enamorar d¡¯una altra dona, la Targioni Tozetti (1831), va escriure: ¡°Io ho bisogno di amore¡±, per¨° llavors Leopardi ja sabia del cert que nom¨¦s necessitava l¡¯amor per sublimar aquesta passi¨® en forma de literatura.