La mutaci¨® del treball

En els propers anys, la paraula treball ocupar¨¤ el centre de les nostres preocupacions. I no nom¨¦s perqu¨¨ les fluctuacions de l'economia generen m¨¦s o menys desocupaci¨®, sin¨® perqu¨¨ estem immersos en all¨° que el soci¨°leg alemany Ulrich Beck qualifica en la seva obra p¨°stuma com un temps de metamorfosi. No fa gaire d¨¨iem que est¨¤vem en una ¨¨poca de canvis, despr¨¦s vam veure que en realitat era un canvi d'¨¨poca, per¨° ara fins i tot aquest terme se'ns queda curt. El que ens espera ¨¦s la metamorfosi del m¨®n que coneixem.

A La riquesa dels humans, Ryan Avent explica que la robotitzaci¨® i la revoluci¨® digital provocaran una convulsi¨® tan gran en les societats avan?ades que podrien caure els fonaments de l¡¯Estat modern. De fet, aquesta convulsi¨® ja ha comen?at. La meitat de les grans empreses que l'any 2000 figuraven a la llista Fortune 500 han desaparegut, la majoria per no haver-se adaptat a la digitalitzaci¨®. All¨° que sorgeixi de la metamorfosi en curs ser¨¤ quelcom completament nou i en el centre del gran canvi hi haur¨¤ el treball tal com el coneixem ara.

Rudy Gnutti, autor del documental In the same boat, recorda en un llibre que acaba de publicar (El m¨®n sense treball, Ed. Icaria) que quan el juny de 1930 J.M. Keynes va ser convidat a donar una confer¨¨ncia a la Resid¨¨ncia d¡¯Estudiants de Madrid sobre com seria el m¨®n un segle despr¨¦s, va dir: ¡°Ser¨¤ molt m¨¦s ric i la tecnologia permetr¨¤ l'home treballar nom¨¦s 15 hores a la setmana¡±. Falten nom¨¦s 12 anys perqu¨¨ es compleixi el termini i efectivament el m¨®n ¨¦s avui molt m¨¦s ric. De fet, en el mateix temps en qu¨¨ s'ha doblat la poblaci¨®, el PIB mundial s'ha multiplicat per sis. Per¨° perqu¨¨ es compleixi la segona part del vaticini han de canviar encara moltes coses. Ni la riquesa ni el treball es reparteixen de manera que aix¨° sigui possible. I des de 2010 la desigualtat creix de forma alarmant.

La robotitzaci¨® pot accelerar la creaci¨® de riquesa, per¨° per primera vegada l'augment de la productivitat pot no anar acompanyat d'un augment del treball. Cada generaci¨® de computadors ¨¦s m¨¦s barata que l'anterior, i aix¨° ¨¦s extensible a tota l'automatitzaci¨®. Fins al punt que, segons dades aportades en un seminari sobre el futur del treball organitzat per l¡¯Associaci¨® Catalana d¡¯Universitats P¨²bliques, s'ha iniciat el proc¨¦s invers a la deslocalitzaci¨®. La robotitzaci¨® fa que en alguns casos resulti m¨¦s barat tornar a fabricar al pa¨ªs propi que fer-ho en un pa¨ªs asi¨¤tic. Aix¨° passa just quan els treballadors d'aquests pa?sos estan comen?ant a reclamar millores salarials i drets laborals. Alguns experts adverteixen que el major impacte de la robotitzaci¨® no recaur¨¤ en els pa?sos rics, sin¨® en els pa?sos en desenvolupament.

Els pa?sos amb major automatitzaci¨® productiva no s¨®n ara mateix els que m¨¦s ocupaci¨® destrueixen. Al contrari, aquells amb major densitat de robots per a cada 10.000 treballadors industrials (Corea del Sud, Jap¨®, Singapur i Alemanya) s¨®n al mateix temps els que tenen menor taxa de desocupaci¨®. I aix¨° no ¨¦s perqu¨¨ les noves tecnologies cre?n m¨¦s llocs de treball que els que es destrueixen en els sectors obsolets, sin¨® perqu¨¨ l'augment de la productivitat i la riquesa permeten invertir en altres activitats com els serveis a les persones i l¡¯oci. A curt termini, no obstant aix¨°, les tasques amb m¨¦s possibilitats de ser robotitzades s¨®n les de baixa qualificaci¨®, cosa que crea un greu problema social i suposa un repte sense precedents per al sistema educatiu.

El treball no ¨¦s nom¨¦s important perqu¨¨ proporciona ingressos per a la subsist¨¨ncia. Tota la vida social i econ¨°mica est¨¤ organitzada entorn del treball. Tamb¨¦ la vida de les persones. Si la productivitat augmenta i creix la riquesa, per¨° aquesta no es reparteix a trav¨¦s del treball, caldr¨¤ buscar alguna altra forma de repartir-la, ja que en cas contrari el sistema s'esfondrar¨¤. Per molts robots que hi hagi per produir b¨¦ns i serveis, de poc serviran si una part important de la poblaci¨® no t¨¦ recursos per accedir-hi. Desconnectar un robot ser¨¤ m¨¦s f¨¤cil i m¨¦s barat que acomiadar un treballador, per descomptat. Per¨° la l¨°gica del mercat sobre la qual se sustenta el sistema capitalista s'haur¨¤ destru?t.

La gran q¨¹esti¨® ¨¦s doncs com es distribueix la riquesa i com s'organitza el treball disponible de manera que puguem assegurar uns nivells de subsist¨¨ncia dignes per a tota la poblaci¨®. Aquest ¨¦s el repte. L'automatitzaci¨® productiva ens brinda l'oportunitat de seguir creant riquesa sense haver d'estar lligats tant temps a un torn o a una cadena de producci¨®. Pot deslliurar-nos de tasques repetitives i pesades. Per¨° hi ha tasques en les quals els robots mai ens podran substituir: totes aquelles que requereixen creativitat, intel¡¤lig¨¨ncia social, interacci¨® o habilitats de manipulaci¨® i percepci¨®. Aqu¨ª, el treball hum¨¤ ¨¦s insubstitu?ble.

La robotitzaci¨® ¨¦s la continuaci¨® de la maquinitzaci¨®. En totes les revolucions hi ha guanyadors i perdedors. Amb l'arribada de les m¨¤quines, el m¨®n artesanal es va enfonsar. Les f¨¤briques eren insalubres i s¡¯hi treballava dotze, catorze hores di¨¤ries, inclosos els nens. Per¨° la societat va reaccionar i va construir el model d¡¯Estat social. La metamorfosi que ara vivim ¨¦s plena de borrasques, per¨° tamb¨¦ ens brinda l'oportunitat de canviar la forma de repartir la riquesa i pensar en el treball com una activitat creativa i de realitzaci¨® personal.

?