Per a turistes literaris

La vida d¡¯Assiscle Xatot, el protagonista de l¡¯anterior novel¡¤la de Joan-Llu¨ªs Llu¨ªs (Perpiny¨¤, 1963), El navegant (2016), comen?a a t¨°rcer-se quan el temps del seu dest¨ª individual t¨¦ la mala sort de coincidir i topar amb el de la Hist¨°ria: ¨¦s el mateix que li passa a Agust¨ª Vilamat, el protagonista i narrador de Jo soc aquell que va matar Franco, premi Sant Jordi 2017, nascut a Solsona a mitjans de la segona d¨¨cada del segle XX, alg¨² t¨ªmid, obedient i borni, que s¡¯enamora de la llengua catalana ¡ªha llegit de dalt a baix el Diccionari general de la llengua catalanade Pompeu Fabra¡ª, que treballa a Barcelona com a corrector de la Generalitat i en una editorial fins que esclata la Guerra Civil i ha de fugir a l¡¯altra banda de la frontera per acabar internat en el camp de presoners d¡¯Argelers. ?s a partir d¡¯aqu¨ª que Llu¨ªs abandona la cr¨°nica real per endinsar-se en un g¨¨nere literari que encara no havia freq¨¹entat, el de la ucronia, i juga al joc d¡¯imaginar qu¨¨ hauria pogut passat si Franco, pressionat per Hitler, hagu¨¦s travessat els Pirineus i hagu¨¦s entrat en la Segona Guerra Mundial declarant la guerra als Aliats. A partir d¡¯aqu¨ª, Agust¨ª Vilamat i un altre fugitiu del camp de presoners s¡¯amaguen en un mas del Vallespir, m¨¦s tard formen part del maquis ¡ªdues situacions, en fi, que podrien haver-se produ?t m¨¦s enll¨¤ de la ucronia¡ª, i al final es veu immers en el que s¡¯anuncia com un esquer en el t¨ªtol de la novel¡¤la.

?s evident que la poca dist¨¤ncia de temps entre la publicaci¨® de Jo soc aquell que va matar Franco i El navegant revela que Llu¨ªs ha treballat molt, per¨° el premi a l¡¯esfor? no sempre va lligat necess¨¤riament a la qualitat. Jo soc aquell que va matar Franco demana al lector paci¨¨ncia, massa paci¨¨ncia, i ¨¦s una ll¨¤stima, perqu¨¨ les primeres cinquanta p¨¤gines, la relaci¨® de la infantesa i la joventut del protagonista, transcorren de manera velo? i amb girs insospitats, sota el tra? sempre d¡¯una perip¨¨cia vital estranya i singular. A partir del moment que la Hist¨°ria canvia de rumb i l¡¯aviaci¨® de Franco bombardeja el camp d¡¯Argelers, la novel¡¤la entra tamb¨¦ en una nova fase ¡ªen una fase de par¨¤lisi¡ª, i es converteix en una novel¡¤la b¨¤sica, transparent i sense cap pes espec¨ªfic, com si Llu¨ªs s¡¯esforc¨¦s a ser fidel a uns plantejaments que no aconsegueixen generar cap expectativa ¡ªla monotonia s¡¯apodera del llibre¡ª i que nom¨¦s s¡¯articulen com un seguit de llocs comuns que no eviten mai la caiguda en l¡¯anecdotari m¨¦s trillat i simple de les aventures del maquis.

JO SOC AQUELL QUE VA MATAR FRANCO

Joan-Llu¨ªs Llu¨ªs
Proa
304 p¨¤gines
20 euros

Amb una prosa tediosa, que no sempre s¡¯esfor?a per escapar de les trampes de la cursileria, sense nervi i descaradament ap¨¤tica la majoria d¡¯ocasions ¡ªa l¡¯altra banda del vigor i l¡¯energia que desgranaven les p¨¤gines trepidants d¡¯El navegant¡ª, a la vora sempre de la precarietat estructural de l¡¯organitzaci¨® de la mat¨¨ria narrativa, com si el relat s¡¯an¨¦s desinflant i cada vegada avanc¨¦s amb m¨¦s malaptesa, especialment a la quarta i ¨²ltima part, quan la incertesa narrativa potser hauria d¡¯adquirir un paper central, Jo soc aquell que va matar Franco ¨¦s tamb¨¦ una reuni¨® de personatges seriosament estereotipats que nom¨¦s serveixen per fer que la novel¡¤la avanci a la for?a en el seu objectiu d¡¯escampar el seu to desagradablement moralitzador: ni el triomf de l¡¯Espanya republicana, ni els pactes amb els Aliats, ni la participaci¨® directa i activa de l¡¯Ex¨¨rcit Lliure de Catalunya en la lluita contra el feixisme garanteixen que el sud de Fran?a s¡¯annexioni a Catalunya, que la llengua catalana sobrevisqui a l¡¯imperialisme franc¨¨s i que la independ¨¨ncia efectiva sigui cap realitat possible. De fet, l¡¯¨²nica vict¨°ria ¨¦s que les ¨²ltimes paraules que sent Franco abans de ser assassinat s¨®n en catal¨¤. El pamflet de qualitat sempre ¨¦s dif¨ªcil de fer.

Jo soc aquell que va matar Franco ¡ªutilitzar Franco com a personatge literari fora de les seves circumst¨¤ncies reals nom¨¦s pot entendre¡¯s com una mena de ganxo comercial per atraure tothom que encara observa conspiracions franquistes arreu¡ª s¡¯orienta cap a un p¨²blic de turistes literaris i de lectors interessats a entreveure com podria haver sigut la cara B de la Hist¨°ria, encara que se li presenti d¡¯una manera barroera i com si es contempl¨¦s tan sols una maqueta poc elaborada. Qui vulgui con¨¨ixer les verdaderes virtuts liter¨¤ries de Llu¨ªs, per¨°, far¨¤ b¨¦ d¡¯anar a buscar-les als seus llibres anteriors, com El dia de l¡¯¨®s o Aiguafang.