El territori de la paraula

En pol¨ªtica, com en gaireb¨¦ tots els ordres de la vida, la import¨¤ncia del que es diu ¨¦s funci¨® del que ¨¦s audible a cada moment. No n¡¯hi ha prou a llan?ar un missatge perqu¨¨ s¡¯escolti. El seu ¨¨xit dependr¨¤ de l¡¯oportunitat, que entri dins del marc del que la gent est¨¤ disposada a escoltar, o que tingui pot¨¨ncia per trencar les barreres del que se silencia. De les din¨¤miques del poder sorgeix la configuraci¨® de l¡¯espai de la paraula: el que ¨¦s susceptible de ser escoltat i el que queda a benefici d¡¯inventari.

Aix¨ª a Catalunya, com a Espanya, a mesura que la situaci¨® s¡¯anava enverinant, el marc mental identitari s¡¯imposava sobre qualsevol altre referent. I, a m¨¦s, ho feia sobre la feblesa de dues identitats en precari: una de catalana irredempta, ancorada en un sentiment de falta per la incapacitat de passar de pot¨¨ncia (naci¨®) a acte (Estat), i una d¡¯espanyola a la qual la seva realitzaci¨® com a Estat no evita una certa falta d¡¯autoestima, per les resist¨¨ncies permanents de la perif¨¨ria a recon¨¨ixer la seva plenitud. En els ¨²ltims temps, tot el que no passava per l¡¯eix identitari ha estat inaudible. I la situaci¨® es va agreujar quan totes dues parts van optar per la fugida cap endavant i el soroll es va multiplicar. Quan el Govern espanyol va constatar que era una fantasia creure que, amb el temps, l¡¯independentisme s¡¯esgotaria i s¡¯enfonsaria tot sol i Rajoy va caure en falta, per inacci¨® pol¨ªtica, un error que ara se¡¯l pot carregar. I quan el bloc independentista no va voler acceptar que les seves forces havien tocat sostre, i va intentar mantenir l¡¯envit m¨¦s enll¨¤ del que era raonable, i ara ho est¨¤ pagant amb escreix.

La immersi¨® total en el marc identitari, amb la polaritzaci¨® entre nacionalisme espanyol i nacionalisme catal¨¤, excloent qualsevol altre tema del debat p¨²blic, ha tingut efectes significatius en totes dues parts. Perqu¨¨ ¨¦s il¡¤l¨²s pensar que la resta d¡¯Espanya pot sortir indemne del que passi a Catalunya, com s¡¯est¨¤ demostrant. I en una banda i l¡¯altra, la perspectiva d¡¯esquerres ha quedat inaudible, anul¡¤lada per l¡¯obligaci¨® d¡¯assentir als rituals fonamentalistes de la pertinen?a. De manera que el conflicte catal¨¤ ha alimentat l¡¯¨²ltima moda: ni de dretes ni d¡¯esquerres, patriotes.

A Catalunya, la veu dels comuns des de fora de l¡¯espai de les adhesions incondicionals no ha trobat ress¨°. No han volgut caure en el parany identitari, per¨° no han aconseguit fer-se sentir m¨¦s enll¨¤ dels seus incondicionals. I aix¨ª, s¡¯ha constatat la impot¨¨ncia de l¡¯esquerra per recuperar els seus hist¨°rics caladors de vots. Els comuns han estat incapa?os d¡¯ocupar el territori de les perif¨¨ries urbanes, on el PSC ja fa temps que va minvant. El soroll de les p¨¤tries ha estat impenetrable per a una esquerra que s¡¯ha trobat que, com a efecte dels termes del xoc, la ciutadania no atenia altres raons. Els comuns han arribat tard. No havien tingut temps ¨Cni estrat¨¨gia¨C per treballar aquests sectors. I ara nom¨¦s cabia un tema: Catalunya o Espanya.

I la polaritzaci¨® ha tingut un efecte que el sobiranisme, instal¡¤lat des de feia temps en una autosufici¨¨ncia ing¨¨nua, potser no havia calculat. Ha perdut el monopoli del discurs identitari. L¡¯espanyolisme, m¨¦s o menys latent, ha irromput i ha trobat el caldo de cultiu adequat per fer-se escoltar: la confrontaci¨® patri¨°tica. Amb un nivell de decibels inusual. Un efecte substancial no desitjat del proc¨¦s independentista.

Paral¡¤lelament, al conjunt d¡¯Espanya, es reprodu?a i multiplicava la din¨¤mica identit¨¤ria: tots en defensa de la p¨¤tria (de l¡¯Estat, diuen els m¨¦s p¨²dics). I, efectivament, qui buscava alguna disson¨¤ncia quedava en terreny de ning¨². Amb l¡¯esquerra socialista fent pinya amb les banderes, qualsevol altre problema desapareixia de l¡¯espai p¨²blic, cosa que encara beneficiava m¨¦s els defensors del ¡°No hi ha alternativa¡±. Ni tan sols es feia cas de la sorollosa desfilada judicial de la corrupci¨® del PP.

El resultat ¨¦s un deteriorament considerable de la democr¨¤cia. Mentre la batalla per l¡¯hegemonia a la dreta espanyola redobla els tambors de guerra, a l¡¯esquerra se li acumulen les responsabilitats. Trencar la barrera de les adhesions incondicionals. Reconstruir aliances a Catalunya. I recuperar la ra¨® cr¨ªtica. La deriva autorit¨¤ria del r¨¨gim ¨¦s manifesta. Alg¨² a l¡¯esquerra espanyola pensa a defensar la democr¨¤cia i construir una agenda alternativa a la dreta?