Monument a Katharine Graham

A les seves mem¨°ries, la hist¨°rica propiet¨¤ria de The Washington Post, Katharine Graham, explica que quan es preparava el rodatge de Tots els homes del president?(1976) sobre el cas Watergate i el paper clau que hi va tenir el seu diari, Robert Redford li va dir que no sortiria en pantalla perqu¨¨ la funci¨® de la propietat no s¡¯entendria i seria molt dif¨ªcil d¡¯explicar. Graham no es refiava gaire d¡¯aquella gent del cinema. No va autoritzar el rodatge a les instal¡¤lacions del diari i estava inicialment alleugerida de no apar¨¨ixer-hi. Per¨° m¨¦s tard, confessa, es va sentir ferida perqu¨¨ el film l¡¯havia pr¨¤cticament ignorat. De totes maneres, un any despr¨¦s, s¡¯estrenava la s¨¨rie de televisi¨® Lou Grant, on el personatge de la maternal propiet¨¤ria del diari Los Angeles Tribune estava directament inspirat en ella. Per tot aix¨° i m¨¦s coses, ¨¦s una ll¨¤stima que ara no hagi pogut gaudir de Los archivos del Pent¨¢gono, on Steven Spielberg fa una detallada descripci¨® del seu combat per defensar l¡¯aut¨¨ntic paper dels diaris: informar. Una convicci¨® que li fa arriscar l¡¯¨¨xit de la sortida a borsa, un moviment no pas amb ¨¤nim d¡¯embutxacar-se diners, sin¨® per capitalitzar el diari i poder contractar m¨¦s periodistes i m¨¦s bons.

Les dues pel¡¤l¨ªcules son un elogi del periodisme, una descripci¨® de la seva cuina, per¨° arriben en moments molt diferents. Tots els homes del president, amb la premsa fent caure un president, suposa un canvi temporal en la, ja aleshores, negativa aproximaci¨® del cine al periodisme, un cine que contempla la naturalesa de la veritat com un problema cada vegada m¨¦s gros per als periodistes. Llavors va ser considerada com la pel¡¤l¨ªcula m¨¦s elogiosa sobre la premsa i la seva necessitat democr¨¤tica, amb uns periodistes manejant amb efic¨¤cia les fonts i un diari caminant cap a la veritat malgrat tots els entrebancs. El film de Spielberg arriba en un moment de crisi, desconcert, acomiadaments, i creixent hooliganisme en molts lectors i cap?aleres. Mentre que, per exemple, Spotlight, fa un parell d¡¯anys, relatava una aventura period¨ªstica contempor¨¤nia del seu p¨²blic, els periodistes veiem el film de Spielberg com un merescut monument, per¨° monument funerari.

La companyia del Post, i Graham al capdavant, tamb¨¦ era, en aquella ¨¨poca, propiet¨¤ria de Newsweek. Aqu¨ª les coses eren diferents, com explica ¨Ccanviant noms i detalls¨C l¡¯actual s¨¨rie La rebeli¨®n de las buenas chicas (Good Girls Revolt, 2016), que es pot veure a Amazon. A finals dels seixanta, les dones no podien ser reporteres ni firmar a Newsweek, nom¨¦s investigadores auxiliars dels redactors. Van organitzar-se i despr¨¦s d¡¯una campanya van obtenir una progressiva igualaci¨®. Ho va documentar en un llibre Lynn Povich, que va comen?ar com a secret¨¤ria a la revista i va acabar sent-ne l¡¯editora s¨¨nior. La mateixa Graham explica en les seves mem¨°ries que va rebre una carta de 52 dones que treballaven al Post reclamant m¨¦s igualtat d¡¯oportunitats. I aix¨° que The Washington Post?per a la dreta americana era ¡°el Pravda del Potomak¡±, com amb ironia el defineix el personatge d¡¯Angelica Huston a Jardins de pedra.

El cinema sobre el periodisme ignora habitualment la propietat dels mitjans. I quan ho fa, no acostuma a ser indulgent. Hi ha pocs propietaris com la Graham o com aquell d'Ense?ame a querer, el pare del personatge de Doris Day, que deixa a la seva filla, tamb¨¦ periodista, un ¨²nic consell: ¡°Si vols vendre m¨¦s diaris dem¨¤, enganya. Si vols seguir venent d'aqu¨ª a 10 anys, sigues honest¡±. A Gringo viejo (1989) Luis Puenzo se serveix d¡¯Ambrose Bierce (Gregory Peck) per clavar-li un mastegot a Hearst (el mateix de Ciudadano Kane): ¡°Hearst, el propietari del meu diari ha adquirit m¨¦s poder. Les meves paraules no han servit la veritat, l¡¯han servit a ell¡±. Fins i tot Frank Capra, que era un gran predicador del cant¨® angelical de l'¨¦sser hum¨¤, no s¡¯estalviava d¡¯assenyalar, de vegades sense compassi¨®, les seves nafres. El seu dibuix dels propietaris de mitjans a Caballero sin espada (Mr Smith goes to Washington, 1939) no va agradar a determinats socis del National Press Club, que havien perm¨¨s que Capra recre¨¦s els seus salons i havien patrocinat l¡¯estrena del film. A State of the Union agafar¨¤ una dona, una mena de Lady Macbeth, per demostrar que des dels seus diaris pot fabricar presidents. Capra donar¨¤ una de les seq¨¹¨¨ncies m¨¦s mis¨°gines de la hist¨°ria d¡¯aquesta especialitat cinematogr¨¤fica. A l¡¯escena inicial, quan el vell Thorndyke est¨¤ a punt de morir confessa a la seva filla i hereva que sempre havia volgut un fill, per¨° que ara s¡¯adonava que era molt millor ella: un cos de dona amb un cervell d¡¯home, ¡°el meu cervell¡±. El pare lamenta la feblesa dels homes, d¨¨bils i idealistes, i aconsella a la seva filla no caure mai sota l¡¯imperi dels sentiments. Ella li ho promet amb fermesa. Res a veure amb la Graham.

Els periodistes veiem el film de Spielberg com un merescut monument, per¨° monument funerari

I ara ¨¦s curiosament la televisi¨® qui pinta amb m¨¦s dolenteria la propietat dels mitjans audiovisuals. A Newsroom, la propietat t¨¦ conductes poc gentils, tot i que Aaron Sorkin els fa fer un capgirell redemptor al final. Una germaneta d¡¯aquesta ¨¦s la coreana Argon (2017, Netflix). Tamb¨¦ ens trobem en la redacci¨® d¡¯un programa informatiu d¡¯una potent emissora de televisi¨®. El seu responsable ¨¦s un impertorbable defensor del periodisme i s¡¯ha d¡¯enfrontar als interessos de la seva pr¨°pia corporaci¨®. El periodista que necessita ser un heroi. Lamentablement, un cl¨¤ssic a la ficci¨®. ?s clar que sempre hi ha hagut autors m¨¦s descreguts. Per exemple, Valle-Incl¨¢n, desconfiant cruament dels periodistes. Es llegeix a Luces de Bohemia quan un personatge li comenta a Max Estrella: "Van a matarme... ?Qu¨¦ dir¨¢ ma?ana esa prensa canalla?". La resposta ¨¦s clara: "Lo que le manden".