Amaro, Gingham, Ludwig

Hi ha un cert tipus de novel¡¤la que s¡¯est¨¤ tornant indistingible de la sociologia. S¡¯instal¡¤la en l¡¯actualitat i la presenta ordenada, pentinadeta. Tendeix a la definici¨® generacional i al costumisme-amb-punta que funciona tant en una columna setmanal com en un solemne premi nostrat. Es tracta d¡¯una tend¨¨ncia novel¡¤lesca que estira el fil del cultural turn dels vuitanta i que prefereix Wolfe a Pynchon, i Franzen a Ozick. S¨®n novel¡¤les que parlen de l¡¯amor, avui, de la fam¨ªlia, avui, de l¡¯amistat, avui, cosa que em sembla fenomenal; almenys, en teoria. El problema ¨¦s que, a la pr¨¤ctica, aquestes novel¡¤les s¡¯acaben fixant m¨¦s en l¡¯efectisme esloganista de la resposta que en la complexitat de la pregunta. Penso en l¡¯ambival¨¨ncia profunda i inc¨°moda amb qu¨¨ en parlaven Musil, o Broch, o Schnitzler, i em fa l¡¯efecte que estem als ant¨ªpodes d¡¯aquella Viena fascinada per la mal¡¤leabilitat de la cosa humana, que s¡¯escapa de tota categoritzaci¨®.

?s la categoritzaci¨®, en canvi, el que interessa a aquesta tend¨¨ncia. La tesi provocativa, la publicaci¨® d¡¯impacte. Sembla que hem perdut la paci¨¨ncia que cal per a aquesta hermen¨¨utica morosa que tradicionalment s¡¯associa a la (bona) literatura. El que premiem, en canvi, s¨®n aquestes experi¨¨ncies de l¡¯ara i de l¡¯aqu¨ª que ens permeten tancar el llibre i dir, des de la comoditat de la butaqueta, ¡°?s ben b¨¦ aix¨ª¡±. Identificacions immediates i generalitzacions amables, comen?ant per aquestes ¨²ltimes tres frases, que fan exactament el mateix que comenten.

Potser ja estigui b¨¦, no ho s¨¦. La literatura com a intervenci¨® en la comunitat i com a rebuig d¡¯aquesta posteritat arnada que ha justificat tants elitismes. Prou d¡¯ironies nihilitzadores! Enamorem-nos de nosaltres mateixos! Al capdavall, a qui li ve de gust identificar-se amb un home sense atributs? O amb l¡¯etern marit? A mi, per¨°, em preocupa la facilitat amb qu¨¨ certs escriptors, reconvertits en relacions p¨²bliques, resumeixen les seves novel¡¤les en una tesi directa i polideta que l¡¯entrevistador s¡¯afanya a transcriure, agra?t. Trobo que busquen el consol, l¡¯ancoratge agradable. En el moment en qu¨¨ els escriptors comencen a parlar amb aforismes paolocoelhistes, cedeixen un terreny a la societat terap¨¨utica que se suposava que li havien de disputar. Com a m¨ªnim, Houellebecq, un dels fact¨°tums d¡¯aquesta sociologitzaci¨® de la literatura, ens obliga a passar pel tr¨¤ngol de reconeixe¡¯ns en els seus monstres, cosa que sempre m¡¯ha semblat propi de la literatura que m¡¯agrada: afirmar que, encara que ens repugni, tamb¨¦ som aix¨° que ens posen al davant. Ara, en canvi, ens diuen ¡°Veniu, que us agradar¨¤ el que hi trobareu. Hi sortiu guapos i empolainats¡±. I vinga fotos amb filtre.